CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Comunicat de la CGT per al 28 d’abril: Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball

Dilluns, 21 abril, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Cartell 28 d'abril 2014 CGT

“Les seves crisis ens emmalalteixen encara més: no empassis el que sigui, en el lloc de treball!”

La declaració dels Drets Universals de NNUU de 1948, proclama el dret a la vida, el dret al treball, el dret a la salut i el dret a un habitatge digne, com drets fonamentals o inalienables de tots els éssers humans.

La primera pregunta que plantegem és que no existeix aquesta igualtat proclamada constitucionalment, i la desigualtat de tracte, per a les persones assalariades (la majoria de la societat), es converteix en norma en aquests temps d'estafa social, denominada pels poderosos i empresaris, crisi econòmica o recessió.

Els éssers humans no tenim un tractament igualitari per a l'exercici efectiu dels drets reconeguts a tots i totes. Per contra, els éssers humans ni naixem iguals, ni tots som portadors dels mateixos drets, a pesar que el món del dret formal insisteixi una vegada i una altra (que ho fa) a proclamar el contrari.

La sortida a la “crisi econòmica” s'està fent sobre una major precarització de les condicions d'ocupació i, alhora, sobre les condicions de vida al desprotegir a la classe treballadora de serveis públics essencials per a una bona salut: prestacions d'atur, rendes bàsiques que assegurin un mínim vital, habitatge i hàbitat accessible amb elements essencials (aigua, energia elèctrica, etc.), accés a cures i sanitat suficient i eficient, alhora que educació lliure, i clar, els costos en termes de salut són i seran elevats.

Un treballador, una treballadora precaris, on la temporalitat del seu contracte és una característica, i el contracte a temps complet i fix s'ha convertit en una anomalia, és un treballador o treballadora més vulnerable, que ocupa amb major freqüència un lloc de treball amb pitjors condicions de treball, i que “amb la condició de treballar” es veu impel·lit a “empassar-se el que sigui”.

La seva capacitat per a exercir el seu dret de protecció a la salut, es veu disminuïda, quan no anul·lada. La cadena de conseqüències, tant per la fràgil seguretat jurídica del contracte, com per l'absoluta llibertat de desprendre's del mateix, no només disciplina al treballador i a la treballadora, sinó que li crea una consciència on el treballar en qualsevol condició: accidentabilitat, ansietat, dissociació, sinistralitat, agressions a la seva salut mental social i biològica, considera que l'important és treballar i la seva seguretat física, la seva salut, passa al plànol de la "causalitat", a veure si hi ha sort i no em toca a mi.

Els col·lectius més vulnerables a l'efecte de la crisi són els treballadors i treballadores joves nascuts en les dècades dels 80 i els 90 del passat segle, que mai han sofert una conjuntura econòmica com l'actual. No estan acostumats a viure sota pressió i molt sensibles a la conciliació de la vida laboral, social i familiar, es veuen immersos en la perplexitat d'un “sense futur i sense diners”. Dissociacions, agressivitat, ansietat, depressions…

Els treballadors i les treballadores immigrants, generalment en llocs de baixa qualificació professional, amb contractes temporals o simplement sense contracte, en atur fonamentalment i amb “rebuig latent”. Manquen d'una xarxa familiar i social, a l'estar lluny del seu país, que els aporti suport emocional, ajuda i assistència tant en l'emocional com en el no emocional. I negat el seu dret fonamental a la lliure circulació i a l'assistència sanitària, els seus nivells de salut es degraden integralment.

En el cas dels treballadors i treballadores majors de 45 anys, i especialment els que estan prop de la jubilació, la possibilitat de perdre l'ocupació i la certesa de no tornar a ingressar al mercat de treball, si es perd l'ocupació, fa aparèixer conseqüències derivades d'aquesta pèrdua, salut mental, ansietat, depressions, dissociació, etc. i alhora, les conseqüències derivades en un descens en les cotitzacions socials i per tant en la consegüent pensió. Perceben i viuen la realitat com una amenaça, paralitzant la seva voluntat.

La desigualtat de tracte ha empitjorat dramàticament a l'Estat Espanyol amb les polítiques dels governs i els poderosos “anti-crisis”. Les persones pobres: assalariats i assalariades, excloses, pensionistes, joves, dones…, som cada vegada més pobres i les persones riques i poderoses, menys del 10% de la població de l'estat espanyol, no han notat “les seves crisis” i, han traslladat a la majoria de la població una pitjor salut laboral, social i mental.

Una bona salut és acabar amb aquest sistema, el Capitalisme. Ens hi va la Vida!

SP Comitè Confederal de la Confederació General del Treball (CGT)

- Us podeu descarregar el cartell i el díptic a: http://www.cgt.org.es/28-de-abril-dia-mundial-de-la-seguridad-y-salud-en-el-trabajo

- Pdf díptic en català: http://www.cgt.org.es/sites/default/files/CAMPA%C3%91A%20SALUD%2028%20ABRIL%20Catalan%202014%20maquetado.pdf

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print