CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Comiat a l’Àngels Rodríguez

Dimarts, 9 abril, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Si la Rodri hagués organitzat aquest acte, cosa no descartable coneixent-la, m’hagués dit: “sense collonades, Cortavitarte!”. I jo, com sempre, tractaré de seguir les seves indicacions.

Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. L’Àngels pertanyia a la primera categoria. Com a mínim per a molts de nosaltres, els i les que ja formen les generacions més veteranes de la CGT. Tenia l’autoritat que s’havia guanyat i que nosaltres li havien concedit.

Se l’havia guanyada en els temps difícils de finals dels 70 i bona part del 80, en plena crisi i escissió de l’anarcosindicalisme i del moviment llibertari, durant la qual la Mari Àngels va assumir diferents càrrecs de responsabilitat amb dedicació, coherència i efectivitat.

Vaja!, una altra paraula suposadament allunyada del nostre vocabulari o tenyida de connotacions alienes. Però, a ella li agrada ser efectiva i que la gent que l’envoltaven també ho fossin.

Berneri també escriví que autoritat i llibertat poden resoldre’s en síntesi, per a aquelles persones fermament oposades a l’autoritarisme i a l’esclavitud (entesa com a manca de llibertat)

Trobaven aquesta síntesi en l’Àngels: lliurepensadora i contrària als dogmes, a les veritats imposades, als principis recitats com a una lletania...

Oberta, a d’altres persones i d’altres idees que ens poguessin aportar, encara que fos per confrontar, per posar en evidència, per renovar...

Aquesta llibertat no significava personalisme ni egocentrisme. No l’impedia ser fidel a la Confederació i a la Fundació Salvador Seguí. Estava sempre disposada a donar una mà, a organitzar qualsevol acte, seminari, jornada per encàrrec. Encara que com tothom, preferia els que ella mateixa ideava.

L’hem d’agrair moltes coses que formen part de la nostra història recent o de la nostra quotidianitat, en les quals va tenir un paper rellevant com a organitzadora, impulsora, coordinadora o actora:

- el diari Solidaritat Obrera més obert i creatiu, reconegut com a la millor publicació dels partits i sindicats d’esquerres a finals dels 70,

- la perseverança i capacitat per donar cos a la CNT renovada de principis dels 80,

- les noves sigles de la CGT, l’anagrama i el primer merchandaising (alguns encara conservem anells, clauers...)

-la tasca, la fortalesa i la autonomia de la Fundació Salvador Seguí, malgrat els maldecaps d’alguns secretaris generals i comitès confederals

-l’organització del centenari de la Confederació

-...

Ara em diria: “No hem quedat que sense collonades, Cortavitarte!” i deixaria anar l’esclat del seu riure.


* Text llegir per l'Emili Cortavitarte el 8 d'abril de 2013 en el tanatori de l'Hospitalet de Llobregat, en l'acte de comiat de la companya Mari Àngels Rodríguez.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció