Concentració contra el genocidi del poble kurd el 27 de gener a Barcelona

Manifestació a Barcelona el dimecres 27 de Gener a les 19 hores, que tindrà inici al Passeig de Gracia 7, davant del consolat turc de la ciutat. L'acte, que es fa coincidint amb l'aniversari de l'alliberament de la ciutat kurda de Kobane, és contra la repressió i en suport de la proposta social que s'està presentant per part del poble Kurd. El lema és contra el genocidi del poble Kurd i per la revolució al Kurdistan.

CRIDA A LA SOLIDARITAT AMB KURDISTAN
CONCENTRACIÓ DIMECRES 27 DE GENER A LES 19 HORES
ENFRONT DEL CONSOLAT DE TURQUIA DE BARCELONA (Passeig de Gràcia 7)

A l'estiu de 2014 va començar el setge a la ciutat de Kobanê. Durant quatre mesos i mig, la ciutat en el nord de Síria va ser atacada per Daesh (*ISIS per les seves sigles en anglès), però les guerrilles kurdes els van fer front amb una premissa molt clara: no passaran.

El 26 de gener de 2015, després de 134 dies de resistència, les YPG/YPJ van anunciar el seu alliberament del setge de Daesh. Kobanê es va convertir així en un símbol de la resistència contra les forces jihadistes, un baluard de llibertat enmig del caos i la destrucció de la guerra de Síria.

Aquesta victòria va desfermar un creixent interès a tot el món per Rojava, encara que el projecte de democràcia radical que allí es desenvolupa havia començat abans, molt abans fins i tot de la declaració d'autonomia anunciada el 19 de juliol del 2012 pels kurds amb respecte al règim sirià d'Al-Assad.

A les muntanyes del Kurdistan porten dècades, sinó segles, lluitant per aconseguir una vida més justa per a un poble que viu tradicionalment oprimit. La divisió del seu territori natural en quatre Estats (Turquia, Iran, l'Iraq i Síria) a mans d'Occident, va dibuixar unes fronteres que el seu objectiu era mantenir el control per part dels Estats imperialistes, sense tenir en compte les conseqüències per a la població. La seva identitat els va ser negada, la seva cultura reprimida i la seva dignitat trepitjada. Així i tot (o potser precisament per això) van ser capaços de generar un moviment social i un projecte polític que no poden ser ignorats.

Les seves dures crítiques a l'imperialisme i al capitalisme, la crueltat dels règims que els han reprimit i l'experiència d'una organització revolucionària com el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) amb gairebé 40 anys de història, els ha portat a desenvolupar un nou paradigma polític, inspirat en l'Ecologia Social i el Municipalisme Llibertari de Murray Bookchin, entre altres referents. La cerca de autonomia i la construcció de una estructura social de baix a dalt, on les comunes i consells territorials són la base d'un projecte revolucionari de transformació social, està trencant motlles tant a Orient Mitjà com al món sencer.

Hi ha molt que aprendre d'aquesta extraordinària lluita, ha estat capaç de reconduir els seus esforços i estratègies incloent una àmplia majoria social. Diverses estructures han catalitzat un procés revolucionari perseguint la democràcia horitzontal, la igualtat de gènere i la sostenibilitat del medi ambient. El seu ampli suport popular es cristal·litza en les milers de comunes, assemblees i organitzacions que conformen aquest projecte.

Entenen que el alliberament de la dona ha de ser una prioritat en tots els aspectes de la societat, buscant allunyar-se així de les estructures patriarcals de dominació que ens imposen els models d'estat-nació.

El compromís amb el territori forjat a les muntanyes, es vincula amb la lluita ecologista i el respecte pel medi ambient. En oposició al sistema de producció capitalista, proposen una economia social basada en el suport mutu i el cooperativisme.

L'organització en zones autònomes brinda una oportunitat per crear models replicables a escala global, buscant així ampliar i compartir els aprenentatges d'aquest experiment polític. I és a Rojava, en la Síria que viu la massacre i l'autoritarisme de Daesh, on es busca portar al terreny pràctic un marc teòric que, en l'Occident del segle XXI, semblava relegat a la utopia. Ens demostren així que un altre món és possible, un món on càpiguen molts mons, un món construït dia a dia des de la praxi.

Turquia, l'aparent estat democràtic, respon militarment. Sota pretext de combatre el terrorisme, es va iniciar una sagnant campanya contra el moviment kurd; bombardejos, atemptats, tocs de queda, centenars de civils han perdut la vida en els últims mesos, i davant la necessitat d'autodefensar-se, la població han accelerat la creació d'unitats de defensa civil. El Moviment d'Alliberament de Kurdistan treballa per aconseguir un procés de pau i una solució política del conflicte, però no dubta a prendre les mesures necessàries per defensar-se de l'ocupació militar i els assassinats indiscriminats i les massacres de l'estat turc, promovent un altre dels pilars fonamentals del moviment: el dret a l'Autodefensa.

Considerem necessari recolzar la lluita dels pobles de Kurdistan, creant una xarxa de solidaritat que permeti reforçar els processos que s'estan vivint i que es respectin els drets humans. Molts col·lectius i organitzacions veiem en aquesta lluita una oportunitat per aprendre, compartir, i unir esforços per crear una societat millor. Els processos revolucionaris que s'estan vivint són una crida a la solidaritat internacional. El Confederalisme Democràtic és una proposta capaç de marcar una diferència davant el panorama polític esdevenidor, però per a això necessita créixer i consolidar-se.

En aquest sentit, ​realitzem les següents demandes en consonància amb les diverses campanyes d’àmbit internacional:

-L’apertura d’un corredor humanitari a Kobane i el fi de l’embargament econòmic que pateix Rojava.

-L’aturada de les activitats repressives de les forces de seguretat turques contra el moviment pro-kurd i la fi de les polítiques contra el món de la cultura, la universitat i la societat civil turca.

-L’alliberament d’Abdullah Öcalan i la fi del seu aïllament. L’alliberament de tots els presos polítics de Turquia, especialment dels malalts greus, la vida dels quals corre un gran perill.

-La retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes.

-El suport actiu al poble kurd, en forma de col·laboració econòmica i política.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

PROU REPRESSIÓ AL POBLE KURD I LES SEVES ORGANITZACIONS

Convoquen: CGT Barcelona i AZADI