Conductors de TMB inicien una VAGA DE FAM a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Ahir va tenir lloc una mediació sense arribar a cap acord
Ahir va tenir lloc una reunió de mediació convocada pel Departament de Treball de la Generalitat, entre l'empresa d'autobusos de Barcelona, TMB, i els representants dels treballadors. A la reunió no es va arribar a cap acord, peró l'empresa ha hagut de cedir en la pretensió de que es desconvoquin les vagues previstes per als dies 2, 3 i 4 de gener per a començar a negociar, però continua demanant que es desconvoqui la vaga per arribar a un acord, com si no haguessin tingut ja prou oportunitats d'arribar a un acord sense donar lloc a la convocatòria de vaga. Coneixent a l'empresa i la seva poca voluntat de millorar les condicions de treball dels seus conductors, el company Saturnino Mercader de la Secció Sindical de la CGT de Catalunya a TB, va assegurar ahir que assistiran a la reunió d'avui "sense gaires esperances". "Veiem l'empresa molt reticent a les nostres reivindicacions", va dir el company. A més a més, TMB continua manipulant el tema de cara als mitjans de comunicació, lligand les reivindicacions amb el Conveni Col·lectiu que te vigència fins al final del 2008, quan la realitat és que l'actual sistema de descansos es pot i s'ha de canviar atenint-se al que preveu el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per la Seguretat. Naturalment també s'oblida l'empresa de dir que l'actual conveni va ser signat només per CCOO , UGT i SIT, incomplint aquestes organitzacions els compromisos que abans havien adquirit amb els treballadors de la plantilla, anteposant els interessos de l'empresa als drets dels treballadors, a pesar que en el referèndum per a consultar els treballadors la firma del conveni, en l'urna dels conductors va guanyar el no, i els conductors són majoria en l'empresa. Tots els sindicats van dir en una Assemblea que si en una de les dues urnes sortia no, el conveni no es signaria. Les organitzacions firmants del Conveni, incomplint la seva paraula i en contra de la voluntat de la majoria de conductors, van firmar un conveni que mantenia l'inhumà sistema de descansos.
L'empresa preferix la via repressiva a la negociació
D'altra banda, l'empresa tampoc demostra molt d'interès a arribar a un acord passant a recruar la seva ofensiva contra els treballadors que no es dobleguin als seus injustos i desproporcionats sistemes de treball i ahir van començar a arribar els expedients sancionadors que l'empresa ha obert a 12 treballadors per 81 suposats sabotatges contra vehicles (durant els quatre dies d'aturades). També en aquest aspecte l'empresa atribuïx directament la responsabilitat als treballadors, quan la realitat és que els desproporcionats augments de tarifes de transport per a poder pagar els també desproporcionats sous i pension dels seus directius, donen lloc a què el descontentament i la indignació arribi a tot usuari dels seus autobusos, i no quedi només en l'àmbit de la plantilla. L'any 2005, Autobusos de TMB tenia un 6% de la plantilla com a equip directiu. Això volia dir 1 directiu per cada 15 treballadors. A més, aquests preus abusius xoquen frontalment amb el discurs oficial e hipòcrita de l’Ajuntament de Barcelona d’utilitzar el transport públic. Davant aquesta situació, com pot dir-se així a la lleugera que els suposats danys a vehicles són obra de cap treballador d'autobusos? Està clar que l'empresa aposta per la repressió, el xantatge i la coacció abans que per la negociació.
Les inacceptables condicions de treball dels conductors de TMB
Per a fer-nos una petita idea de les condicions de treball dels conductors d'autobusos de l'EMT, recordem que el col·lectiu de conductors de TMB realitza només 5 dies de descans al mes. Treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d'antelació.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc.
Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
- Aquesta situació de manca de descans està provocant:
1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s’agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus. Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.
2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 28 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
3. L’alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l Informe de Salut de l’any 2002-2004, les malalties psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui no tenim dades de l'Informe del 2004-2006.
[*En definitiva, aquesta situació ha fet que la demanda dels dos dies de descans setmanal sigui sentida per tota la plantilla de conductors d'autobusos, sigui quina sigui la seva afiliació sindical.*]
Vaga de fam de quatre companys de la CGT
La reunió d'avui coincidirà amb el començament d'una vaga de fam per part de quatre treballadors de la CGT, exigint els dos dies de festa setmanals. Aquesta acció es mantindrà fins al dia 2, i fins a aquest dia estaran de deu del matí a vuit del vespre davant de l'Ajuntament a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si l'empresa admet aquesta reivindicació, la vaga dels dies 2,3 i 4 de gener seria desconvocada. Si no és així, si els treballadors es veuen forçats a continuar amb les seves reivindicacions, la vaga del 2, 3 i 4 de gener serà inevitable. Amb l'actual entossudiment, l'empresa no només s'enfronta als seus propis treballadors, sinó que augmenta fortament el descontentament entre els usuaris. Els usuaris que treballen, i donades les seves pròpies condicions de treball, entenen perfectament les reivindicacions dels treballadors de TMB i saben perfectament, com deia Francésc Layret, que “Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions”. I en aquest cas, no sols es lluita per l'interès dels treballadors, sinó també el dels usuaris, atès que un sistema de descansos més justos, permetria que els conductors estiguéssim en millors condicions per a exercir la seva professió i això també repercutiria en un millor servei i més seguretat en el mateix, amb els usuaris, como està previst en el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per la Seguretat, el qual l'empresa es nega a negociar imposant uns sistemes fora de tota racionalitat en el temps actual.
Per últim, no obliden que aquestes vagues no només afecten els usuaris/es, als centres comercials i gran superfícies, sinó també als propis conductors/es d’autobusos de TMB que veuran mermat el seu sou, però que desgraciadament la postura tancada de l’Ajuntament i de la Direcció de TMB no els ha deixat cap altra sortida..