CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Com pretén l’Equip de Govern afrontar la situació econòmica a la UAB?

Diumenge, 25 setembre, 2011

Seguint un guió ja prou conegut que consisteix a escenificar una suposada voluntat negociadora sobre qüestions que ja han estat decidides i pactades d’antuvi en altres àmbits, l’Equip de Govern de la UAB ha convocat la Mesa de negociació del Personal Acadèmic per tractar els criteris bàsics del pressupost del 2012. Entre les mesures estrella que conté el document de l’Equip Rectoral trobem:

1.- Incrementar els ingressos per taxes de matriculació en 6.175.499,78€ respecte a la xifra pressupostada inicialment el 2011 (percentualment suposa un increment del 19,98%) i, a diferència d'altres universitats catalanes, discriminar econòmicament als estudiants extracomunitaris. Per aconseguir-ho es planteja, entre d’altres mesures, apujar les matrícules als graus i fer pagar als estudiants extracomunitaris 3 vegades més per la matrícula dels màsters oficials.

2.- Reduir la massa salarial del PDI en 8.276.452,26€ respecte a la xifra pressupostada inicialment el 2011 (en termes percentuals, suposa una reducció del 7,28%). No es concreta com aconseguir-ho tot i que és previsible que suposarà continuar amb els acomiadaments de professorat derivats del “Pla d’Ajust del PDI”, la generalització de la precarització i l’explotació intensiva de becaris i becàries.

3.- Reduir la massa salarial del PAS respecte a la xifra de pressupost inicial de 2011 en 4.921.522,59€ (que equival a una reducció del 8,98%). Tampoc es concreta com fer-ho, tot i que, com és de preveure, també hi haurà acomiadaments i més precarització.

La responsabilitat de tot plegat és, com no podia ser d’una altra manera, “de la crisi financera d’abast mundial que va començar el 2008”. Un déjà vu recurrent: un determinat ens públic, en aquest cas la nostre Universitat, ha d’afrontar tensions econòmiques creixents que condueixen a la necessitat de transformar-la per tal que pugui sobreviure i continuar essent referent “d’excel·lència”. La crisi econòmica esdevé la coartada perfecte per a aquests propòsits: no és la Rectora i el seu equip de govern o els polítics del nostre país – o d’on sigui– els que volen reduir serveis o acomiadar gent, és la maleïda crisi i la “mà negre” d’uns suposats especuladors; que tampoc interessa identificar, no fos cas que alguns d’ells resultessin massa propers.

Si no fem el que ens ordenen i assumim els sacrificis que ens demanen, ens adverteixen que tot anirà a pitjor. Però qui són els qui ens ho diuen? Els mateixos que des de fa anys han estat copant totes les esferes de poder, els que han estat prenent decisions “pel nostre bé”. Els mateixos que, quan fa temps ja se sabia que les coses no anaven bé, preferien continuar amb els seus rituals de legitimació democràtica per la via de sotmetre a votació el que ja estava decidit. I alhora mantenien els seus privilegis, els seus sobresous, les seves prebendes.

Tot com sempre: accés, per a la majoria, limitat i fragmentari a la informació de la situació real de la UAB i de l’entramat empresarial que alguns han muntat en benefici propi des de fa anys (spin-offs ; desplegament creixent de titulacions i mestratges a “preus privats” amb participació d’empreses privades; fundacions dedicades a fer negoci de la transmissió de coneixements, alguna d’elles lligada a un dels ideòlegs de les retallades; i, si cal, tractes amb corporacions vinculades amb el conglomerat militar).

Hi ha altres opcions per afrontar les retallades que ens volen imposar? Certament. Moltes d’elles ja han estat defensades per CGT-UAB i per d’altres col·lectius (i algunes presentades com esmenes que es van guanyar en el Claustre del 16-XII-2010 però que l’Equip Rectoral no ha volgut aplicar). Tanmateix, afecten els interessos i els privilegis de determinats grups de poder. Solament la voluntat de lluita de totes i tots nosaltres pot fer que s’aconsegueixin aplicar en lloc d’acomiadar i precaritzar.

Algunes de les nostres opcions alternatives són:

* Incrementar fins al 35% EL CÀNON SOBRE CONVENIS VINCULATS A LA DOCÈNCIA EN CURSOS I MESTRATGES NO OFICIALS, SPIN-OFFS O A TASQUES DE CONSULTORIA I ASSESSORAMENT, atès que el professorat que hi intervé ja ha obtingut una remuneració salarial per raó de ser treballador/a (en molts casos, en règim de dedicació exclusiva) de la Universitat. Supressió del retorn al professorat del fons provinents d’aquest cànon. Utilitzar aquests fons per a eixugar part del dèficit actual de la UAB.

* Professorat de la UAB en cursos i mestratges no oficials: fer INCOMPATIBLE qualsevol mena de REDUCCIÓ EN LA DOCÈNCIA REGLADA OFICIAL (per ocupació de càrrec o qualsevol altra raó) amb el fet d’impartir CLASSES REMUNERADES EN MESTRATGES I CURSOS NO OFICIALS, tant si són en el si de la UAB com en fundacions o altres entitats. Permetre-ho suposa subvencionar amb càrrec a fons públics tasques per les quals ja s’està cobrant (en determinats casos, i d’acord amb la documentació disponible, a raó de 120€ l’hora de classe). El mateix principi per a qualsevol activitat (tasques de consultoria, assessorament, spin-offs etc.) que estigui remunerada.

* Reduir les DESPESES DE CARÀCTER PROTOCOL·LARI I SUMPTUARI de l'Equip de Govern (cotxe oficial, dinars a càrrec de la UAB, bitllets d’avió, etc.).

* Reducció dels càrrecs i encàrrecs de confiança nomenats per l’Equip Rectoral. Amb el sistema actual, molts d’aquests càrrecs tenen vàries retribucions simultànies; entre d’altres: un complement salarial de gestió; reduccions sobre les seves obligacions docents; sabàtics de docència desprès de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anomenats trams de gestió).

* Supressió de les aportacions netes que es puguin fer a les fundacions de l’esfera UAB (com ara la fundació relacionada amb el Conseller Mas-Colell que ha rebut 8.858.000€ en els darrers dos anys i mig a càrrec de diners públics) i a les càtedres de gestió mixta participades per empreses privades i/o entitats financeres.

* Reduir els ENORMES SALARIS dels membres de l'Equip de Gerència.

* Recuperar els CLAUSTRES COM ÒRGANS DE CONTROL DE DESPESES, en tant que Òrgans de Participació i Decisió, reforçant el paper dels Claustres de Facultat i del Claustre General en aquesta línia.

Secció sindical de CGT a la Universitat Autònoma de Barcelona

http://cgtuab.wordpress.com/