Comunicats CGT-Bankia davant la signatura de l’ERO: «Indignació i vergonya» i «Les bales no són de salva»

INDIGNACIÓ I VERGONYA

No per esperades, són menys al·lucinants i indignants les primeres comunicacions on alguns dels sindicats signants del ERO (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA), comencen a atrevir-se a “analitzar” el signat.

Tant CSICA, com sobretot SATE, que són els únics que s'han atrevit a “qüestionar una mica” el que van signar el 8 de febrer, necessiten unes bones sessions de psicoteràpia de xoc: “Un pacte que ens donava joc i possibilitats de fer les coses bé, podent tot el món estar conforme amb les sortides, ens comença a plantejar seriosos dubtes” (SATE dixit). Aquesta frase és per a emmarcar. Com es pot ser tan cínic i/o tan ximple? Quin és el joc que ens dóna aquest ERO als 4500 treballadors que podem anar-nos al carrer per l'única voluntat de l'empresa? La majoria dels acomiadats “voluntaris” estan conformes amb el seu acomiadament? Ara us sorgeixen els dubtes? Per què no us van sorgir quan CGT va dir clarament en la negociació que no es podia deixar en mans de l'empresa la llibertat total de criteris per a triar a les persones “de la llista”?

Clar que no es pot esperar altra cosa d'algú que, després de signar un ERO amb 4500 treballadors acomiadats, titula la seva circular: COMENÇA L'ESPECTACLE!! i l'acaba dient “Els companys que de forma no voluntària us hàgiu d'anar (impressionant aquest eufemisme, en lloc de dir que us llencem (l'empresa i els sindicats signants) al puto carrer) sabeu que com sempre, teniu el sindicat a la vostra disposició per a qualsevol dubte o reclamació que pugui sorgir”.

Però, el de SATE es queda en anècdota, davant el veritablement al·lucinant (bé no sabem si aquesta és la paraula adequada, igual li pega més altres epítets a triar: indignant, vergonyós, escandalós, cutre, indecent,,,), és que els veritables perpetradores d'aquest engendre (CCOO fonamentalment, encara que amb l'inestimable suport d'UGT i ACCAM) no hagin donat la cara davant la plantilla (ACCAM, ni tan sols es pronuncia. Total perquè, si ja ho estan fent els seus sequaços) i/o es limitin en els seus comunicats a comentar aspectes tècnics: “Informació addicional sobre l'acord” i “Preguntes freqüents”, o a explicar els números que els va donar l'empresa en la Comissió de Seguiment.

Estan actuant, no com sindicats, sinó com les gestories que realment porten anys sent: que si el càlcul de la variable, que si l'atur que et correspon, que si el conveni especial, que si el 27 de gener surten 120 persones… UN ESCÀNDOL. Com es pot ser tan asèptic? És que els “companys” de CCOO i UGT ni senten ni pateixen? Com que surten 120 persones? Serà més aviat que les acomiaden, o sigui que se'n van al carrer gràcies a la vostra rumbosa signatura en “l'ERO dels acomiadaments voluntaris”.

LES BALES NO SÓN DE SALVA

El primer que hem de dir, és que ens sembla escandalós que l'empresa recorri a la utilització de la designació directa (o siguio: no m'interesses i et vas al carrer sí o sí), després de rebutjar centenars de peticions voluntàries de baixes indemnitzades, tant de majors, com de menors de 54 anys.

Si ja és vergonyós que a companys que han demanat la baixa indemnitzada no se'ls vagi a donar, el que no té nom és que Bankia acomiadi a persones que no han sol·licitat la seva sortida. Sobre la base de què? En quins informes i de qui s'han basat per a acomiadar a treballadors i treballadores que, en la majoria, si no en tots els casos, són perfectament vàlides i estan suficientment qualificades per a seguir treballant en aquesta empresa?

Però dit l'anterior, el que no ens sembla de rebut és que ara (en bona hora mànigues verdes), sembla que els sindicats signants de l'engendre: CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA, s'adonen que aquest EREO que els semblava tan meravellós únicament perquè havien encarit les sortides voluntàries a l'empresa, resulta que en l'important de debò, com és la gestió i el control dels acomiadaments li han deixat LLIBERTAT TOTAL A L'EMPRESA.

Com vam dir en la nostra primera circular: li han donat a Bankia una pistola carregada i han confiat? que no ens anava a disparar. Doncs, no, companys: ENS ESTAN MATANT. I vosaltres sou tan responsables com l'empresa. Està molt bé, que ara, per fi, exigiu solucions equilibrades i no traumàtiques, respecte al text i el seu esperit (el sant?), que no es doni una baixa forçosa, mentre es deneguen baixes voluntàries, i bla, bla, bla. Però nosaltres ens preguntem: tan difícil era haver previst això quan es va signar el pacte?

A CGT no ho creiem, i més quan el signat diu clarament: “La decisió de l'extinció de les relacions laborals correspon en tot cas a l'empresa.” I en l'annex III (Criteris d'afectació d'empleats, Marc d'aplicació i desenvolupament), ho reitera i amplifica: “ La determinació del nombre de persones afectades pels acomiadaments en cada fase es realitzarà a nivell provincial, una vegada deduïdes les baixes produïdes per la decisió empresarial sobre l'acceptació de les propostes d'adhesió….. La designació de les persones que, una vegada realitzats els ajustaments anteriors, es vegin afectats per les desvinculacions es portarà a terme tenint en compte la valoració resultant dels processos d'avaluació realitzats per l'entitat…..” Per què no s'us va ocórrer pensar que calia fitar, com va advertir CGT, aquesta llibertat total de decisió de l'empresa? Tan difícil era haver anteposat l'obligatorietat empresarial d'acceptar les baixes voluntàries, com condició prèvia per a poder efectuar designacions directes?

Com us ha contestat un company:

SENTO DIR-LO. PERÒ ÉS EL QUE HEU SIGNAT. PER VENTURA ESPERÀVEU UNA COSA DIFERENT QUAN LI HEU DONAT CAMP LLIURE A L'EMPRESA PER A TRIAR A QUI I COM S'ACOMIADA? ARA VOLEU RENTAR LA VOSTRA IMATGE AMB AQUESTS CORREUS QUAN ENS HEU VENUT QUI SAP A CANVI DE QUINS BENEFICIS PER A QUI.

Salut.

CGT-Bankia

http://www.cgtpv.org/Comunicados-CGT-Bankia-Indignacion.html