CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Comunicat de la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura arran de l’article de El País intitulat “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure”

Dilluns, 5 març, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada
per 14 entitats [[ Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura - Alerta Solidària - Centre EXIL - Associació Catalana per la Defensa del
Drets Humans - Associació Memòria Contra la Tortura - Associació Stop Bales de Goma - CGT Catalunya - Comissió de
Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona - Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà - Institut de Drets Humans
de Catalunya - Justícia i Pau - Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona -
Rescat - SOS Racisme Catalunya]] que treballen a favor dels drets humans i en concret en la denúncia i la prevenció de la
tortura i altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants a Catalunya fa el següent comunicat
arran de la publicació de l’article intitulat “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure” en el diari el
País [[ “Garzón yi el mito de las torturas a Terra Lliure“, El País digital, 25 de febrer de 2012, signat per Pere Rios]].

Volem apuntar que la sentència del Tribunal de Drets Humans va representar una fita important en
la denúncia de la tortura al nostre país. Cal recordar que el cas va arribar a Estrasburg perquè cap instància
judicial espanyola va considerar que calia fer una investigació oficial efectiva. La sentència condemnà
l’Estat espanyol per aquesta raó i va posar de manifest el mal funcionament del sistema judicial
espanyol a l’hora d’abordar els casos de tortura i maltractaments.

L’article titlla les tortures que van patir els detinguts de mite, de mentida. Afirmar això, quan hi ha
una sentència del Tribunal d’Estrasburg que condemna l’Estat espanyol és fer una interpretació que
mereix el nostre rebuig. Considerem indigna la frivolitat d’aquesta informació quan se sap com és de
difícil provar judicialment la pràctica de la tortura i el maltractaments.

L’article apunta que la mentida més estesa és aquella que diu que el jutge Garzón no va investigar les
denúncies de tortura. I com a prova apunta l’informe que va sol·licitar el jutge a la metge forense, informe
que apareix detalladament en la sentència d’Estraburg i que el tribunal internacional en la sentència
no va considerar que fos una investigació oficial efectiva.

S’apunta, també a l’article que “Garzón no hizo otra cosa que cumplir la ley, porque no le correspondía
a él investigar las torturas”. Res no justifica que un jutge miri cap a una altra banda quan pel seu
davant estan declarant persones amb lesions visibles i que diuen que han estat torturades. Cal recordar,
en aquest sentit, que la sentència del TEDH implica directament Baltasar Garzón i tota la cadena judicial
de custòdia –metge forense i fiscal, inclosos. La bona praxi judicial per prevenir els maltractes hauria
deduït testimoni de la denúncia d’un delicte greu de tortures i hagués remès diligències als jutjats ordinaris.
Allò que Garzón mai va fer, que el TEDH va condemnar i que l’article d’El Pais obvia deliberadament.

Com a organitzacions de defensa dels drets humans i compromesos en la lluita per l’eradicació de la
tortura lamentem la publicació d’articles com aquest ja que contribueixen a fer encara més difícil la
tasca per l’eradicació de la tortura i els maltractaments al nostre país.

Barcelona, 29 de febrer de 2012

Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura

www.prevenciontortura.org

info@prevenciontortura.org

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print