Cinc llibres per a aprofundir en el Moviment 15M i les acampades d’indignades

-

Les veus de les places

@galapita, @hibai_, Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Esther Vivas, Flavia Ruggieri, Iván Miró,
Josep Maria Antentas, Santiago López Petit

Icaria editorial, 2011, 104 pàg.

Volem una economia que afavoreix l’especulació financera i el frau fiscal? Una economia que empobreix cada vegada més els pobres i enriqueix cada vegada més els rics? Volem un pas enrere en els drets socials aconseguits? Volem una banca poc transparent i poc ètica? Volem un sistema polític del qual no ens sentim representats?

El moviment del 15M proposa la fi d'una llarga etapa d'obediència i submissió. Prendre les places ha estat el gest radical i no violent que ens ha permès fer sentir el crit col·lectiu de "Ja n´hi ha prou". Hem començat a perdre la por.
Som aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. No hi ha marxa enrere.

-

La primavera dels indign@ts

Sebastià Bennasar

Editorial Meteora, 2011, 128 pàg.

L'escriptor i periodista mallorquí Sebastià Bennasar ha seguit molt de prop el moviment de protesta que s'ha popularitzat amb el nom dels «indignats» i n'ha elaborat un estudi que se centra fonamentalment en els esdeveniments relacionats amb les acampades de la Plaça de Catalunya de Barcelona i les accions que se n'han derivat dutes a terme a la capital catalana.

El llibre narra les situacions viscudes des de l'endemà del 15 de maig de 2011, dia en què el moviment s'inicia a la Puerta del Sol de Madrid, fins a la gran manifestació dels indignats celebrada el 19 de juny, jornada en què la protesta de Barcelona va ser, de llarg, la més nombrosa de les celebrades a l'Estat espanyol.

Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de les xarxes socials, un reclam que cridava a aplegar-se per expressar el primer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignació concitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial, filla de l'especulació financera i de la corrupció política.

Primer van ser-ne pocs, l'endemà més, i després el seu creixement o disminució ja va dependre de tots plegats, del que passava a les places i del que hi passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els «indignats» han aconseguit que s'obrís el debat, que tothom es plantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l'estat latent i han entrat a casa nostra com una ventada.

Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens han organitzat l'assaig d'una nova pràctica política.

-

Las voces del 15-M

VV.AA.

Los Libros del Lince, 2011, 114 pàg.

Aquest és el llibre del 15-M explicat pels seus protagonistes. Un volum que recull les veus i els manifestos de qui han reclamat reformes urgents des de les places de tota Espanya. No som antisistema, el sistema és antinosaltres.
Un sistema que condemna a l'atur a un percentatge inadmissible dels seus ciutadans, i al desnonament i el deute per a tota la vida als que no poden pagar la hipoteca. Un sistema que deixa a la seva joventut sense futur, i que no sabia que aquesta és una joventut sense por.

En el llibre els seus protagonistes ens expliquen què ha passat, com ha ocorregut, a on s'ha arribat i cap a on es dirigeix aquest moviment imparable (#nonosparanadie).

Las voces: Fabio Gándara, Jon Aguirre Such, Olmo Gálvez (Democracia Real Ya Madrid), Ana (Indignados por la Sanidad), Javier Toret (Democracia Real Ya Barcelona), Juan Cobo (acampadasol), Luis Fernández (Asociación Nacional de Desempleados), Chema Ruiz (Plataforma Afectados por la Hipoteca), colectivo Mercè Prekària, Héctor Muñoz (activista antifinanciero) i César Castañón (estudiante UAB).

Esto acaba de empezar: Esther Vivas y Josep Maria Antentas.
Apuntes de acampadasol: Amador Fernández-Savater.

-

Les raons dels indignats

Raimundo Viejo

Editorial Pòrtic, 2011, 72 pàg.

El moviment que ha fet eclosió la primavera del 2011 ha marcat un moment clau de la nostra història recent. Una generació que no va conèixer la dictadura i que no va protagonitzar la Transició ha reclamat la paraula a la seva manera. El 15M marca un abans i un després: abans queda un règim que ha transferit el poder a espais no democràtics de decisió; davant nostre, s’obre la responsabilitat d'un cicle de mobilitzacions que ens sorprèn cada dia, amb errors i encerts. Un cicle que pot transformar i millorar la democràcia o que pot produir un trencament definitiu, de conseqüències imprevisibles. Estem indignats. I hem volgut fer un recull de les raons d'aquesta indignació, perquè el soroll no les oculti.

Aquest llibre presenta una anàlisi feta des de dins del moviment, que intenta exposar quines són les raons que ens mouen, quines són les noves eines de participació ciutadana, quines propostes concretes fem i quina alternativa plantegem a la democràcia del passat.

-

La rebelión de los indignados.
Movimiento 15-M: Democracia real, ¡ya!

Carlos Taibo, Josep María Atentas, Ester Vivas, Juan Pablo Mateo, Antoni Domènech, Iván Giménez Chueca, Juan Carlos Monedero

Editorial Popular, 2011, 102 pàg.

"Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s'aixeca pels matins per a estudiar, per a treballar o per a buscar treball, gent que té família i amics. Gent que treballa dur tots els dies per a viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns ens considerem més progressistes, altres més conservadors. Uns creients, uns altres no. Uns tenim ideologies ben definides, uns altres ens considerem apolítics... Però tots estem preocupats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre al voltant. Per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers... Per la indefensió del ciutadà del carrer.

Aquesta situació ens fa mal a tots diàriament. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És hora de posar-se en moviment, hora de construir entre tots una societat millor".