Confesso que he votat
Confesso que he votat. He votat, no gaire, sabent que guanyés qui guanyés tots sortiríem perdent. He votat en contra de mi mateix apuntalant un sistema en el que mai he cregut. He votat de forma gairebé clandestina, pecadora i culpable. He votat jo, que sempre he estat partidari de l'abstenció activa que he practicat i predicat en públiques tribunes. He votat en eleccions arreglades de dos partits gairebé mimètics condemnats a guanyar pel Sistema que patrocina aquesta representació i finança els grans partits perquè es mengin als petits.
He votat amb el nas tapat, la boca petita i la mà dubitativa. Mai he votat a favor, sempre en contra. He votat contra José M. Aznar i contra Esperanza Aguirre per candidats que em disgustaven menys que els altres.
He votat encara que, coincideixo amb Agustín García, la mateixa paraula democràcia és una flagrant contradicció de termes, perquè el poder sempre està contra el poble. He votat després de pensar en tot això i malgrat tot això. He votat lliurement en eleccions que mai van ser lliures, sinó ensinistrades i domesticades.
He votat i no l'hi recomano a ningú, sempre deixa mal gust de boca i un nus a l'estómac. Per això el 20N prometo quedar-me a casa, tot i que, posats a fer confessions, reconec que seguiré a través del televisor o l'ordinador el recompte de vots i que la cantada victòria del PP em sabrà a llamps i em farà olor de banya cremada. Seguiré el recompte i faré vots per l'increment de l'abstenció com a únic recurs raonable contra la desraó d'un sistema hipòcrita i corrupte, democràcia de mercaders i poca-soltes desafinats que anuncien rebaixes i amputacions de drets en una ferotge escalada que acabarà amb els últims vestigis del que alguns ingenus van arribar a anomenar estat del benestar.
* Moncho Alpuente és periodista, escriptor, autor teatral i cantant satíric
www.rojoynegro.info/articulo/ideas/confieso-he-votado