Cicle de xerrades a Catalunya de Lucio Urtubia, “l’anarquista irreductible”
El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en col·laboració amb les Federacions Locals de Tarragona, Manresa i Barcelona, Intercomarcal de Girona i Comarcal Garraf-Alt Penedès, ha organitzat un seguit de Xerrades-Col·loqui a càrrec de l’històric militant anarquista Lucio Urtubia.
Els actes tindran lloc a:
- Tarragona, dimarts 20 de maig, 19.30 h. Sala d’actes Cooperativa Obrera, c/Fortuny 23.
- Manresa, dimecres 21 de maig, 19.30 h. Sala d’actes local CGT, Circumval·lació 77, 2n.
- Barcelona, dijous 22 de maig, 18.30 h., Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, 9è.
- Girona, divendres 23 de maig, 20 h., local CGT, Av. Sant Narcís 28, entr. 2a.
- Vilanova i la Geltrú, dissabte 24 de maig, 18.30 h., Local Endimari, Rambla Castell 31.
Roda de premsa de presentació amb Lucio Urtubia i Bruno Valtueña (Secretari General CGT Cayalunya):
Dilluns 19 de maig, 12.30 h., Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, 9è, Barcelona
D’anarquistes n'hi ha hagut i n'hi continua havent amb una vida intensa d'activisme i lluita. Però que hagin discutit estratègies amb gent com André Breton, Albert Camus o el Ché Guevara, o que hagin ajudat a lluitadors com el maquis Quico Sabaté o el líder dels Panteres Negres Eldridge Cleaver n'hi ha pocs. Que unit a tot l'anterior, hagin aconseguit posar contra les cordes al banc més poderós del planeta per mitjà de la falsificació massiva de traveller checks, i sense faltar un sol dia al seu treball d'obrer de la construcció, només n'hi ha un: Lucio Urtubia. El Documental "Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo... albañil" ho explica molt bé.
Secretariat Permanent CGT Catalunya
|
A Barcelona, es projectarà la pel·lícula "Lucio", i després de la xerrada es farà un petit piscolabis per als
assistents |
|
Benvolguts companys, El proper dia 22 de maig als locals de la Via Laietana el company LUCIO URTUBIA JIMÉNEZ ens donarà una xerrada explicant las seves experiències i anècdotes de la seva dilatada i accidentada vida com anarquista. Teniu en compte que es un testimoni vivent de la historia i que es molt interessant escoltar tot el que ens pot dir. Cal que aprofitem aquesta oportunitat que tenim, perquè hem de tenir en compte que Lucio viu a Paris i no sabem quant el podrem tenir altra vegada entre nosaltres. A més a més, per a poder entrar millor a la xerrada/col·loqui, es projectarà la pel·lícula/documental Lucio, basada en la vida del company. Aquesta pel·lícula es va presentar al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià - Zabaltegui i ha sigut nominada als Goya com a millor pel·lícula documental, dirigida per Aitor Arregi i Jose Mari Goenaga, BSO del prestigiós compositor Pascal Gaigne, produïda per Irusoin, Moriarti Produkzioak amb la participació de TVE i EiTB, amb el suport del ICAA (Ministerio de Cultura), Govern Basc i Media, .... Una abraçada. Gabi
|
QUI ÉS LUCIO URTUBIA
Lucio Urtubia Jiménez, nascut a Cascante, Navarra, el 18 de febrer de 1931, és un obrer, un paleta, i militant anarquista. Considerat com l'últim dels "bandits bons", ha estat definit com un "Robin Hood", com un Quixot que no lluitava contra molins de vent sinó contra gegants de veritat.
Lucio Urtubia va nàixer a Cascante en una família molt pobra de 5 germans, dins de la carlina Navarra. El seu pare va entrar en la presó com carlí i va sortir convertit en comunista. Als 19 anys Lucio va sentir de la seva boca per primera vegada la paraula que marcaria la seva vida: "Si pudiera volver a empezar, sería anarquista".
Reclutat per al servei militar, descobriria molt aviat la facilitat per a realitzar contraban en la frontera hispano-francesa. Més tard, amb altres companys del servei, va desvalisar un magatzem de la companyia on prestava el servei militar. Al ser descobert, va desertar i va fugir a França el 1954, ja que els delictes comesos podien comportar la pena de mort.
A París comença a treballar de paleta, ofici que l'acompanyarà tota la seva vida. Va començar a relacionar-se amb les Joventuts Llibertàries de la Fédération Anarchiste, radicada a Paris, en principi per a aprendre l'idioma, però més tard plenament convençut per les relacions que allí va iniciar, que incloïen entre altres a André Bretó, escriptor francés conegut com el principal impulsor del moviment surrealista, i a Albert Camus, premi Nobel de Literatura, membre de la Fédération Anarchiste i articulista de Le Libertaire (precursor immediat de Le Monde libertaire), Le révolution proletarienne i Solidaridad Obrera (de la CNT).
Al poc de temps de viure a París se li va demanar que amagués un membre del maqui antifranquista a la seva casa. El refugiat va resultar ser el mític maquis llibertari Quico Sabaté, amb el que va compartir casa durant diversos anys, fins a la mort d'aquest: Per a Lucio, Quico era el seu deu, el seu mestre de l'anarquisme.
Sabaté li va facilitar adreces de famílies i llibertaris exiliats a Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà i París, i de membres que seguien en actiu de l'antiga CNT espanyola a Barcelona, Saragossa, Madrid i Pamplona. Lucio, davant de la detenció i empresonament de Quico, va començar a emular-lo realitzant incursions en territori espanyol; posteriorment va emprendre una sèrie de robatoris i atracaments per Europa, per a aconseguir fons per a la causa revolucionària, acompanyat per la seva inseparable metralladora Thompson, heretada de Sabaté a la mort d'aquest. Més tard abandonaria aquestes activitats "por miedo a hacerle daño a los empleados de los bancos".
Anteriorment havia començat la seva activitat de falsificador, de manera que no hi havia guerriller o exiliat polític que no tingués documents falsos sortits de la mà de Lucio. Es va unir amb altres companys llibertaris en els anys 60 per a falsificar moneda, amb la que finançaven a nombrosos grups per tot el món, al mateix temps que procuraven desestabilitzar les economies capitalistes.
Participa junt amb altres militants llibertaris com Octavio Alberola i Luis Andrés Edo a les Joventuts Llibertàries i Defensa Interior (DI) del Moviment Llibertari. En concordança amb aquestes activitats, en plena invasió de la Bahía de Cochinos, va proposar a l'ambaixadora de Cuba a França, Rosa Simeón, destruir amb explosius interessos nord-americans a França, a la qual cosa aquesta es va negar. No obstant això, va resultar temptada amb la proposta que li va fer de falsificació massiva de dòlars americans, dels que li portava una mostra. Va ser llavors quan l'ambaixadora va mediar per a presentar-li a Ernesto Che Guevara el 1962, a qui va presentar el seu pla de falsificació a gran escala de dòlars, sent rebutjat pel mateix, aleshores ministre d'Interior de la Revolució Cubana. Va sortir Lucio desencantat de la reunió, el Che li havia dit que els EE.UU. continuarien sent rics a pesar de tot, adonant-se que el revolucionari argentí començava a estar cansat del rumb que prenia la política a l'illa.
El seu cop mestre i que el va canviar la seva vida, va ser la falsificació de xecs del First National Bank (ara Citybank), dels quals va realitzar 8.000 fulls de 25 xecs de 100 dòlars cada un, amb el que va estar a punt de fer fallida el banc, que va patir una important caiguda en la seva cotització en borsa. Aquests diners van ser utilitzats, com sempre, en l'ajuda de moviments guerrillers a Llatinoamèrica (Tupamaros, Montoneros, etc.), al mateix temps que aconseguia posar de genolls al banc. A pesar de l'espectacularitat de la falsificació, només va ser condemnat a 6 mesos de presó, gràcies a l'ajuda que li van prestar quasi tots els advocats progressistes de França, i a un acord extrajudicial amb el CityBank, que va ser forçat a retirar els càrrecs a canvi de les planxes matrius.
La seva vida ha sigut una contínua aventura: cinc ordres internacionals de crida i cerca, inclosa la CIA; va preparar el segrest del nazi Klaus Barbie a Bolívia, va col·laborar en la fuga de Eldridge Cleaver, líder dels Panteres Negres, va intercedir en el segrest de Javier Rupérez (polític democratacristià de la UCD i un dels fundadors de la revista Cuadernos para el diálogo, que va ser segrestat per ETA en la transició), va mediar en el cas d'Albert Boadella (Actor, dramaturg i director de la companyia de teatre Els Joglars, que va ser detingut, empresonat i sotmès a un consell de guerra per un delicte de injúries a l'exèrcit uns dies després de l'estrena de La Torna el desembre de 1977 i que, posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida que li va forçar a viure una temporada exiliat a França), va simpatitzar amb els Grupos Autónomos de Combate-Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) i amb els posteriors Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI), sobretot amb un dels seus membres francesos, Jean-Marc Rouillan... En el marc de l'acció dels GARI, a París el 25 de maig de 1974 és detingut junt amb Octavio Alberola i diversos companys anarquistes més que són acusats del segrest del director del Banc de Bilbao a París, que havia sigut posat en llibertat 3 dies abans i pel que es van demanar 1 milió de dòlars. La policia considerava el company Octavio Alberola el cervell de l'operació i a Lucio el segon.
Sempre va defensar el treball. "somos albañiles, pintores, electricistas, no necesitamos el Estado para nada"; "si el paro y la marginación crearan revolucionarios, los gobiernos habrían acabado ya con el paro y la marginación". Actualment contínua vivint, retirat, a París.
Fonts:
- http://es.wikipedia.org/wiki/Lucio_Urtubia|http://es.wikipedia.org/wiki/Lucio_Urtubia Lucio Urtubia a la Wikipedia
- Lucio Urtubia, el anarquista irreductible . Llibre escrit per Bernard Thomas i publicat per Ediciones B, l'any 2001. ISBN 8466602674
- Bernard Thomas, traducción de Albertina Rodríguez y Francisco Rodríguez. Lucio, l'irréductible . Suma de letras S.L. ISBN 84-663-0671-4
Veure també:
— >www.lucio.com.es Pàgina oficial del Documental Lucio: anarquista, atracador, falsificador, pero sobre todo... Albañil. Amb la fitxa tècnica, fotogrames, tràilers...
— >http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article21593 Entrevista a Lucio en Rojo y Negro Digital
— >http://audio.urcm.net/spip.php?article2010 Entrevista a Lucio a Ràdio Klara
— >http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/6661 Entrevista a Lucio en alasbarricadas.org
— >http://www.nodo50.org/fau/revista/lucha_50_aniv/47.htm Estafar un banco, ¡Qué placer! De la revista de la FAU (Federació Anarquista Uruguaiana).
— >http://www.humorenlared.com/web_zaharra/ocio/literatura/junio_01.htm Lucio Urtubia El anarquista irreductible. El llibre comentat a Humor en la Red
EL DOCUMENTAL
Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo... albañil
El documental sobre Lucio, va ser projectat en el Festival Internacional de Cinema de Donostia-San Sebastián i també va ser nominat als Goya com a millor pel·lícula documental. El documental sobre l'anarquista navarrés “Lucio” està dirigit pels guipuscoans Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi.
Sinopsis
Anarquistes n’hi ha hagut i continua havent-hi bastants en el món. Els que han hagut de cometre atracaments o introduir-se en el contraban per a la causa són nombrosos. Els que han discutit estratègies amb El Ché o han ajudat a Eldridge Cleaver -El líder dels Panteres Negres- són els menys. Els que unit a tot l'anterior, hagin aconseguit posar contra les cordes al banc més poderós del planeta per mitjà de la falsificació massiva de traveller checks, i sense faltar un sol dia al seu treball d'obrer de la construcció, només n'hi ha un: Lucio Urtubia, fill de Cascante (Navarra).
Lucio, avui en dia, viu en Paris, retirat. Ha sigut testimoni -moltes vegades part activa- de diversos esdeveniments històrics que s'han donat la segona mitat del segle XX. Va viure des de dins el fenomen del maig de 1968, va recolzar amb la seva participació l'inici del règim de Castro, va participar en qualsevol classe d'activitats antifranquistes... Però sense cap dubte el seu gran colp el va donar en la segona meitat de la dècada dels setanta, acaparant així en la premsa titulars com el “bandido bueno”, o el “Zorro vasco”. Va aconseguir estafar al First National Bank (ara Citibank) 3.000 milions de pessetes de l'època, per a invertir els diners en causes en què creia. Sorprenentment, la seva “carrera” li ha costat només uns mesos de presó.
Tota la informació sobre el documental al web:
http://www.lucio.com.es/|Lucio, la pel·licula
Adjuntem document informatiu sobre Lucio Urtubia i cartells de les xerrades.
Attached documents