Comprovat: la pitjor crisi.

Fins al 2022 no s'arribarà als nivells previs a la sotragada.

Serveis, el que ara pateix més acomiadaments.

Els estudiosos, que sempre tenen més perspectiva històrica i es deixen emportar menys per la visceralitat del moment, fa temps que per calmar els ànims ens recorden que aquesta no és l'única crisi forta que ha viscut l'Estat espanyol. Però la durada i la cruesa de l'actual recessió comencen a trencar els esquemes fins i tot de professionals de la memòria i l'estadística, com ara el catedràtic d'economia aplicada la UAB Josep Oliver, que ahir admetia: “Fins ara deia que hem passat altres crisis, però ja tinc clar que estem davant de la caiguda d'ocupació més severa de la història.” Ho constaten els números de les seves últimes reflexions econòmiques, incloses a l'Índex Laboral Manpower, fet públic ahir. Des del 2007, fa balanç l'informe, la caiguda acumulada de l'ocupació s'ha enfilat fins al 15,7 per cent, una xifra que supera la que va marcar Espanya en l'anterior pitjor moment històric, del 1974 al 1985, quan la davallada va ser del 14,5 per cent.

A més, el retrocés actual és el doble del registrat durant la crisi de començaments dels noranta (6,7 per cent). Només en aquestes tres funestes etapes s'ha ultrapassat una taxa d'atur del 20 per cent, però, un altre cop, el segle XXI –amb el seu 25 per cent– bat rècords. És més, l'Estat espanyol ha destruït en cinc anys els mateixos llocs de treball, el 15 per cent del total, que en la recessió de la dècada dels 70-80, que va durar onze anys.

Això no vol dir, va deixar clar Oliver, que ens quedin sis anys més d'agonia tant sí com no, sinó que el ràpid i voraç impacte de la recessió en el mercat laboral demostra que és ara més flexible i els processos d'ajustament són més fàcils i ràpids.

De fet, l'autor de l'estudi és optimista. Assegura que continuem en la doble recessió iniciada el juliol del 2011, la temuda W, per culpa de la desconfiança que va generar el debat sobre si Espanya hauria de sortir de l'euro. Ara que ja s'han dissipat els dubtes gràcies a les mesures impulsades i els gestos decisius del Banc Central Europeu, aventura Oliver, el més lògic és que s'entri per fi en una nova etapa.

A l'estiu, doncs, s'haurien de començar a crear llocs de treball vinculats, sobretot, al turisme. “Si continua el procés d'estabilitat, i remarco molt el condicional –sostenia ahir el catedràtic de la UAB–, als trimestres centrals de l'any que ve hauríem d'estar creant 250.000 o 300.000 llocs de treball.”

Fins al 2022

Això sí, l'impuls no serà, de moment, suficient per compensar la destrucció d'ocupació, que continuarà. “Si em diuen que al 2022 haurem aconseguit recuperar els nivells d'ocupació del 2007, jo respondria: on s'ha de firmar?”, diu gràficament.

La recuperació per sectors serà desigual perquè també ho ha estat la patacada. L'estudi de Manpower constata que la gran diferència d'aquesta crisi amb les precedents és l'enorme responsabilitat del sector de la construcció. Les feines relacionades amb el totxo han caigut des del 2007 a un insòlit ritme del 59%, cosa que demostra que estem purgant els pecats de la luxúria i l'excés de temps passats. Però hi ha un punt menys conegut perquè fa poc temps que es dóna: aquest ensurt econòmic, financer i social també està afectant més els serveis que en crisis anteriors. Així, el sector terciari ja acumula un descens de gairebé el 5 per cent, lluny de la pitjor reculada que s'havia viscut, de l'1,2 per cent als anys 90, per les retallades en la funció pública. Això també canvia el perfil de desocupat i estén el fantasma dels ERO i els acomiadaments individuals a més dones, gent gran i personal qualificat

La fallida de Lehman Brothers i la primera onada de la crisi, materialitzada aquí en l'esclat de la bombolla immobiliària, va afectar sobretot immigrants i joves que havien deixat els estudis per treballar en la construcció. Molta gent de fora ha tornat al seu país perquè aquí no veu futur i l'atur continua castigant molt el col·lectiu dels joves, però la tendència és a diversificar els damnificats.

Pel que fa als efectes que tot plegat té en l'estabilitat familiar, l'estudi constata que des de setembre del 2007, el nombre de llars amb tots els membres a l'atur ha passat de 380.000 a 1,7 milions, és a dir, del 3,1 al 13,4 per cent del total. Manpower parla, però, d'una “polarització” entre aquelles llars més vulnerables i les que tenen més capacitat d'aguantar: A finals de setembre, les llars amb dues persones ocupades representaven el 40 per cent del total, per sobre del 26 per cent dels finals de la crisi del 85 o el 33 per cent registrat al 1994.

Font: El Punt Avui