CGT presenta Comissió de Conflictes a Renfe i Adif
>>> A Renfe:
L'ofuscació i la intransigència de la Direcció de l'empresa a admetre les propostes dels treballadors en els documents de la negociació i la reticència a obrir la taula de Conducció ha dut a CGT a convocar la Comissió de Conflictes laborals com pas previ a la convocatòria de mobilitzacions.
>>> A Adif:
CGT ha presentat una Comissió de Conflictes per la inexistència de negociacions i per la necessitat de contemplar acords que aportin solucions a tots els col·lectius i que no han de retardar-se mes temps. Estem farts d'excuses.
RENFE.
A pesar dels nombrosos escrits enviats a la Direcció de l'empresa, a pesar de les nombroses reunions mantingudes, on hem plantejat modificacions i canvis als documents empresarials, a pesar que la Direcció va assumir una sèrie de propostes i a pesar que es va comprometre al lliurament dels nous projectes i al lliurament de la proposta econòmica que acompanyi al Desenvolupament Professional, l'empresa sembla haver caigut en estat de letargia donant la callada per resposta.
L'ofuscació i la intransigència de la Direcció de l'empresa a admetre les propostes dels treballadors en els documents de la negociació i la reticència a obrir la taula de Conducció, tal com se li ve reclamant des de fa temps, ha dut a CGT a prendre la decisió de convocar la Comissió de Conflictes laborals com pas previ a la convocatòria de mobilitzacions.
CGT no permetrà que se signin acords parcials de Desenvolupament Professional, la negociació i el possible acord ha d'abastar a TOTS els Col·lectius, ni anem a permetre tractes discriminatoris en els documents ni en les percepcions econòmiques.
CGT seguirà treballant perquè s'eliminin dels documents tots aquells aspectes que vagin en contra de: generar quantitat i qualitat de l'ocupació pròpia, conciliació de la vida familiar i laboral, incrementar el descens de la accidentabilidad laboral, superar els nivells proposats en seguretat ferroviària, promoció professional basada en principis d'igualtat, mèrit i capacitat, processos de selecció públics i transparents i d'una justícia retributiva tant dintre de cada grup professional com entre els mateixos.
Anem a seguir lluitant per que es reconegui econòmicament el considerable augment funcional i l'augment de càrregues de treball (ERO després d'ERO), que han vingut desenvolupant els ferroviaris en els últims anys i anem a seguir lluitant perquè el Desenvolupament Professional sigui clar per als treballadors, no contempli dobles interpretacions i, sobretot, perquè incloguin LES REIVINDICACIONS DELS TREBALLADORS.
ADIF.
Una anàlisi de la situació d'ADIF, amb la gestió tendent a la privatització de les seves activitats i l'aprovació d'una legislació que emmarca el futur i destinació de les mateixes com són els Serveis Logístics i el Canal de Venda, i amb la política empresarial dedicada a lliurar el nostre treball a les empreses privades en Manteniment de la Infraestructura, o la política del tancament d'estacions per a Circulació, desmenteix aquells discursos que pretenen transmetre tranquil·litat davant la situació.
Hem d'afegir la diversitat d'acords que modifiquen substancialment categories professionals mitjançant l'augment de funcions aparellades amb l'augment de responsabilitat – Encarregats de Treballs, Recurs Preventiu, Habilitacions de Carregador,..- acords que aplanen i conformen el camí d'una classificació professional encoberta amb un clar desequilibri entre les prestacions i la seva compensació econòmica que de vegades és nul·la.
Així mateix arribar a un marc amb garanties de seguretat que disminueixin l'accidentalitat, una digna estructura retributiva, una promoció Professional basada en principis d'igualtat, una generació d'ocupació estable i de qualitat en la pròpia empresa,…és completament necessari i vital per a tots els treballadors/es d'ADIF.
Després d'haver-nos dirigit tant a l'Empresa com al CGE reclamant l'engegada de la Taula de Desenvolupament Professional, entenent la necessitat urgent d'escometre una negociació que permeti adoptar solucions pendents del I CC i postergades pròrroga després de pròrroga, i no haver rebut resposta, no ens queda mes remei que actuar perquè rectifiquin en la seva actitud.
CGT ha presentat una Comissió de Conflictes per la inexistència de negociacions i per la necessitat de contemplar acords que aportin solucions a tots els col·lectius i que no han de retardar-se mes temps. Estem farts d'excuses. Hem d'esperar una conjunció econòmica, que sota criteris financers aliens a les nostres decisions i interessos, ens comuniquin des del despatx dels poderosos que les coses van millor per a poder abandonar aquesta immobilitat indigna?
CGT és una organització de treballadors que, com tots, estan patint una crisi provocada per l'avarícia, la supèrbia i la incapacitat d'un sistema econòmic que ens trasllada tota la seva misèria i acapara la riquesa per als seus interessos. La resta forma part del decorat argumental d'unes castes que no volen perdre els seus privilegis condemnant-nos a la precarietat laboral i econòmica. No podem tenir dubtes. És hora de moure'ns.
SFF-CGT