CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Claus per a acabar amb les reunions soporíferes

Dilluns, 19 desembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Un apropament a les investigacions que busquen agilitzar les dinàmiques de treball en equip.

En les reunions, una cosa que tendeix a oblidar-se és que, amb freqüència, les formes poden importar tant com el fons. Especialista en dinàmiques de grup, l'autor aborda algunes de les claus de la intel·ligència col·lectiva.


La intel·ligència dels grups és una dimensió relativament independent de la intel·ligència de les persones que els formen. Tots hem conegut grups que, encara estant compostos per persones intel·ligents, funcionen d'una manera bastant ximple. En aquests grups resulta molt difícil treure una iniciativa endavant, es discuteix per tot (o per no-res) i es viu malament.

També poden trobar-se grups formats per persones considerades no tan intel·ligents, que funcionen de manera intel·ligent: es donen suport moltes iniciatives, es poden formular crítiques, se sap quan el treball està realitzat i quan no, es gaudeix el debat i poden desenvolupar construccions col·lectives. Sembla llavors que hi ha alguna cosa, diferent a les persones mateixes, però construït per elles, que fa que un grup pugui desenvolupar més o menys la seva intel·ligència col·lectiva. Tal vegada sigui el sistema d'interaccions, o la cultura compartida del grup, o la manera de plantejar i resoldre les reunions, o la forma de coordinar els seus treballs, o la manera d'entendre el poder, o la manera de resoldre els seus conflictes, o les maneres de participar o tots aquests aspectes junts.

En els grups que desenvolupen la seva intel·ligència col·lectiva les forces se sumen o es multipliquen, es perceben els mèrits individuals com desitjables per al grup, se sap renunciar a una idea quan una altra és millor (encara que sigui de l'altre), se ‘socialitzen’ els cervells, s'adapta l'estructura a les realitzacions i als objectius del grup, es compatibilitza el benestar amb el treball, s'aprofita la diversitat i es construeix col·lectivament el sentit.

Els grups intel·ligents tendeixen a construir una estructura horitzontal en la qual les persones poden participar, decidir, treballar i aprendre. Els conflictes són utilitzats com una oportunitat per a millorar els seus plantejaments i optimitzar la seva estructura. La intel·ligència col·lectiva fa que el grup sigui més que la suma de les seves parts.

Cooperar en lloc de competir

Els grups amb escassa intel·ligència col·lectiva, no obstant això, dediquen molt esforç a les pugnes internes, sense aconseguir augmentar el poder del grup ni el de cap de les parts (en termes absoluts). Competeixen en allò que cooperant guanyarien més. Converteixen les diferències raonables en relacions d'oposició frontal. No estableixen continuïtat amb els acords que prenen i aprenen a no complir-los. No revisen els plans, comencen cada vegada des de zero desaprofitant el saber acumulat. Dupliquen les tasques i s'obliden de cobrir zones claus. Es porten fatal amb les crítiques. I no practiquen l'autocrítica. Manquen d'humor o l'utilitzen només com arma per llençar contra els altres. Mostren incapacitat per a adaptar-se a problemes nous. Es carreguen d'interdependència innecessària. Aconsegueixen alhora un alt malestar i una baixa operativitat. I menyspreen (generalment perquè ignoren) les possibilitats de la construcció col·lectiva.

Es poden trobar diferents tipus d'estructures amb escàs desenvolupament de la intel·ligència col·lectiva. Estructures caòtiques, on les forces (esforços) s'ensopeguen i interfereixen sense saber quin és la resultant. Estructures mortes, en les quals en les reunions es mira el rellotge, no es participa i es llegix el periòdic en la segona fila. Estructures d'oposició, en les quals cada tímida proposta d'interès és jutjada únicament en termes de pertinença o no a les coalicions enfrontades. Estructures de dominació en les quals el benefici d'unes persones s'aconsegueix només a costa del desenvolupament d'unes altres, etc.

Cap grup és totalment intel·ligent, ni totalment ximple. La intel·ligència col·lectiva és una dimensió. És una habilitat col·lectiva susceptible de ser desenvolupada. Tots els grups poden treballar per ser més intel·ligents. La major part dels grups que trobem en els moviments socials tenen una intel·ligència col·lectiva superior a la mitjana (si es compara amb nombroses organitzacions administratives, comunitats de propietaris, etc). Entre altres raons perquè la pertinença a ells és lliure (no obligatòria), la creença en el sentit del grup és, en general, alta i perquè quan no desenvolupen la seva intel·ligència col·lectiva tendeixen a desaparèixer (el que no li passa a les burocràcies) o a fer-se molt insignificants. No obstant això amb freqüència desenvolupen un potencial menor del que podrien aconseguir, enredats en enfrontaments i pugnes de poder menys lúcides i dignes del que al principi perceben qui estan implicats en elles. En altres ocasions és a causa d'errors bàsics en el plantejament de les reunions, o per utilitzar el debat en el seu aspecte més primitiu (batre's). També, per falta de coneixement i gaudi de les possibilitats de la construcció col·lectiva.

Els grups i col·lectius poden desenvolupar millor la seva intel·ligència sabent que existeix i que és susceptible de ser treballada, millorant la seva tècnica de reunions, incorporant dinàmiques i recursos que facilitin la construcció col·lectiva, enfocant els seus errors de funcionament com una cosa del que aprendre i en el que temptejar i investigar, desenvolupant estructures i sistemes de resolució de conflictes, parant-se a pensar en condicions favorables de tant en tant, valorant els aspectes de cura, afecte i manteniment, exercitant-se en els diferents tipus de pensament i acció als quals té accés el grup.

No sabem molt de la intel·ligència col·lectiva en consonància amb un temps en el qual es viu en la il·lusió de l'individu com base principal de la intel·ligència.

* Fernando Cembranos és psicòleg i autor de "Grupos inteligentes. Teoría y práctica del trabajo en equipo". Article extret de la revista Diagonal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció