CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Contaminació a les costes tarragonines. Documentant la impunitat ambiental corporativa

Dimarts, 19 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

"Les darreres taques consecutives de petroli que van surar el passat mes de gener per la Costa Daurada, posebn en relleu les relacions de poder al Camp de Tarragona. Mentre la poderosa corporació Repsol-YPF, s'espolsa sistemàticament les responsabilitats dels delictes ambientals amb destra capacitat de maniobra, els ajuntaments costaners, que viuen abocats al turisme i poc en guanyen d´una activitat tan inflamable i contaminant, deixen anar tímides llàgrimes de cocodril sabent-se incapaços d'aturar els plans operatius de la petroliera".

Entre dues aigües

Els pobles del Camp de Tarragona viuen barrejats entre les aigües de dos corrents econòmiques. La primera, instal·lada -expropiació en mà- a les acaballes del franquisme, és el pol petroquímic que maquilla l'aire amb pinzellades de fums tòxics de varis colors. Periòdicament, les aigües també són pintades de negre, quelcom que preocupa al segon corrent econòmic: el turisme. Un tercer corrent, dessecat com les aigües del riu Gaià i acorralat entre ciment i ferro, és la pagesia que donà nom i caràcter a la contrada. Avui molts pagesos es prejubilen malalts després de malvendre les terres i treballar la resta de vida en llargs torns de vigilància al polígon petroquímic. Els seus fills, busquen feines temporals a la construcció o a l'intermitent sector de l'hosteleria.

Pobles com Constantí, El Morell o la Pobla de Mafumet respiren silenciosament els fums i s'agafen ferms als llocs de treball que la Química els brinda. Són municipis atrapats en un cercle viciós letal i corromput. Les relacions clientelars de la filantropia corporativa són encara la norma de molts pressupostos municipals. Quan hi ha una fuita o un accident “imprevist”, són les autoritats primer i la premsa després les que minimitzen els danys rendint declarada pleitesia a la poderosa corporació.

Nocivitat i mutisme

Repsol YPF és una companyia privada que, pel seu caràcter d'empresa estatal privatitzada, gaudeix de condicions de monopoli. A l'Estat espanyol, compta amb 40 milions de clients que el 2009 van consumir 140 milions de tones equivalents de petroli. Aquesta situació genera una forta dependència de les reserves d'hidrocarburs estrangeres, principalment Trinidad i Tobago (41%), Amèrica Llatina (38%) i el nord d'Àfrica (14%). Les reserves descobertes a l'Estat Espanyol no arriben ni a l'1%.

La dependència de les reserves de països estrangers té, no obstant això, un avantatge per a la companyia: els impactes que genera difícilment arriben al coneixement del consumidor. En canvi, els repetits accidents de Repsol en l'Estat espanyol són mal vistos per un consumidor que acull cada vegada amb més incredulitat els discursos de responsabilitat social corporativa de la companyia.

A Tarragona, algunes entitats han fet intents de trencar el mur informatiu que envolta el tema de la contaminació atmosfèrica de Repsol. La plataforma Cel Net, organització que agrupa joves dels pobles circundants a la refineria, van difondre el passat novembre els resultats dels controls químics realitzats pel laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre l'entorn del polígon de Repsol Química. Aquestes anàlisis van revelar que en episodis puntuals de mala olor es registren elevades concentracions de compostos irritants i tòxics amb potencials efectes sobre la salut. També revelen la presència de compostos que no haurien de detectar-se en un àrea urbana, com fenol, cresol, bifenil, acetat de vinil, hidrocarburs aromàtics policíclics, bromoform, acetonitril, o N-dimetilformamida, entre altres.

La inseguretat del pantalà de Tarragona

Pel pantalà de Tarragona, moll construït als anys setanta davant les platges de La Pineda (Vilaseca) per a facilitar les maniobres dels més de 500 petroliers anuals, Repsol descarrega més de 9 milions de tones de combustible a l'any. Els vessaments de petroli són habituals, perquè com Antoni Brufau, president de Repsol va reconèixer el passat 17 de gener davant els alcaldes de Tarragona “el risc zero no existeix”. En episodis de mala mar, aquests riscs es multipliquen. Un dels accidents més sonats, al febrer de 1992, el petrolier danès Robert Maerks, carregat amb 22.000 de carburant es va encastar contra el pantalà. En aquell moment, un altre buc de bandera russa, el Kapitan Putilin, estava descarregant 57.000 tones de combustible. L'incendi va disparar l'alarma entre la població per la cadena d'explosions i les espectaculars flamarades de 50 metres. A part de destruir 200 metres d'oleoducte i el risc de propagar l'incendi al proper polígon químic, en aquell moment hi havia ancorat a curta distància un altre vaixell, el Gaz Coral, que carregava gas butadiè, altament inflamable i explosiu.

Més enllà dels periòdics accidents, experts afirmen que la contaminació per hidrocarburs és una conseqüència implícita del transport marítim del combustible. Una pràctica habituals dels bucs petroliers, un cop descarregats, és el rentat amb aigua marina per desallotjar els gasos remanents. La presència d'hidrocarburs a la mar mediterrània, on s'estima un vessament anual de més de 400.000, la converteixen en una de les més contaminades del planeta. Els nivells d' hidrocarburs dissolts al Mediterrani són de fins a 5 grams per litre (g/l) amb nivells de més de 10 g/l en àrees de contaminació crònica aguda. El volum de boles de quitrà al litoral s'estima entre 0,2 i 4,3 grams per metro lineal de costa, segons les dades d'Oceana.

Humor negre a alta mar

La gestió dels vessaments, tant per part de Repsol-YPf com les autoritats és molt qüestionable. La pràctica de ‘volatilitzar’ les taques de petroli donant les gràcies a les forces de la natura, és una pràctica habitual. Així es va tornar a fer el passat 22 de desembre davant una fuita de de 1.900 hectàrees per un descuit humà a la plataforma Casablanca, propietat de la companyia, situada a 53 quilòmetres de la costa de Tarragona. Com anteriors ocasions, la companyia va obtenir de les autoritats públiques, representades per la delegada de Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, un suport explícit quan, hores després de l'abocament d'almenys 180.000 litres de cru declarà que les condicions meteorològiques òptimes havien afavorit l'evaporació del petroli.

Aquesta particular forma de gestionar les contingències ambientals, argument repetit ja per la Delegació del Govern de Tarragona en altres accidents contaminants provocats per Repsol- YPF, ha generat en l'opinió pública una desconfiança sobre la neutralitat d'aquesta institució. El passat 10 d'octubre, davant un abocament de cru de 140 hectàrees en les costes de Tarragona per l'empresa d'asfalts ASESA (propietat de Repsol i Cepsa), la mateixa delegada Teresa Pallarès va argumentar que la pluja dispersaria l'abocament i que el poder “d'evaporació” del sol acabaria de forma definitiva amb la taca en un cap de setmana. Organitzacions de pescadors com la Confraria de Pescadors de Tarragona, han denunciat en repetides ocasions que en lloc d'eliminar el cru, els vaixells de Salvament Marítim el que fan és dissoldre'l amb productes químics perquè desaparegui de la superfície. Els ecosistemes marins són igualment danyats, asseguren, encara que la superfície marina quedi llesta pel telenotícies.

Amenaça al Delta de l'Ebre

Organitzacions ecologistes denuncien l'amenaça que va suposar aquest abocament per al veí delta de l'Ebre, ja que la taca va quedar a 24 quilòmetres de la costa, abans que el vent l'empenyés mar endins. Greenpeace exigeix l'emissió “per part del Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí, d'una declaració d'impacte ambiental negatiu sobre dos nous pous en aigües profundes”. Montazo D-5 i Llobarro-1 són els pous marins amb els quals Repsol pretén quintuplicar la seva producció aquest estiu. Dues fugides no notificades d'aquests pous succeïdes entre maig i juny de 2009, van dur a dos directius de l'empresa al Jutjat d'Instrucció nº 3 de Tarragona per greus “negligències en la previsió de riscos”. Aquests pous van ser perforats el 1994 però la tecnologia de llavors va fer inviable l'extracció de cru. Ara Repsol assegura que ja té capacitat per a explotar-los amb seguretat. Malgrat tot, les noves tecnologies no van evitar la recent taca.

La darrera engatussada

Dues taques consecutives, de 100 i 15.000 litres cadascuna, aparegueren anònimament surant per les onades del Pantalà de Tarragona el passat 8 de gener. Repsol, en boca del seu portaveu Josep Bertran, no va trigar en reconèixer que “si bé la primera té relació amb una fuita que hem tingut, de la segona no tenim proves”. Aquest cop, entitats tarragonines i alcaldes de la costa van mostrar-se indignats i van provocar la compareixença a Tarragona del mateix president de la companyia Antoni Brufau. La píndola sedant foren aquest cop, la promesa d'invertir 130 milions d'euros per millorar els protocols de seguretat. D'aquests, 80 milions seran per canviar les canonades del pantalà fins a la refineria del Morell i 50 milions per a construir els nous pous de la Plataforma Casablanca.

A part, l'empresa va anunciar una vigilància constant del pantalà i crear una comissió de vigilància per garantir aquestes inversions. De nou, la premsa va recollir els resultats d'aquesta reunió com una bona notícia pel Camp de Tarragona. De nou, l'ombra del poder corporatiu ha planat per les costes tarragonines com ho fan les fumeres de metilmercuri dia i nit.

Membres del col.lectiu Repsolmata, campanya que monitoreja els impactes globals de la companyia, van interpretar els resultats de la reunió des d'una òptica més crítica: “No cal ser matemàtic, per visualitzar una nova presa de pèl corporativa” -observaven- ”Repsol inverteix en les seves pròpies instal.lacions per perpetuar el seu negoci i augmentar beneficis. Però per què no es mesura la concentració d'hidrocarburs al mar, l'efecte que provoquen els vessaments de petroli a la població piscícola o la concentració de metalls al peix que consumim?”. També denunciaren el dèbil paper del cos judicial de Tarragona per a jutjar els continuats delictes ambientals que ha comès durant tants anys la companyia a Tarragona.

Lentitud judicial

Al respecte, Ignacio Monreal, fiscal de Medi Ambient de Tarragona va reconéixer que el procès de resolució és lent pero que hi ha vuit expedients oberts de contaminació marina que segueixen el seu curs. Es tracta del vessament del petrolier Majestic que va arribar a La Pineda l'any 2007, el vessament de 200 tones de fuel per l'enfonsament d'una gavarra al Port, l'any 2008. L'any 2010, s'han obert diligències pels vessaments que van tenir lloc mentre es feien els treballs de sondeig de la plataforma Pride North America a les costes del Delta de l’Ebre i l’abocament d’hidrocarburs detectat a la desembocadura del riu Francolí que va sobrepassar la bocana del Port , el 13 de febrer del 2010.

Repsol-YPf, experta en impunitat corporativa

Les grans corporacions transnacionals s'escuden sota el paraigües de la marca corporativa per esquivar i diluir les responsabilitats penals que generen les decisions dels seus directius arreu del planeta. Repsol-YPF és una companyia que arrossega un bon historial per exemplificar aquest fet.

Nascuda com empresa estatal, privatizada a tongades per mitjà de la capitalització bursàtil, Repsol-YPf és avui controlada per bancs com CaixaBank, CajaMadrid o capitals espaculatius com Sacyr. Malgrat ser una empresa mimada pels indicadors internacionals de responsabilitat corporativa, els quals gaudeixen per cert d' escassa credibilitat, Repsol ha sabut sortir indemne de la justícia en nombrosos episodis de vulneració dels drets humans bàsics. Des dels anys noranta, arrossega un judici per la contaminació de dues comunitats maputxes a l'Argentina, les quals, atrapades dins del megajaciment Loma de la Lata, tenen la sang contaminada amb nivells altíssims de metalls pesants.

Arreu del planeta, són molts els treballadors que han perdut la vida en explosions i accidents evitables per les males condicions de seguretat a les seves refineries. Només en un d'aquest episodis, l'agost de 2003, van morir nou treballadors a conseqüència d'una explosió que afectà a mitja dotzena de tancs de la refineria de Repsol YPF a Puerto Llano. L'any 2005, una deflagració de gas al Pou Margarita, a l'Amazonia boliviana, calcinà a tres camperols.

La companyia, també ha sigut denunciada per contraband (Bolívia), compra il.legal d'accions (Argentina) o vinculació amb grups paramilitars, com denuncià Amnistia Internacional, sobre les operacions de Repsol Ypf al departament d'Arauca, Colòmbia. Un judici en marxa a Bolívia, contra l'ex-president Gonzalo Sánchez de Losada pel tiroteig mortal a 67 persones, vincularia els interessos de la companyia amb la defensa a ultrança d'un contracte d'exportació de gas a Estats Units que va ser el motiu de la rebel.lió coneguda com la Guerra del Gas, l'any 2003.

Els repetits vessaments d'hidrocarburs a les costes tarragonines i a les aigües del riu Francolí, unit al consentiment de les autoritats públiques a la contaminació atmosfèrica per les emissions de compostos tòxics a la refineria de Repsol Química, són una altra demostració de poder corporatiu i la submissió declarada de les institucions i mitjans de premsa a la mel que regalima dels milionaris beneficis anuals de Repsol-YPF.

>>> CRONOLOGIA INCOMPLETA DE VESSAMENTS A TARRAGONA:

Juliol 2001: Un accident al pantalà de Tarragona taca les platges i obliga a desallotjar a milers de turistes.

Febrer 2004: La plataforma Casablanca, de Repsol- YPF, va originar un abocament de dos km de llarg i 75 m d'ample.

Novembre 2004: Abocament de sulfat d´amoni de Repsol Química al riu Francolí. Es van recollir 740 kg de peixos morts.

Agost 2006: Fuita de 5.000 a 20.000 litres en una canonada d'una planta. Taques en les costes de Cambrils i Salou.

Gener 2007: Una descàrrega de Repsol en el port de Tarragona va originar altre abocament.

Novembre 2007: Repsol comunica un vessament de 500 litres de cru en el port de Tarragona. Tanca la platja de La Pineda.

Juliol 2009: Taca d´un km en les platges del Creixell. Pride North America (Repsol), paga 2,7 milions de multa.

Octubre 2010: El vessament d'Asfalts Espanya (Repsol- Cepsa) origina una taca de 140 hectàrees a Tarragona.

Desembre 2010: Un ‘error’ en la plataforma Casablanca origina una taca de cru de 19 Km2.

Gener 2011: Dues taques, de 100 i 15.000 litres apareixen vora el Pantalà de Tarragona.

* Marc Gavalda, activista ecologista i membre del col·lectiu Repsol Mata. Article publicat en el Quadern d'Illacrua 216 del setmanari La Directa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció