Comunicat de la CGT d’Andalusia sobre la Cimera Unió Europea-Marroc realitzada a Granada
CIMERA UNIÓ EUROPEA-MARROC: ACORDS PER A REFORÇAR EL NEOCOLONIALISME I LA DICTADURA
La Confederació General del Treball d'Andalusia, davant la cimera realitzada a Granada els dies 6 i 7 de març, entre la Unió Europea i el Marroc, vol fer la següent declaració:
La UE pretén desenvolupar l'acord bilateral de zona de lliure mercat amb el Marroc, articulat a través del que va ser el Procés Barcelona i les polítiques de l'Euromed, integrant cada vegada més al Marroc en el mercat europeu, el que significa una segona colonització econòmica.
La UE imposa un model econòmic basat en la privatització dels serveis públics i la disminució de les despeses socials, la flexibilitat i la precarietat del mercat de treball i la reculada i anul·lació dels drets sindicals per a afavorir les deslocalitzacions i la penetració de les empreses europees i multinacionals.
Els resultats d'aquest model en un país com el Marroc on els drets sindicals i la protecció social són mínimes o inexistents, són criminals. Exemple d'aquest model imposat, és l'acomiadament de 850 treballadors de les mines de Khouribga o l'acomiadament de 550 treballadors de Delphi Tànger simplement per haver creat un sindicat i exigir drets reconeguts pel codi del treball marroquí.
La Unió Europea no solament tanca els ulls davant una situació de violació contínua dels drets dels treballadors, sense llibertats sindicals, ni seguretat social, amb jornades de 60 hores, sense control de seguretat i higiene… (entre els obrers agrícoles, en el tèxtil, en el telemàrqueting…), sinó que la promou i s'aprofita d'ella (per exemple, instal·lació de la Renault en la Zona Franca de Tànger).
La UE està impulsant un model de desenvolupament depredador del medi ambient, portant a terme projectes turístics que destrueïxen l'entorn com el de l'empresa espanyola FADESA a Saidia o el projecte de Larache.
La UE permet i col·labora amb la violació continuada dels drets humans per part de l'estat marroquí, donant-li el paper de gendarme d'Europa, venent-li armes i material repressiu, ocultant que el Marroc té avui una constitució antidemocràtica que situa al rei per sobre de la voluntat popular, un parlament- comparsa (rebutjat pel poble marroquí amb una abstenció superior al 70 %) i una justícia al servei del poder.
La Monarquia alauita se segueix caracteritzant per la repressió dels moviments populars com a Sidi Ifni, Sefrou, Tamassint, etc; per l'existència de nombrosos presos polítics, pel tancament de periòdics i pel menyspreu de les reivindicacions populars.
L'estat marroquí, continuador de l'estat colonial, nega els drets dels pobles que formen el Marroc, negant la seva diversitat, no reconeixent els drets del poble amazigh, intentant arravassar-li les terres comunals i els seus recursos naturals, i manté ocupat per la força el territori del Sahara Occidental negant-se a respectar el dret d'autodeterminació del poble saharaui.
L'estat marroquí manté a una gran majoria del seu poble en situació de pobresa, d'analfabetisme, absència de serveis educatius, sanitaris, socials, habitatge, etc. Especialment dura és la situació dels/les joves diplomats/des en atur que lluiten per una ocupació digna, a través de la ANDCM i altres associacions. 4 diplomats en atur de la ANDCM (associació que funciona des de 1992 sense estar legalitzada) de Taroudant han portat a terme una vaga de fam de 52 dies, exigint acabar amb l'amiguisme en les contractacions i en demanda d'un lloc de treball digne, davant la indiferència dels “humanitaris” governs de la UE i de l'estat marroquí.
També volem assenyalar que no es trobava en l'agenda de la cimera el reconeixement del deute històric del colonialisme europeu (en concret del francès i de l'espanyol) amb el poble marroquí quant a l'ocupació violenta del seu territori i a l'explotació dels seus recursos naturals i especialment referent a la utilització de gasos tòxics contra la població civil per part de l'exèrcit espanyol en la guerra del Rif. La monarquia alauita calla en aquest tema perquè ha estat i és còmplice del colonialisme europeu.
Des de la CGT, cridem a donar suport les importants lluites dels treballadors i del poble marroquí i especialment, la dels 850 treballadors acomiadats de les mines de fosfats de Khouribga que porten 8 mesos de lluita i la dels companys i companyes de l'ANDCM, organització agermanada amb la CGT, mostrant la nostra total solidaritat amb la lluita de l'ANDCM de Taroudant.
- Per la solidaritat amb les lluites de poble marroquí
- Per l'alliberament de tots els presos polítics marroquins i saharauis
- Pel reconeixement dels drets del poble amazigh
- Pel respecte a l'autodeterminació del poble saharaui
- Pel respecte de les llibertats democràtiques i sindicals al Marroc
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Andalusia