CGT denuncia la brutal repressió de Peña Nieto en la seva presa de poder com a president de Mèxic

Considerem i denunciem com criminal l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat i per tant del propi govern mexicà que ja durant el primer dia s'ha encarregat de tenyir de sang especialment els carrers de Mèxic DF.

Amb ràbia i repugnància rebem qui conformem la CGT els fets ocorreguts el dia 1 de desembre durant la jornada de presa de poder del nou president de Mèxic Enrique Peña Nieto, després d'unes eleccions, les del 1 de juliol, corruptes com és, en essència, la classe política mexicana.

Estem molt atents i pendents per com el govern mexicà aquesta reprimint al poble usant una violència desmesurada per a atemorir i silenciar les protestes populars que considerem més que justes i necessàries i a les quals ens sumem amb tot el cor i l'energia que cal canalitzar en els carrers per a plantar cara al despotisme feixista del responsable intel·lectual de l'operatiu Atenco 2006.

Considerem i denunciem com criminal l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat i per tant del propi govern mexicà que ja durant el primer dia s'ha encarregat de tenyir de sang especialment els carrers de Mèxic DF en els voltants del Congrés de la Unión i del Centre Històric - per descomptat amb la inestimable i decidida coordinació del repressor Marcelo Ebrard, cap de govern de la ciutat pel PRD - donant així mostres de quina serà l'estratègia del nou president i del PRI: control i repressió absoluta, usant els més covards mètodes per a defensar els seus propis interessos i la dels poders fàctics a Mèxic i les corporacions multinacionals que destrueixen a Mèxic amb els seus plans ecocides i depredadors.

Sens dubte Felipe Calderón Hinojosa i el seu partit polític, el PAN, han deixat la terra i el territori ben abonat perquè brolli la resistència en cada estat i racó del país en una guerra que ha tingut un cost de 80.000 morts. Ens omple de coratge i de dolor profund la quantitat de desapareguts, copejats i detinguts que hi ha hagut coneixent a més el greu estat de salut d'algun d'ells. Segons informa la Xarxa contra la repressió i per la Solidaritat, el company Francisco Kuykendall Lleial, Kuy, adherent a La Otra Campaña i a La Otra Cultura és mantingut en coma induït després d'una delicada operació per a intentar pal·liar la brutal agressió rebuda en el seu crani gentilesa de la Policia Federal Preventiva (PFP).

Ja no els basta valdre's de fraus, mentides i coaccions per a arribar al poder sinó que no dubten en recórrer a l'extrema violència contra tots els ciutadans, dones, homes, ancians i nens… especialment d'aquells que, organitzats, enfronten la crua realitat a la qual es veu abocat el país amb l'aval, entre altres, d'Estats Units i la Unió Europea, amb l'encara calenta XXII Cimera de Caps d'Estat d'Iberoamèrica celebrada a Cadis, Estat espanyol.

Tot això suposa un indicador diàfan de fins a on arriba la podridura, la injustícia i la corrupció en l'estat mexicà. Aquests fets queden bé lluny de la falsa imatge democràtica que aquests criminals volen donar del país. S'amaguen sota l'escut de la “legalitat” per a cometre els més terribles abusos i protegir-se a si mateixos, ells que duen dècades cometent crims amb la més absoluta impunitat.

Mentre, en territori rebel zapatista se segueix construint autonomia al marge de la lògica oficial de Sabines i ara de Velasco. Les companyes i companys zapatistes segueixen vivint en resistència enfront de les constants agressions. Entre aquestes cap destacar com més recent de les estratègies utilitzada per qui detesten el potencial i la llavor zapatista el sotmetre a presó política als compas. En concret tenim coneixement que un total de 9 Bases de Suport del EZLN es troben presos. Precisament, avui, 4 de desembre de 2012, es compleix 1 any de l'empresonament del BAZ Francisco Sántiz López, qui es troba en el Cereso nº 5 de San Cristóbal de las Casas pel cas Banvil, compartint espai amb Alberto Patishtán i la resta de companys de La Voz del Amate i Solidari@s.

Per tot això, des de la Confederació General de Treball (CGT) ens solidaritzem i enviem la nostra abraçada rebel i el suport més decidit a tots els companys i companyes detingudes i violentades durant la jornada de protesta, esperem la seva prompta recuperació i posada en llibertat immediata i incondicional.

També volem enviar tot el nostre suport als mitjans lliures perquè puguin seguir certificant i difonent la realitat així com als companys que segueixen sortint a protestar contra la injustícia i lluiten dia a dia des de baix i per a una societat dels i les de baix contra els mètodes tirànics del mal govern i els seus abusos perpetus.

Sapigueu que estem amb vosaltres en tot, la vostra ràbia és la nostra!

Amunt les que lluiten!

Madrid a 4 de desembre de 2012.

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

Els moviments socials mexicans planten cara a la investidura de Peña Nieto

SÍLVIA ABADIA / MÈXIC D.F. | 03/12/2012 - Setmanari Directa

No ha estat una sorpresa per ningú, sinó la confirmació d'una evidència dura i dolorosa. El Partit Revolucionari Institucional, que va governar Mèxic durant 70 anys, va guanyar les eleccions mexicanes l'1 de juliol. En la seva investidura però, Enrique Peña Nieto ha topat amb una societat que porta molts mesos denunciant l'abús de poder de l'oligarquia que l'ha dut al govern, i que ha cercat durant tot el cap de setmana la seu de la cambra legislativa mexicana, al Palau de San Lázaro. Una decisió presa el 23 de setembre, per la Convenció Nacional contra la Imposició.

Crònica d'una resistència anunciada

És la nit del 30 de novembre, l'endemà els moviments socials cercaran Sant Lázaro. L'Acampada Revolución 132 s'omple de joves de disset assemblees diferents. Simultàniament, 40 autocars de la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació i de l'Assemblea Popular de Oaxaca surten en direcció a la capital mexicana. Altres moviments com Atenco, La Otra Campaña o el Sindicat de la Xarxa de Transport Públic, i més assemblees populars, s'afegeixen a la comitiva.

A les 4h, 200 joves de les assemblees #yosoy132 surten de l'Acampada direcció a San Lázaro, on hi arriben a les 7h, amb una manifestació engreixada per comitives d'altres organitzacions i indrets. Una perímetre de sis quilòmetres de tanques envolta la cambra de diputats des de fa una setmana. Quan encara no ha sortit el sol, comencen els primers enfrontaments amb la policia, que llença pots de fum contra les manifestants. A l'estació TAPO, arriben els 40 autocars que han fet carretera durant tota la nit. Professorat, estudiants, famílies senceres; totes comencen a establir-se a l'espai, en una operació de logística popular on 'tortas' (entrepans) i màscares antigas comparteixen protagonisme.

300 metres separen els dos escenaris, fosos entre si pel trànsit de persones que circulen d'una banda a l'altra: ara un grup d'antiavalots, ara un grup de oaxaquenys, ara va la comitiva de professorat en lluita, ara torna una comitiva de periodistes. L'ambient a la rereguarda és d'alegria i relativa tranquil·litat. La gent gran renta la cara a la quitxalla amb coca-cola per reduir l'ardor dels gasos lacrimògens. Un grup de mestres ho observen tot des d'un pas elevat amb atenció i comenten: “A nosaltres els gasos no ens fan por perquè ja estem acostumades de la lluita per l'educació del 2006”. Els venedors ambulants continuen amb la tasca quotidiana, indiferents a tot panorama i amenitzen el soroll de guerra amb la cantarella comercial: “Tacos de birria, tortas a diez pesos, goma de mascar a cinco!”. L'altre escenari es presenta més intens. Com si tornéssim a la guerra de trinxeres, una tanca separa un bàndol de l'altre. Còctels Molotov, pedres i pots de fum són la moneda d'intercanvi i, en una d'aquestes, fins i tot els manifestants han pretés trencar el mur estampant un jeep ple de joves. La tanca no cedeix i la batalla continua.

A les 11 del matí la resposta policial ja ha tret un ull a un manifestant i ha posat entre la vida i la mort a tres persones, en estat molt greu. A aquesta hora, les assistents a la convocatòria han començat a marxar cap al Zócalo i cap a l'Acampada Revolución, en una batalla i persecució constant amb la policia que ha convertit la ciutat en un camp de guerra. La batalla dura fins les 18h, quan la gent comença a concentrar-se a la comissaria, on hi ha 96 persones detingudes.

Balanç de la jornada

Policia d'elit, militars i secretes (porros); bales de goma i pots de fum lacrimògen deixen al llarg del dia 96 detencions, 20 ferits greus i rumors de persones mortes. Almenys tres persones en estat molt greu. Si les 96 detingudes surten aviat no els hi quedaran càrrecs. Però si alguna de les detencions s'allarga més de 48h entrarà en un procediment penal regit per la Secretaria de Seguretat Federal, coneguda entre les activistes per la seva duresa.

A les 20h, unes 200 persones es disposen a dormir davant la comissaria on es troben les detingudes. En menys de dues hores, però, estan envoltades de policia que no les deixa sortir ni entrar, fins ben passades les 4h. Ja és 2 de desembre, i a l'altra banda de la ciutat les assemblees #yosoy132 es reuneixen per fer un balanç del dia i veure com continuar el dia següent.

La nit és llarga, les trucades telefòniques abundants, i els gestos d'afecte compartits atenuen els dolors físics i emocionals. Els sis anys de Partit Revolucionari Institucional que venen però, seran més llargs; els episodis de repressió, més durs i freqüents. La gent que lluita ho sap, i les seves ganes de seguir són, tot i que la son pesa als ulls, més intenses i necessàries que mai.

http://www.directa.cat/noticia/els-moviments-socials-planten-cara-imposicio-loligarquia

Attached documents