Comunicat sobre la capitalitat de Jerusalem
A dia d’avui, 6 de desembre de 2017, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha desfet la política tradicional d’aquest país vers a Palestina i ha anunciat el reconeixement del Jerusalem ocupat com a capital de l’estat creat el 1948 d’Israel i ha ordenat el trasllat de l’ambaixada del seu país a aquesta ciutat. En aquest acte suïcida i provocador, desposseeix al poble palestí de tots els seus drets per donar-los-hi a l’estat genocida d’Israel.
Aquesta decisió irresponsable, tenint en compte la situació d’extrema gravetat (bloqueig, nous assentaments, colons, repressió, militarització, estat de setge, detencions arbitràries, robatori de terres, atur o ruïna econòmica) en que es troben els Territoris Ocupats de Cisjordània i la franja de Gaza, provocarà sens dubte una intensificació sense precedents de les accions de resistència palestina que desembocarà en una voraç i sagnant espiral de violència, que ja ha començat.
Durant 70 anys, EEUU ha permès a Israel robar les terres palestines (fins i tot quan pretenia ocultar-ho signant la Resolució 2334) i fer una neteja ètnica. Aquesta decisió de Trump representa una nova fase en l’agressió al poble palestí.
La ‘Llei del Gran Jerusalem’ de 1980 inclou l’expulsió dels palestins “residents” de la seva ciutat natal amb mil tretes, i des de llavors està il·legalment sota la jurisdicció d’Israel.
L’estatus de la part oriental de la ciutat, conquerida el 1967 per Israel, es troba disputat, ja que en aquest sector —referit habitualment com a Jerusalem Est o Jerusalem Oriental, que inclou la Ciutat Vella— és on l’Estat de Palestina pretén establir la seva capital. Israel discuteix les reclamacions palestines i, després de la Guerra dels Sis Dies, considera la ciutat com un tot unificat i un mateix municipi, declarant-la com la seva capital "eterna i indivisible". Aquesta annexió ha provocat un ampli rebuig de la comunitat internacional, materialitzat en la resolució 478 del Consell de Seguretat de la ONU, que la va considerar contrària al Dret internacional, i en senyal de protesta per aquest acte unilateral els estats membres de les Nacions Unides van acabar per traslladar les seves ambaixades a Tel Aviv, tal com demanava la resolució.
Tot i que mai va arribar a aplicar-se l’administració internacional que la pròpia ONU va dictaminar en la seva Resolució 181 de l’any 1947, sí hi havia un consens internacional de no reconèixer Jerusalem com a capital de l’estat d’Israel.
Aquest acte només pot desencadenar més conflictes ètnics-religiosos a la regió en el compliment del Projecte del Nou Orient Pròxim, fent impossible la creació d’un estat palestí, i de passada, ampliar el negoci de la militarització de la zona, i complir així el “somni” sionista de possessió dels territoris entre el Nil i l’Eufrates, com marca la seva bandera. Un altre dels propòsits d’aquest reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel pot ser forçar a l’Autoritat Palestina a acceptar l’anomenada “Iniciativa de Pau” de Jared Kushner que proposa oblidar-se de l“estat palestí” i del retorn dels refugiats, aconseguir una autonomia com la sobirania d’Israel sobre les fronteres i l’espai aeri de Cisjordània, a canvi de rebre un generós paquet d’ajuda financera destinada a la burgesia palestina.
Implica a més a més que EE. UU. ja no considera la presència israeliana a Jerusalem Oriental una ocupació, ni il·legals els assentaments jueus construïts després de la Guerra de 1967, que infringeix el Conveni de Ginebra que estableix que una potència ocupant no té sobirania en el territori que ocupa. Així, EEUU trenca amb els seu compromís formal de complir amb el dret internacional.
Aquest acte temerari ha acabat amb dècades de consens internacional sobre l’estat de la ciutat. Fins i tot la Unió Europea, la principal aliada de Washington, ha deixat sol a Trump en aquesta perillosa aventura.
També provocarà la intifada d’una gent que no només avui no té res a perdre, sinó que veu com segresten la seva esperança d’un futur diferent. Situació que a més a més propiciarà el protagonisme d'organitzacions com Hamas.
Aquesta gesta de Trump està condemnada al fracàs. La qüestió és el nombre de víctimes que deixarà al seu pas i per això, des de l’Equip Palestina de la Secretaria de Relacions Internacionals fem una crida a l’afiliació de CGT a estar atents a l’evolució immediata dels esdeveniments a la Palestina ocupada i, si és possible, a participar en els actes de suport al poble palestí que es desenvolupin en les nostres ciutats.
Des d’aquest Equipo no tenim dubtes, Palestina és una terra ocupada.
Considerem a tot Estat com enemic directe de l’autogovern de les persones.
Veiem les religions, ateisme inclòs, com a legítima decisió individual, però mai com a justificació d’agressió entre les persones.
La lliure federació de persones ha de permetre als pobles autodeterminar la seva forma de governar-se i conviure.
Por tot això ens manifestem clarament per la condemna total i absoluta d’aquest nou gest de guerra per part d’un Imperi vers un poble que reivindica el seu dret a exercir el govern a la terra on sempre ha viscut.
Equip Palestina - Secretaria de Relacions Internacionals de CGT