CGT diu no a l’ERO d’extinció de RTVV
La Confederació General del Treball celebra la decisió de les seues afiliades i afiliats a RTVV que, en Assemblea, van decidir no plegar-se a les condiciones contemplades en el preacord. A al mes, denuncia el xantatge del Consell, obstinat a forçar un acord unànim que li assegurara la liquidació, sense més obstacles ni responsabilitats pendents de depurar, de la ràdio i televisió públiques del País Valencià
CGT diu no a l'ERO d'extinció de RTVV
La Confederació General del Treball celebra la decisió dels seus afiliats i afiliades en RTVV que, en assemblea, van decidir no plegar-se a les condicions previstes en el preacord. A més, denuncia el xantatge del Consell, entestat a forçar un acord unànime que li assegurés la liquidació, sense més obstacles ni responsabilitats pendents de depurar, de la ràdio i televisió públiques del País Valencià
Encara que ahir va ser un dia trist perquè s'ha fet un pas més cap al tancament de RTVV, hem de pensar que s'obre una nova etapa.
S'ha signat l'acord de l'ERO amb el vot en contra de CGT permetent així que aquesta Secció pogués mantenir l'opció que van votar lliurement els seus afiliats i les seves afiliades, tal com es va decidir en el seu moment.
Temps hi haurà per parlar més tranquil·lament de què suposen aquest acord i aquesta negativa, però volem agrair tots els suports rebuts que han ajudat extraordinàriament a poder mantenir la nostra postura.
Finalment, dir que no anem a alimentar polèmiques absurdes sobre números que ningú coneix. La Secció Sindical de CGT a RTVV, va actuar com ha actuat sempre, amb lleialtat, i ha pres la seva decisió com sempre les ha pres.
La lluita continua.
CGT-RTVV
València, 24 març 2014
El Consell rectifica i accepta l'acord amb els treballadors de RTVV
El País - 23 març 2014
La posició de duresa exhibida pel Consell en la negociació amb els sindicats per liquidar Ràdio Televisió Valenciana ( RTVV ) va caure poc abans de la mitjanit de diumenge, quan expirava el termini legal per arribar a un acord amb el comitè d'empresa .
El Govern que presideix Alberto Fabra va ordenar als liquidadors de RTVV i als negociadors de KPGM validar el preacord assolit en la nit de divendres amb la majoria dels sindicats tot i no comptar amb el suport unànime de tots els sindicats representats al comitè d'empresa . CGT va fer inviable l'unanimitat sindical exigida inicialment pel Consell per signar l'acord .
La Generalitat va pressionar fins a última hora per aconseguir que els dos delegats de la CGT al comitè d'empresa de RTVV -que està integrat per 23 membres- es desmarcasen del seu sindicat i signessin l'acord a títol personal. La pretensió era provocar una situació similar a la registrada durant la negociació de l'ERO del Palau de les Arts, amb l'objectiu d'aconseguir un acord recolzat per tots els membres del comitè d'empresa i reduir les possibilitats d'una demanda judicial que invalidés l'acord de extinció de RTVV.
No obstant això, els dos representants del sindicat d'inspiració anarquista es van mantenir ferms en la seva decisió de no avalar l'expedient d'extinció de RTVV. No només perquè la majoria dels afiliats de CGT a Canal 9 van donar suport la negativa dels seus delegats el dissabte al matí, sinó perquè a més aquest sindicat va veure enfortida la seva posició després del resultat de la votació realitzada entre tots els empleats de RTVV dissabte per la vesprada. L'escrutini va evidenciar que el 28 % dels empleats estava en contra de l'acord amb el Consell que sí que va aconseguir el suport del 70% de la plantilla i dels altres cinc sindicats: Intersindical (sis delegats ). CC OO (6 ), CSIF (3 ), USO (3 ) i UGT (3 ).
I això , malgrat que les condicions ofertes per la Generalitat eren molt millors que les de qualsevol altre procés de reestructuració realitzat en el sector públic valencià. Una indemnització de 35 dies per any treballat, amb un màxim de 30 mesos; indemnitzacions lineals superiors als 5.000 euros, i millores per a la franja d'empleats majors de 45 anys, amb el compromís de donar-los preferència en la readmissió si RTVV es reobre abans de tres anys. En total, indemnitzacions per un import proper als 86.500.000 d'euros per als 1.600 treballadors que seran acomiadats que faran efectives les indemnitzacions en dues anualitats. Ara el 60% i l'any que ve el 40 %.
Fonts de la Generalitat van indicar que el canvi de posició es va decidir, finalment , "per responsabilitat" i , sobretot , pel " suport majoritari " dels treballadors a l'oferta presentada. En la decisió va pesar també, gairebé amb tota probabilitat, la necessitat que tenia el Consell i el PP d'acabar amb un conflicte que amenaçava amb enquistar i que alterava l'agenda oficial de Fabra.
L'acord, però, no evitarà que CGT pugui presentar una demanda col·lectiva contra l'expedient d'extinció de RTVV ni els centenars de demandes individuals. Ni tampoc el malestar existent en CC OO, Intersindical i UGT per la ruptura de l'acord d'unitat d'acció a què s'havien compromès
FONT: CGT-PV
Entrevista a Manolo Camarasa, representant de CGT al Comitè d’Empresa de RTVV: “Els últims dos dies han estat una experiència terrible que no la desitge a ningú”
Ahir va aprovar-se finalment l’ERO a Ràdio Televisió Valenciana amb els vots favorables del 70% de la plantilla i la signatura de cinc de les sis centrals representades en el Comitè d’Empresa. L’única veu discordant va ser CGT, que va rebre múltiples pressions per sumar-se a l’acord després de el Consell condicionés l’aprovació de l’acord a la unanimitat sindical. Perlem amb Manolo Camarasa, encarregat de signar per CGT i que explica com ha viscut les darreres 48 hores d’un conflicte que va més enllà de l’àmbit merament laboral.
- Finalment la CGT va plantar-se i va decidir no signar l’acord de l’ERO.
Sí, vam entendre que signar significava signar la defunció de RTVV i no fer-ho deixa una porta oberta al seu retorn. Permet interposar una demanda col·lectiva contra l’ERO per tal d’anular-lo i tornar al punt de partida.
- A més ens facilita mantenir la flama al carrer. Ara no podran dir-nos que ens hem venut.
Els treballadors de RTVV teníem molt mala imatge en la societat per culpa del que feia l’empresa. Ens ha costat anys de lluita per canviar eixa percepció i una signatura unànime de l’acord podria tirar per terra tot l’esforç.
Ara començarem a recollir signatures per la ILP per al retorn de RTVV, però com podria anar a un veí a demanar-li que signara si jo ja hagués renunciat a lluitar?
- Però enteneu que les condicions laborals de l’acord eren bones, llavors?
No, l’acord és molt millorable també en eixe sentit. Nosaltres anàvem disposats a signar un bon acord, però no és el cas.
Vam proposar que hi haguera recol·locacions en altres llocs de l’administració, que és un punt que no s’ha volgut ni tenir en compte. Cal tenir en compte que hi ha gent major que no vol diners. Els diners s’acaben i amb 50 o 55 anys on trobaràs faena? Tampoc s’han fet prejubilacions.
També hi ha molts dubtes per la modalitat de pagament [60% ara i 40% el primer trimestre de 2015]. La Generalitat ara mateix no està pagant res, no paga els proveïdors, no paga els dependents… molta de la nostra gent tenia por de no cobrar el segon bloc.
- Com van viure la resta d’actors –empresa, sindicats…- la vostra negativa a signar?
Ja ens coneixen. Ja saben que el nostre mandat com a negociadors està sotmès a la decisió de l’assemblea. Som un sindicat assembleari i açò ja ho sap tothom. Vam actuar de la mateixa forma durant tot el procés del primer ERO.
Vam deixar clar que acceptàvem la decisió de l’assemblea general, però que nosaltres no signaríem ja que ens devíem a la decisió de la nostra assemblea.
- I vau patir pressions?
Moltes. Els últims dos dies han estat una experiència terrible que no la desitge a ningú. Quan l’empresa va condicionar l’aprovació de l’acord a la unanimitat sindical ens va tirar als peus dels cavalls, ja que llavors pareixia que tota la responsabilitat era nostra. Hi ha hagut moltes cridades, tuits, whatsapps, etc.
A més de totes les tècniques de pressió psicològica que van gastar. Semblava realment les coses que veus a les pelis. Llenguatge corporal, culpabilització… tractaven que ens afonàrem, però al final no ho van aconseguir.
En eixe sentit va ser molt important l’actuació de molts companys no afiliats a CGT o representants d’altres sindicats que ens van donar suport en tot moment. Van entendre el nostre dret a dissentir i tot i que ells havien de signar l’acord per decisió de les respectives assemblees, van donar suport a la nostra postura.
- Com queda ara la situació amb aquests altres sindicats?
Cal diferenciar entre els quatre sindicats de classe –CCOO, Intersindical, UGT i CGT- i els dos d’empresa –USO i CSIF. Dels dos darrers no n’espere res ni m’interessen.
Amb la resta estem molt units per anys d’una lluita duríssima. Cadascú ha fet el seu paper i jo no vull fer-me l’heroi ni atorgar-nos com a CGT mèrits que són compartits. És cert que nosaltres som els que ens hem mantingut ferms amb el no, però és que açò, quan eres minoritari també és més fàcil.
- Quins són els següents passos a seguir?
Cal calibrar bé l’estratègia jurídica. Parlar amb els advocats per veure com esp presenta la demanda col·lectiva per aconseguir la nul·litat de l’ERO. Sabem que no és fàcil: la presenta un sol sindicat minoritari, i a més la CGT que som els “que protestem per tot”. A més l’ha d’estudiar l’Audiència Nacional, i ja sabem com pensen a Madrid sobre les televisions autonòmiques i les llengües que no són la castellana. Som conscients que açò té el recorregut que té, però almenys servirà per mantenir la flama encesa.
Després continuarem la lluita al carrer, les concentracions setmanals davant la Generalitat, la ILP… Hi ha ànims generalitzats per seguir lluitant.
Mèdia.cat, 24 de març de 2014
http://www.media.cat/2014/03/24/%E2%80%9Cels-ultims-dos-dies-han-estat-una-experiencia-terrible-que-no-la-desitge-a-ningu%E2%80%9D/
Més informació: