Conseqüències del TTIP sobre els drets laborals i socials

La Comissió Europea, al seu web, defineix el TTIP de la següent manera: "El TTIP té com a objectiu eliminar les barreres comercials entre els Estats Units i la Unió Europea (suprimir aranzels, normativa innecessària, restriccions a la inversió, etc.) i simplificar la compravenda de béns i serveis entre aquests dos espais. Eliminar aquestes barreres suposarà creixement econòmic, creació de llocs de treball i una disminució dels preus. "

A més, diu: "l'economia europea podria beneficiar-se amb 119.000 milions d'euros a l'any i la nord-americana amb uns 95.000 milions de dòlars." És a dir, cada família europea podria obtenir una mitjana de 545 € d'ingrés extra. I la creació de cent de milers de llocs de treball, concretament, de 1.300.000 llocs de treball a la UE i 144.000 a Espanya (enfront dels 26 milions i 5,4 milions d'aturats que hi ha respectivament en els dos estats). Però no diu quant temps és necessari per obtenir aquest resultat, i si ajustem els càlculs per a un horitzó temporal ampli (de 10 a 20 anys), les xifres de llocs de treball que es crearien serien ridícules. D'altra banda, un estudi independent de Tufts University va estimar que podrien arribar a perdre un milió de llocs de treball directes, el que s'ajusta a l'experiència viscuda amb altres tractats com el NAFTA (Tractat de Lliure Comerç i Inversió entre els EUA, Canadà i Mèxic) .

Aquest tipus de tractats pretenen que les mercaderies i els capitals circulen lliurement entre els estats implicats, i protegir les inversions estrangeres que es realitzin en els mateixos. Per això se suprimeixen barreres i aranzels, s'harmonitza la reglamentació existent buscant els punts comuns, que no són altres que els mínims comuns de les diferents matèries, creant un marc jurídic que soscava els principis de la democràcia. Entre els principis que regeixen aquests tractats ens trobem amb:

El principi d'igualtat es perd entre les relacions de poder, ja que en protegir les inversions es protegeix més a les transnacionals que a les empreses locals.

L'estat receptor no pot discriminar l'inversor estranger, al qual haurà de donar-li un tracte just i equitatiu.

Els inversors nacionals no poden rebre ajudes de l'estat que els posi en millor posició que l'inversor estranger, és a dir, el que es doni als nacionals s'haurà de donar també a les transnacionals.

D'acord amb el principi de no discriminació, d'existir un acord que beneficiï més als inversors d'un estat, aquestes mateixes condicions s'han de fer extensives a la resta d'inversors d'altres estats. Aquesta és l'anomenada clàusula de nació més afavorida, incorporada en tots els tractats bilaterals.

Els inversors podran demanar als estats no només per incompliments del tractat, sinó també per incompliments contractuals provocats per decisions polítiques emanades dels òrgans de govern d'aquest estat, per exemple, qualsevol mesura de protecció del medi ambient, de regulació financera o de relacions laborals. Això es coneix com la clàusula paraigües.

Les expropiacions directes o indirectes, o la paralització d'una explotació feta a un inversor estranger haurà de ser indemnitzat de forma àgil i eficaç, tant per la despesa ocasionada com pel deixat de guanyar (dany i lucre cessant).

Els efectes són evidents, s'afavoreix al comerç transnacional enfront del local, provocant una pèrdua de llocs de treball relacionats amb les petites i mitjanes empreses locals. L'oferta de béns i serveis es concentra en uns pocs, desapareixent la competència en favor dels oligopolis; llavors els preus pugen i els salaris baixen, perquè són poques les empreses que han de posar-se d'acord per fixar els preus.

El problema rau en les desigualtats normatives en matèria laboral entre els diferents estats, ja que en els EUA impera una forta desregulació davant UE, és a dir, marca el mínim comú, la direcció en què es mou Europa, en la qual ens movem nosaltres . Per exemple, els EUA no ha signat 70 dels tractats de l'OIT, entre ells els relatius a negociació col·lectiva, llibertat sindical, treballs forçosos, vaga o treball infantil. En 23 estats dels EUA tenen el que anomenen "dret al treball", pel qual es prohibeixen els acords entre empresa i sindicats, sent l'habitual negociar individualment el sou, l'horari laboral, les vacances, l'assegurança de malaltia i la pensió .

A més, als EUA no tots tenen dret a la vaga (els funcionaris d'alguns estats ho tenen prohibit), ni es permet fer una vaga general a nivell nacional, només poden fer vaga en períodes de negociació laboral. Però aquestes es poden avortar legalment, ja que a les empreses se'ls permet contractar treballadors que substitueixin els vaguistes, doncs, és molt habitual contractar per hores.

Tampoc s'ha regulat a nivell nacional ni les baixes per malaltia ni les vacances ni la indemnització per acomiadament, aquestes s'han de negociar amb cada empresa i els límits, d'existir, els posa cada estat, per exemple, la baixa per malaltia està entre 3 a 6 dies a l'any.

Pel que fa al salari mínim, els EUA han fixat un per empleats que no reben propines, que està entre 7 i 9 dòlars l'hora, i un altre per als que sí reben propines, està entre els 3,5 i els 4,5 dòlars l'hora . Per tant, és la UE la que va a perdre els drets adquirits al llarg de la història desregulándolos, i aquesta desregulació no només suposa una disminució dels salaris i una precarització de les condicions laborals, sinó també, ocasiona una sèrie de costos ambientals , sanitaris i socials a què haurem de fer front amb cada vegada menys recursos.

Ara bé, qualsevol intent de legislar per recuperar o millorar els drets laborals, per exemple una nova regulació del salari mínim interprofessional, provocarà que els inversors estrangers vagin als tribunals arbitrals creats per resoldre els conflictes entre inversor i estat (ISDS), al que preval l'interès particular de l'inversor sobre el nacional o públic de l'estat. Aquests tribunals formats per 3 advocats pertanyents a firmes internacionals de reconegut prestigi a nivell internacional, que habitualment treballen per als inversors estrangers, actuen al marge del marc jurídic nacional i internacional, sense normes escrites conegudes, en procediments celebrats a porta tancada, excessivament llargs i cars com les factures d'aquests advocats, les resolucions són molt costoses per als estats, inapel·lables i executables.

Des del punt de vista jurídic, i d'acord amb la Convenció de Viena qualsevol tractat que afecti una norma imperativa de dret internacional és nul. Per tant, la Declaració Universal dels Drets Humans, els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, així com altres tractats i convencions internacionals de drets humans i ambientals constitueixen normes imperatives i de Dret Internacional General, i en la mesura que el TTIP, el CETA o el Tisa entrin en conflicte amb alguna de les normes abans esmentades haurem d'invocar la seva nul·litat.

En conclusió, ni el TTIP ni el CETA ni el TISA suposaran la creació d'ocupació, sinó mes bé la precarització de les condicions laborals, la pèrdua de drets sindicals i una amenaça constant de deslocalització d'empreses.

Aquest post s'ha escrit per a presentar l'exposició que Adoració Guamán, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València, va fer sobre les conseqüències que tindria l'aprovació del TTIP sobre els drets laborals i socials, el passat 12 de novembre a Castelló durant un acte celebrat per a les quartes jornades anticapitalistes convocades per la CRTR. Esdeveniment organitzat per ATTAC PV-Castelló al costat de la Cimera Social de Castelló, i amb la col·laboració de CGT i Columbretes NETES, per explicar quines són les amenaces del tractat de lliure comerç i Inversions que els EUA i la UE negocien en secret.

Més informació:
- El Tractat de Lliure Comerç (TTIP) ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ESTATS UNITS. Jorge Alcázar González i Manuel Montejo López.
- [Frenar el tractat entre la Unió Europea i els Estats Units - Caño TamayoXavier 2014.10.17]
- [Cop transnacional contra la sobirania popular - Fernández Ortiz deZárate Gonzalo 2014.09.16]
- [TTIP: un monstre de molts caps - Salinas Isaac 2014.08.29]
- TTIP: el mite de la creació d'ocupació i la pèrdua de drets laborals. Part II. CGTburgos.

FONT: ATTAC.ES