CGT Ensenyament fa una valoració de l’inici de curs i de les vagues i mobilitzacions portades a terme
Valoració de l’inici de curs
i perspectives
El curs 2012-13 es va caracteritzar per la consolidació i
aprofundiment en les agressions socials dels governs de CiU
i PP. El 30 de novembre de 2011, el Govern de la Generalitat
comunicava en la Mesa general de la Funció Pública una
sèrie de mesures (8 temporals i 11 estructurals) entre les
que destacaven els acomiadaments d’interins, la
reducció salarial en les dues pagues addicionals i, la
congelació dels estadis. En resposta, els sindicats
USTEC, CCOO, ASPEPC, UGT i CGT emetem un
comunicat conjunt en què convoquem a tot el professorat a
participar massivament a una concentració el 14 de
desembre a la Plaça Sant Jaume i en el que es diu
textualment: Volem també convidar el professorat a
convocar i a participar en les assemblees de centre i de
zona, així com a aportar idees i iniciatives de cara al
calendari de mobilitzacions que estem preparant contra
aquesta nova agressió.
Cal deixar clar que tots els sindicats estàvem d’acord en
que als centres no hi hagués normalitat i les zones a més a
més d’organitzar accions com assemblees, tancades,
concentracions i manifestacions d’àmbit local, així com els
dimarts-dimecres «grocs» , xiulades, cassolades, pancartes,
classes al carrer..., havien d’aportar les seves idees i
iniciatives, entre les quals destacava la necessitat de
Coordinació per tal que les propostes dels centres arribessin
i es poguessin discutir a «totes les zones». Aquesta demanda
de coordinació dóna lloc a una primera reunió interzones el
dia 16 de maig on es fa un buidat de totes les propostes
sorgides dels centres i s’elabora una graella amb dos tipus
d’accions: d’una banda les propostes de vaga (en les seves
diferents tipologies des de vagues puntuals fins vaga
indefinida) i d’altre banda les mesures alternatives (no
sortides, llibres de text, notes, informes...).
La CGT participem i potenciem aquesta coordinació de
zones, estenent la graella a tots els centres de les zones on
tenim presència i de mica en mica les zones es van
pronunciant: la majoria de respostes es manifesten
favorables a la vaga indefinida i a no fer sortides. El mes de
juny va ser un mes de mobilitzacions i assemblees a on es
van anar concretant les propostes de centres i zones. El 20
de juny en la tercera reunió de Coordinació Interzones (amb
presència d’USTEC, CCOO, UGT i CGT) es va aprovar
començar el curs amb vaga.
A finals de juny,
quan les zones
estaven recollint
dades i estaven
expressant el seu
suport a la vaga de
principi de curs,
USTEC, CCOO,
ASPEPC i UGT,
d e c i d e i x e n
«unitàriament» que
no assumeixen les
idees i iniciatives
que havien
demanat als
centres i a les
zones. Al contrari,
fan públic un
comunicat contrari
a la vaga on es diu textualment: Dies 12 i 13 de setembre
començament de les classes a primària i secundària.
D’aquesta manera, la idea inicial de no començar el curs
amb normalitat, expressada per nombrosos centres i que
s’estava concretant en VAGA D’INICI DE CURS, és
transformada pels «unitaristes» en COMENÇAMENT DE
CLASSES. La CGT no signem aquest comunicat perquè
ens va semblar un despropòsit , demanar als centres i a les
zones que facin propostes, i quan després de tot un curs de
discussions aquestes comencen a materialitzar-se,
desestimar-les sense més.
El 2 de juliol es produeix la quarta reunió de Coordinació
Interzones on es concreta la tipologia de vaga de la següent
manera:
1. Vaga. Del primer dia lectiu (12, 13 o 19 de
setembre).
2. Vaga indefinida discontínua de dos dies setmanals
començant els dies 26 i 27 de setembre, quedant
per definir les dates de les convocatòries setmanals
següents.
Així arribem al setembre de 2012 amb una convocatòria de
vaga que compta amb el suport de les zones i de CGT i una
proposta «unitarista» de començar classes amb accions com
les que havíem estat fent al llarg de tot el curs passat.
Vaga d’inici de curs:
Dia 12 de setembre: El seguiment va ser desigual i es va
limitar a l’àrea Metropolitana de Barcelona. El fet que la
vaga no estigués convocada per tots els sindicats va
desmoralitzar una part del professorat que havien decidit
començar el curs amb vaga. Malgrat tot, la majoria del
professorat i dels centres que havien decidit fer vaga es
van mantenir ferms en la seva decisió. Al migdia es va fer
una manifestació des de Plaça Sant Jaume al Parlament
amb participació d’un miler de persones.
Dia 13 de setembre: La vaga no va tenir el seguiment previst,
però es va aprofitar per fer extensió de la convocatòria i
informar a la ciutadania de les retallades que patim a escoles
i instituts. A les 18h es va fer una concentració a Via Augusta
amb participació d’unes 300 persones.
Dia 19 de setembre: La vaga estava convocada per escoles
d’adults i Cicles Formatius de Grau Superior amb un
seguiment molt escàs. El més destacat va ser l’acte lúdic
reivindicatiu es va fer a les 18h a Plaça Sant Jaume, amb
una representació teatral que es va valorar molt positivament
per la imaginació, la novetat i l’originalitat del format de
l’acció.
Vaga dels dies 26 i 27 de setembre.
El dia 14 de setembre s’efectua una reunió del Comitè de
vaga on es valora la vaga d’inici de curs i es convoca una
reunió de Coordinació d’Interzones pel 22 de setembre amb
la finalitat de fer un recompte de vaguistes pels dies 26 i 27.
En la Interzones del dia 22 es ratifica el calendari de vagues
aprovat i es manté la convocatòria de vaga.
Dia 26 de setembre. El seguiment va ser l’esperat. Al migdia
es va fer un acte reivindicatiu a la Plaça Sant Jaume amb
un grup musical format pels propis vaguistes que va mostrar
novament la imaginació i l’originalitat d’aquest moviment.
En finalitzar l’acte es va fer una manifestació fins el
Parlament amb participació d’unes 500 persones.
Dia 27 de setembre. A les 13h es va fer una concentració
davant del Consorci amb participació d’unes 200 persones.
A les 18h es va realitzar una assemblea de professorat al
CFA Freire de Nou Barris on van participar un centenar de
persones on es decideix interrompre la vaga indefinida
discontínua, per tal que les zones valorin la seva continuïtat
en una data per a determinar durant el mes de novembre i
establir un calendari de lluita per un període de sis mesos.
Valoració de CGT
La valoració que fem de la vaga d’inici de curs és positiva no
tant pel nombre de vaguistes (inferior al que es desprenia de la
consulta realitzada als centres) com pel fet que ha estat la primera
convocatòria de vaga en dècades decidida des dels centres, i
perquè la convocatòria va ser absolutament transparent, de
manera que tots els vaguistes tenien coneixement de quina era
la situació a la seva zona i per tant eren conscients que
participaven en una vaga que tot i no ser majoritària, és la millor
manera de lluitar contra la extraordinària agressió a que ens
enfrontem.
També destacar la presència de la vaga als mitjans de
comunicació, que malgrat els esforços de la Conselleria per
ocultar-la, no va poder evitar que la vaga sortís a la llum ja que
havia estat una realitat en molts centres.
Per últim valorem positivament el suport extern de moviments
ciutadans, sindicals o polítics i especialment el suport a la vaga
d’altres sectors de la comunitat educativa com les famílies o els
estudiants.
Respecte les vagues dels dies 26 i 27, ens sembla contradictori
que en la Interzones del dia 22 els delegats de zona informin que
el seguiment de la vaga indefinida discontínua en centres i zones
és molt inferior al de la vaga del primer dia de curs i malgrat tot
es decidís mantenir la convocatòria de vaga pels dies 26 i 27 de
setembre. Davant el decrement de vaguistes la CGT pensem
que hagués estat millor desconvocar la vaga i retornar a les
zones, tal com es va fer en l’assemblea del dia 27. No obstant
el nostre desacord amb aquesta decisió, la vam assumir per
coherència amb els principis de defensa de l’autoorganització
del professorat que sempre hem defensat.
Pel que fa a la unitat sindical entenem que aquesta s’ha d’establir
en torn a l’opinió majoritària del professorat i no en torn a les
estratègies dels sindicats més representatius. És un fet que una
part significativa del professorat no se sent representat pels
sindicats, cosa que no els impedeix ser molt actius i participatius
tant als seus centres com a les zones.
La CGT entenem que els delegats sindicals han
d’estar al servei del professorat, independentment
de la seva afiliació. Creiem que les assemblees
de zona són el millor mecanisme perquè es
puguin expressar les diferents opcions
sindicals i al mateix temps construir
posicions unitàries en base a les
decisions i propostes dels centres. Per
això fem una crida a la resta de
sindicats per tal de seguir
impulsant les zones i que
assoleixin el compromís
d’assumir i difondre els
acords als que s’arribin.
CGT Ensenyament dóna
suport a la concentració
del 8 d’octubre
Davant de la convocatòria realitzada per
quatre sindicats a una concentració el proper
dilluns 8 d’octubre a les 18hs a la Plaça Sant
Jaume, exigint la «Cobertura de les
substitucions des del primer dia al 100% de la
jornada i salari», CGT volem manifestar el
nostre suport.
Va ser precisament per això, junt al rebuig als
3000 acomiadaments de docents substituts,
que vam donar suport a les convocatòries de
vaga de la Coordinadora Interzones.
Seguim convençuts que aquestes dues
reivindicacions són avui centrals i que
ambdues haurien d’expressar-se si del que es
tracta és de reivindicar el treball digne docent.
Lamentem que es presenti com iniciativa
unitària quan la CGT ni tan sol va ser
convidada a parlar-ne.
Cap acomiadament!
Cobertura de les substitucions des del
primer dia al 100% de la jornada i salari
El 8 d'octubre, 18hs a Plaça Sant
Jaume
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
Attached documents