CGT exigeix als rectors de les universitats catalanes que es deixin de declaracions i passin a accions contundents en defensa de la universitat pública

Davant la declaració formulada pel conjunt de rectors de les universitats públiques, CGT considera que ja no és hora de limitar-se a fer declaracions d’intencions enfront de les polítiques d’atacs constants a l’ensenyament, sinó que ha arribat el moment de demanar responsabilitats per la greu situació creada.

Les seccions sindicals de la CGT a les universitats públiques catalanes han emès un comunicat a la comunitat universitària en el qual denuncien la greu situació existent que posa en perill tot el sistema d’ensenyament superior i que es resumeix en els següents punts:

1.- Els impagaments i el menysteniment a les universitats públiques per part de la Generalitat de Catalunya no són fruit d’aquesta crisi-estafa, sinó que van començar l’any 2005. De fet, l’acumulació de l’anomenat deute històric (incompliment sistemàtic per part de la Conselleria d’Universitats de les aportacions econòmiques compromeses) s’eleva ja a prop de 270 milions d’euros.

2.- Des de llavors, s’han fet tres o quatre declaracions similars a l’afavorida el dilluns per la CRUE i reunions més o menys cordials en les quals la Generalitat ha acordat amb els diferents rectors catalans un model de finançament que segueix incomplint reiteradament i que està provocant greus problemes de gestió econòmica i xifres insuportables en pagaments en interessos bancaris. La Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, pagarà aquest exercici 1,9 milions d’euros en interessos.

3.- Mentrestant, hem vist com els diferents governs, estatal i autonòmic, han anat fomentant i alimentant universitats privades amb les despeses que ha suposat per a les arques públiques. En l’actualitat, a l’estat espanyol hi ha 29 universitats privades enfront de les 50 públiques.

4.- Paral·lelament, estem veient com l’elit de la Universitat, equips rectorals, degans, etc. s’ha anat tancant cada vegada més en una torre d’ivori mirant a una altra banda com si res no passés i deixant que els esdeveniments els depassin. La retallada global d’enguany suposarà una nova rebaixa dels pressupostos universitaris que, només a la UAB, per exemple, és del 4% però des de fa anys és constant la pèrdua de llocs de treball docents (per no reposició de places, no renovació de contractes i acomiadaments directes) i de personal administratiu així com les diferents privatitzacions realitzades i i afecta greument a la qualitat del servei públic.

5.- Perquè des de les mobilitzacions de Bolonya els equips rectorals segueixen fent oïdes sordes a les reivindicacions i reclamacions d’una part important de l’alumnat, preocupat en la defensa d’un autèntic model d’universitat pública, criticant durament les seues accions o deixant-los tots sols quan aquestes mobilitzacions són criminalitzades.

6.- Perquè volem una Universitat Pública de qualitat, oberta a la societat, lloc de debat i trobada, on tothom pugui accedir a les seves instal·lacions i que no quedi reduït a un espai cada vegada més acotat i subjecte a les lleis del mercat.

7.- Perquè més enllà de comunicats i declaracions, considerem que les postures de les universitats catalanes han de passar per l’adopció de mesures concretes actives que deixen constància davant la comunitat universitària, la Generalitat i el conjunt de la societat de la impossibilitat de continuar desenvolupant amb normalitat l’activitat universitària en aquestes condicions de finançament.

CGT-Universitats

cgt-ub@ub.edu

cgt.ensenyament@uab.es