CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

CGT Sanitat: Manifest contra les retallades

Dijous, 19 gener, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els treballadors i treballadores de l’administració pública de la Generalitat, de les empreses públiques dependents i de les universitats públiques catalanes des de mitjans de l’any 2010 estem cobrant entre un 5 i un 7% menys (per decret del Govern Zapatero) en el nostre salari mensual i en les pagues addicionals. La congelació salarial de l’any passat ha suposat una nova pèrdua de poder adquisitiu, tant per l’increment de la inflació com per la repercussió de la reducció salarial en les pagues addicionals.

El Govern de CiU va fer el 2011 una dura ofensiva contra serveis públics essencials: eliminant sales d’hospitalització i serveis d’urgències, reduint les plantilles del centres públics (universitaris i no universitaris) malgrat l’augment d’alumnes, retallant despeses de funcionament, eliminant llocs de treball d’interins i substituts... En definitiva augmentant la càrrega de treball i empitjorant les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l’administració i les empreses públiques i deteriorant la qualitat dels serveis públics i minvant les prestacions a les quals té dret la ciutadania.

Les noves retallades del 2012

El 30 de novembre, el Govern de la Generalitat comunicava en la Mesa general de la Funció Pública una sèrie de mesures temporals i estructurals que, després d’una paròdia de negociació, han esdevingut material bàsic de les nostres noves retallades que quedaran reflectides en els Pressupostos Generals de la Generalitat.

Representen un nou atemptat a les nostres condicions laborals, noves reduccions salarials i una degradació de la cobertura social dels treballadors i treballadores de l’Administració de la Generalitat amb la finalitat de treure’ns de la butxaca 625 milions d’euros.

Les mesures de major calat són: els acomiadaments o la reducció de la jornada d’interins; la reducció salarial en les dues pagues addicionals que poden suposar de l’ordre d’un 3% del nostre salari anual (ja que es pensen estalviar 306 milions d’euros); altres rebaixes salarials per sectors (estadis en ensenyament, DPO i nivells de carrera professional en sanitat, complements de productivitat i ajuts al menjar en l’administració, eliminació de les ajudes del fons d’acció socials per a tothom...); no s’aprovarà nova oferta d’oposicions...

N’hi ha d’altres que ens arrabassen drets i millores socials: la supressió de les millores per incapacitat temporal; és a dir, la complementació econòmica que l’administració fa perquè el nostre salari no pateixi una reducció del 25% a partir del quart més de baixa per malaltia; la modificació de la retribució durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill (es passarà del 100% al 80%) que ens mostra com és de difícil, per CiU, l’equilibri entre la catòlica defensa de la família i de la maternitat i la neoliberal defensa del interessos de la família (de la mateixa classe social); la reducció dels dies d’assumptes personals...

L’augment de l’IRPF, decretat pel govern de Rajoy, ens suposarà (a partir de febrer) una nova reducció salarial (entre el 2 i el 3% del salari brut)

Mentides per justificar l’espoli social

El gran argument és novament la crisi i la voluntat del Govern Mas de ser els més repel·lents de la classe i d’acomplir amb un dèficit de l’1,3%. Fer quadrar els números

es pot fer de moltes maneres. Menteixen quan ens repeteixen fins a la sacietat, que només hi ha una sortida per tal que ho assumim com a veritat única. El Govern de la Generalitat té marge de maniobra per recuperar l’impost de successions, per incrementar els impostos sobre les rendes més altes (en l’última dècada, les rendes del treball aporten pràcticament el 80% de la recaptació impositiva), per no privatitzar serveis públics, per no donar més ajuts a bancs i caixes, per fer pagar la crisi a qui l’ha provocada..

Segons dades del IDESCAT, el PIB català de 2010 va ser 209.727 milions d'euros, un 12,5% superior a la mitjana europea UE-15 en poder de compra per habitant. Catalunya és un dels territoris més rics d'Europa i del món. En plena crisi, el PIB 2010 va ser l’1,20% superior al del 2009. En canvi, la pobresa a Catalunya també creix. Un de cada cinc catalans (més de un milió i mig de persones) viu amb menys de 530 euros al mes. Això vol dir que la riquesa a Catalunya està mal repartida i que els seus governs han invertit només el 17% d’aquest PIB en despesa pública social (sanitat, ensenyament, serveis socials, dependència...) quan correspondria un 29%, segons la mitjana de la UE-15.

No es tracta, doncs, de què tenim un Estat del benestar per sobre de les nostres possibilitats. Mai no hem tingut el que ens corresponia en funció de la riquesa generada perquè una part se transvasa a les grans fortunes (rebaixant els seus impostos, donant-los més possibilitats de desgravacions i exempcions, permetent-los portar-se una part de la gestió dels béns públics...)
En fi, la immensa majoria de la població catalana (entre ells, la majoria de les treballadores i treballadors de l’administració de la Generalitat) no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i la societat catalana es mereix uns serveis socials dignes.

Què es retallin ells i els seus amics poderosos i privilegiats!

Si aquestes retallades haguessin de servir per millorar les rendes dels més desfavorits o per repartir el treball en solidaritat amb els aturats, es podrien discutir. Però no és el cas. Aquestes retallades només serviran per transvasar prop de 1.000 milions d'Euros de les rendes del treball a les rendes del capital. Han de fer calaix pels seus, pels poderosos, pels autèntics privilegiats (econòmicament, socialment i políticament) i ho pensen fer retallant-nos salaris i drets socials!

Si com prediquen s’han de fer sacrificis, què comencin per si mateixos i per la gent i les corporacions financeres, industrials, militars i religioses que defensen!
Què la por i la resignació no ens paralitzin: lluitem contra els atemptats socials!
El dimecres 18 de gener us convoquem a la manifestació de la funció pública contra les retallades: a les 17:30 h a la plaça de l’Àngel-Llibreteria (metro Jaume I)

El dissabte 28 de gener a la manifestació social contra les retallades als serveis públics, a les 17 h. a la plaça Catalunya.

Necessitem donar continuïtat a les mobilitzacions amb un pla de lluita ferm perquè la nostra veu es faci sentir i perquè el Govern Mas tingui clar que no pararem fins aconseguir que retiri les seves retallades.

BCN 16/01/2012

Federació de Sanitat CGT Catalunya

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print