Comunicat de CGT davant l’EPA del segon trimestre 2015

L'EPA DEL 2n. TRIMESTRE 2015

PRECARIETAT I PRECARIETAT… L'Estat i les grans Empreses productores de sofriment

L'estat i les grans Empreses (les de l'Ibex 35), semblen donar per bò el model laboral i social que des del 2008 van imposar a la majoria social: acomiadament lliure i barat; destrucció de l'ocupació fixa i amb drets; caiguda vertiginosa de la despesa social en prestacions de desocupació; buidament del fons de reserva de la Seguretat Social i desestabilització del sistema públic de Seguretat Social; creació d'ocupació (temporal) precària i desprovista de drets.

El PP ha generat lleis “superiors” a les implantades pel PSOE des del 2008 i, al final de la seva legislatura, ni tan sols ha aconseguit aconseguir les “quotes de misèria” en les quals ens va deixar el PSOE: hi ha 300.000 persones parades més que en el 2011 i han “aconseguit” rebaixar les prestacions de desocupació, és a dir no pagar-los ni “un euro”, a més de 700.000 persones. A 30 de juny 2015, l'atur obligat, se situa en 5,2 milions de persones a l'estat espanyol.

L'ocupació creada, més de 400.000 llocs de treball, ha seguit la pauta generada per aquest “model criminal de recuperació de la taxa de beneficis dels capitalistes”: solament menys de 70.000 ocupacions generades han estat contractats per “temps indefinit” i no tots ells a jornada completa precisament.

És una ocupació PRECÀRIA i sense drets, solament d'obligació de “treballar i treballar temporalment, fins que el patró vulgui i amb salaris que de fa 25 anys”. Ocupació temporal, que dispara la taxa de temporalitat fins al 25% de la població ocupada, contractats en la seva majoria en la “indústria del turisme” i els Serveis, els quals seran acomiadats quan “acabi la temporada” i, percebran (en el millor dels casos) prestacions de desocupació de 6 mesos o menys, disminuint –encara més- la despesa en prestacions de desocupació, perquè l'Estat i els grans empresaris dediquin aquests “diners” al pagament d'un deute “il·legítim, il·legal i indecent”.

Volen (cada vegada més) que vegem com a “natural i normal” el fet de mostrar-nos les dades “macroeconòmiques” com l'única racionalitat: “creix el PIB i tots i totes contents”. Que augmenti la riquesa (creixement del PIB) significa ni més ni menys que, les persones treballadores “treballem més i produïm més”.

Ara bé, aquest increment de la “riquesa” es distribueix de manera absolutament desigual: les grans Empreses incrementen els seus beneficis nets en un 35% sobre el semestre anterior i les rendes salarials, disminueixen un 0,5% en aquest mateix semestre. Els interessos del “deute il·legítim, il·legal i indecent” segueixen creixent i creixent i els “creditors” cada vegada es porten més part de la riquesa social que produïm entre tots i totes.

La cobertura de les persones aturades decreix dramàticament i la Seguretat Social segueix en una escalada “suïcida” de buidament del seu fons de reserva, alhora que d'aportacions empresarials (reduccions, exempcions, subvencions) i amb els salaris a la baixa, d'aportacions dels treballadors i treballadores.

Què diuen els “grans productors de sofriment i dolor” per a la majoria social? Doncs senzillament que “tot segueixi igual” i que cal aprofundir en les reformes del mercat de treball, que “anem pel bon camí”.

Igual que el deute “públic” que ens han endossat per generacions i generacions, és il·legal, il·legítima i indecent, les polítiques d'Empresaris i l'Estat i tot el seu sistema de “partitocracia”, són il·legítimes, indecents i no reconeixem la seva legalitat.

27 de Juliol de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents