Comunicat de la CGT davant la situació de l’ocupació, el mercat de treball i la Seguretat Social

COMUNICAT DE CGT SOBRE OCUPACIÓ i SEGURETAT SOCIAL

Els resultats que han ofert els Serveis Públics d'Ocupació el passat mes de Juny sobre l'evolució del mercat de treball a nivell d'estat espanyol en el referent exclusivament a l'ocupació generada, al major o menor creixement de la desocupació, a la taxa de cobertura de les persones parades, a l'afiliació a la Seguretat Social, no ofereixen (i molt menys apunten) cap novetat sobre un mercat de treball cada vegada més precaritzat que, de no intervenir l'acció social de les classes assalariades, es convertirà de manera estructural en un mercat de treball empobrit, precaritzat i sense els drets bàsics de l'estat assistencial que fins ara havíem tingut.

Augmenta l'ocupació en 123.000 persones i s'incrementen en gairebé 100.000 les afiliacions a la Seguretat Social (solament un 7% d'aquesta ocupació és amb contracte indefinit), alhora que la cobertura de prestacions socials -bé vies contributives, bé vies assistencials- per a la població protegida decreix un mes darrere l'altre i se situa en taxes de menys del 50%.

On ha crescut l'ocupació i quin tipus de salaris? En el sector Serveis i substancialment en tot allò lligat al turisme (hosteleria, hotels…). És a dir, arriba l'estiu i les vacances i l'ocupació augmenta amb la característica que li ve identificant des de 2012: precari i temporal, amb salaris de sobreexplotació, limitant la legalitat del SMI (quan no treball en negre) i exempció de cotitzar per part empresarial fins als 500€; resultant que a l'empresariat la mà d'obra contractada (ocupació) li surt GRATIS i és l'erari públic qui subvenciona i finança els beneficis empresarials.

La Taxa de cobertura de prestacions a les persones aturades ha sofert una reducció del 30% i ja ens trobem que 7 de cada 10 aturats/des no reben prestacions. Més del 80% d'aquestes persones sense cobertura viuen de les famílies.

L'altre gran desfalc correspon al buidatge de recursos del nostre Sistema Públic de Seguretat Social, que a desembre 2015 ha col·locat a aquesta en un dèficit nominal de 16.707 Milions de €, la qual cosa equival al -1,5% de tot el dèficit de l'estat espanyol.

Els quatre factors -absolutament depenents de la voluntat política dels qui governen- que expliquen la desposesión, el robatori i el camí al desmantellament del nostre Sistema Públic de Pensions són els següents:

1. El mercat de treball: l'ocupació nova que es genera (amb els seus preus salarials per sota dels 750 € i les cotitzacions d'aquests) ha entrat en un camp ple de mines, que fa créixer l'ingrés respecte a les despeses, en taxes negatives. És a dir, s'ingressa gairebé 2 punts menys del que es gasta en prestacions mensualment. Les Tarifes Planas i les exempcions de cotització empresarial (exempció de cotitzar fins als 500€), a més de les bonificacions a l'ocupació, permet deixar d'ingressar 1.500 Milions de €.

2. L'ocupació que acaba, especialment via jubilacions, a l'ésser de persones amb carreres laborals llargues i cotitzacions mitjanes altes, les seves pensions són més elevades. El govern buida la “guardiola de les pensions” (Fons de Reserva) a un ritme descapitalitzador impressionant, a una mitjana de 9.000 milions cada sis mesos des del 2012 que arriba el PP a l'executiu. Què passarà quan no hi hagi diners per pagar als pensionistes les pagues extraordinàries?

3. L'altra gran sagnia procedeix del manteniment dels topalls màxims de cotització i de les rendes salarials que s'exoneren de cotitzar, que ascendeix a la xifra de 26.775 milions de €.

4. I en el mateix sentit no reformador de tots els governs es troba la no equiparació de les bases mitjanes de cotització entre el REPTA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) i el Règim General, que sostreu altres 7.000 milions de €.

Atur, precarietat, eliminació de drets socials fonamentals, mercat de treball d'usar i llençar, exclusió social, descohesión social i desigualtat, s'ha convertit en una forma de viure de la immensa majoria de la societat, on el consentiment amb la situació ens col·loca en un cicle temporal d'Injustícia Social, que ha arribat per romandre i instal·lar-se en les nostres vides durant molt temps de no intervenir el CONFLICTE SOCIAL.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents