Comunicat CGT Barcelona pel 8 de març, dia de la dona treballadora
L'any 2011 estem patint la cara més crua de la crisi; ja no són només les conseqüències de la crisi a les empreses (tancaments, EROs, acomiadaments), que ja les veniem patint, sinò que aquest any s'han afegit les retallades dels governs i modificacions legislativas com la Reforma Laboral o la Reforma de les Pensions. Igual que els altres efectes de la crisi aquestes mesures ens afecten especialment a les dones, perquè la igualtat entre homes i dones està lluny de ser real, per més que les lleis que ens imposen proclamin contínuament el contrari.
La manca de recursos econòmics fa que no es pugui posar en marxa realment la Llei de Dependència, el que fa que la cura de les persones dependents continua caient sobre les espatlles de les dones principalment.
La implantació del Permís de Paternitat d'un mes, que podria ajudar a que la càrrega de cuidar dels fills es repartís més entre pares i mares, s'ha ajornat.
Les modificacions substancials de les condicions de treball, especialment la jornada laboral i els horaris de treball, també colpegen especialment les dones, que som les que ens ocupem majoritàriament de les càrregues familiars.
L'enduriment de les condicions per accedir a la pensió de jubilació també ens afecten doblement. Per un costat és més difícil per les dones aconseguir períodes de cotització tant llargs, però recordem també que la cotització dels treballadors a jornada parcial (majoritàriament dones) es proporcional a la jornada efectiva de treball, i no als dies treballats.
És per tot això que, més que mai, les dones ens rebel·lem i reclamem que les relacions igualitàries siguin una realitat.
Federació Local CGT Barcelona