CGT dona suport al col·lectiu d’afectades i afectats per la Covid-19 persistent de tota Catalunya

Exigim que la Generalitat i les administracions donin compliment a les reclamacions del col·lectiu:

• Que la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya reconegui la malaltia de la Covid Persistent i actuï en conseqüència.
• Que s’efectuï un recompte oficial de les persones afectades per la Covid Persistent a Catalunya.
• Que es doti de recursos específics a l’atenció primària per a l’atenció dels pacients a tot el territori en igualtat de condicions.
• Que es formi als professionals sanitaris de forma específica per atendre les persones malaltes de Covid Persistent per evitar la discriminació i incomprensió que encara es donen.

Manifest

Qui resisteix 4 anys de malaltia invalidant sense reconeixement?

El Col·lectiu d’Afectades i afectats persistents per la COVID-19 que es va constituir el 17 de maig de 2020, aviat farà 4 anys escoltant la veu de totes les persones que en formen part.

Cansades de reivindicar i explicar com estem, com ens ha canviat la vida, de justificar-nos constantment per no tenir la salut que s’espera de persones en plena edat laboral, cansades de la incomprensió social però sobretot de la incapacitat política, per manca de recursos i de servidors públics, per afrontar la subpandèmia que representa la #CovidPersistent.

Durant gairebé 4 anys hem patit l'oblit de les administracions, el maltractament i la indiferència. A partir d’ara les excuses polítiques no ens serviran, arribarem allà on ens escoltin i sabrem defensar sobretot que no podem treballar malaltes sense un tractament adequat que encara no existeix. No podem treballar perquè ens costa la vida i l’energia.

1. Exigim el reconeixement de la malaltia per part del Departament de Salut i del Ministerio de Sanidad. Sense el reconeixement, estem abandonades socialment, laboralment i sanitàriament. La malaltia que va ser definida per l’Organització Mundial de la Salut OMS el desembre de 2022.
2. Denunciem que després de gairebé 4 anys, encara no hi ha un recompte oficial de les afectades per la Covid Persistent. Avui dia, i després de moltes reunions de treball amb la secretaria d’Atenció i Participació del Departament de Salut, encara som un % de la pandèmia del SARS-COV2.
3. Manifestem la nostra indignació pel maltracte que rebem per part dels organismes oficials d’avaluacions mèdiques (SGAM i INSS) i del Departament de Drets Socials que gestiona les discapacitats. Exercint la supremacia que atorga el poder polític, ni es valoren ni es revisen de forma pertinent les incapacitats ni les discapacitats; el problema resideix en l’economia no en la salut de les persones malaltes que van ser abandonades en plena pandèmia i són maltractades a la subpandèmia.
4. Demanem que el Parlament de Catalunya destini en els pressupostos ordinaris una partida per a recerca i atenció sanitària per la Covid Persistent. El/La conseller-a de Salut hauria de vetllar per una atenció sanitària pública, aconseguir recursos per a la recerca en Atenció Primària i Atenció hospitalària i vetllar perquè les ciutadanes tinguin garantida l’atenció sanitària universal. Molts de nosaltres no vam ser atesos i ni diagnosticats durant la pandèmia.
5. Denunciem públicament al govern català i espanyol per la seva desatenció, la seva falta de compromís i la violència estructural que exerceixen sobre les persones que pateixen Covid Persistent. Els fons europeus també haurien de servir per resoldre la manca de recursos per atendre, investigar i acompanyar al Covid Persistent. Ens van abandonar a la nostra sort a la pandèmia i ara ens tornen a abandonar en la subpandèmia. Doblement oblidades i abandonades.
6. Expressem la nostra disconformitat amb el tracte que rebem de molts professionals sanitaris; exigim al govern que el pròxim director-a gerent de l’ICS vetlli per la salut dels malalts crònics de la pandèmia i que conjuri als gerents territorials a garantir la formació als professionals sanitaris la Covid Persistent a tots els pacients del territori (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Girona, Lleida, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud i Terres de l’Ebre). Els pacients, que s’han implicat des del primer moment, han contribuït a la redacció de guies, a la cooperació en recerca i investigació.

Necessiten poder recuperar la salut que no tenen per viure, no només per a treballar.

Triplement abandonades pel sistema polític, el sanitari i sistema social, moltes de les persones que pateixen #CovidPersistent han estat acomiadades de les seves feines sense la possibilitat de trobar una nova feina perquè pateixen una malaltia sense cura; moltes no poden continuar treballant i no s’han adaptat els llocs de treball pel Covid Persistent; no poden fer-se càrrec de les seves famílies i tenir cura dels fills o dels pares.

La majoria de les persones afectades han estat tractades com a malaltes psicològiques o mentals, sense l’escolta activa al pacient i la gran majoria maltractades per un sistema sanitari que en la primera onada les va abandonar.

Estigmatitzades per una malaltia que la societat no entén per què els responsables de fer campanyes informatives i de conscienciació no han fet res per a prevenir o informar sobre que significa ser #CovidPersistent.

Les úniques campanyes, les de vacunació que deuen omplir les butxaques d’alguns.

Seguirem fins al final, perquè persistirem com ho fan els símptomes persistents en el nostre cos cada dia de la nostra vida i que ens recorda que, seguim malaltes.

Cuideu-nos! Perquè el dret a la Salut és un dret universal. Tenim drets i els volem tots