CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Contingut de la intervenció de Bruno Valtueña, secretari general de la CGT de Catalunya, en l’acte de clausura de l’any del centenari de l’anarcosindicalisme, realitzat a Barcelona el 17 de desembre

Dijous, 23 desembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

100 anys d'anarcosindicalisme:

Companys i companyes, amigues i amics,:

Ens trobem avui en el Museu d'Història de Catalunya per tancar l'any que fa cent va tenir lloc en aquesta ciutat de Barcelona el fet històric de la creació d'una Confederació de Sindicats, que tenien com a fonament els principis de l'anarcosindicalisme, hereus del sindicalisme revolucionari i de classe del segle XIX i principis del XX.

Si ben avui és la jornada de clausura dels actes fets arreu del estat , a Catalunya continuarem amb una exposició i actes al seu entorn el propers mesos de gener i febrer.

Amb aquest discurs, no us descobriré res nou, segur que la majoria dels que esteu aquí coneixeu els fets i la història, a mes en el decurs d’aquest any s'han publicat molts articles i llibres que en parlen. De tota manera, vull remarcar diversos factors de la nostra història que al meu entendre cal ressaltar.

Perquè sorgís aquest moviment organitzat, que va significar la creació de la CGT, a mes de les necessitats bàsiques insatisfetes en la gran majoria de la població, les desigualtats i la injustícia social, van haver-hi diferents circumstàncies excepcionals com van ser, l’esclat per l'experiència de més de 60 anys de lluites i formació, de la idea de que els anarquistes tenien que organitzar-se en sindicats per apropar-se a les necessitats dels treballadors i treballadores.

Havia germinat l'esforç de posar en pràctica la pedagogia llibertària, que va donar com a fruit homes i dones lliures, preparats per donar el millor de si mateixes, amb la satisfacció que comportava el suport mutu i sentir-se útils per preparar el camí de la revolució social.

Com a conseqüència de l'anterior, es van crear organitzacions sindicals participatives i plurals i llocs de formació com els ateneus llibertaris. El caràcter unitari i integrador va ser un factor bàsic en el si de la Confederació, com el respecte als acords congressuals i a la utilització de la propaganda pel fet, a mes de l'exemplar dedicació en el treball sostinguda en uns principis exposats en la seva màxima expressió, és a dir, predicant amb l'exemple.

Aquests factors rellevants, al costat de la tenacitat i l'amor a uns ideals, d'aquells i aquelles confederals, van ser vitals perquè en 20 anys l'anarcosindicalisme fos un motor revolucionari a la Catalunya i l'Espanya del primer terç del segle XX, arribant a protagonitzar una experiència única en la Història de la Humanitat, com va ser la revolució del 19 de Juliol de 1936.

A Catalunya l'exemplar defensa de les llibertats per la militància de la CNT i altres lluitadors en els fets de Juliol als carrers de Barcelona, van enderrocar la reacció dels militars feixistes revoltats contra l'ordre establert pel poble.
Les col·lectivitzacions en la indústria i els serveis arreu de Catalunya va ser un exemple per poder constatar que el socialisme utòpic era possible, i era el fruit del treball d'aquelles dones i homes que van tenir la revolució social el mes a prop que mai ningú ha aconseguit tenir.

Sols la reacció des de molts fronts va destrossar la il·lusió que part de la Humanitat havia dipositat en les experiències revolucionàries dels nostres avis. Va arribar la foscor i trist exili, molts d'ells van lluitar contra el nazisme ajudant a enderrocar-lo en una Europa enfonsada en una guerra sagnant i atroç amb més de 50 milions de treballadores i treballadors morts.

Els governs burgesos es van tornar a aixecar i si be va ser reconeguda l'aportació dels llibertaris en la lluita contra el feixisme, poc a poc el poder va anat fent que aquesta part de la història s'anés diluint fins als nostres dies, intentant fer que amb el silenci s'arribi a l'oblit i així es puguin enterrar els somnis.

Nosaltres no volem, ni hem d'oblidar, per això estem aquí. No hem d'oblidar l'exili que van haver de patir centenars de milers de homes i dones que van haver de sortir de la seva terra fugint de la repressió franquista; tampoc hem d'oblidar als companys i companyes que amb constància van mantenir viva la Confederació en l'interior constituint Comitès Confederals que van ser perseguits i empresonats, com tampoc oblidem a la constància dels companys maquis que van decidir morir dempeus donant la seva sang fins a l'última gota per la llibertat i la justícia.

Abans d'acabar aquestes paraules vull fer-vos una crida, aquesta data serveix per mirar enrere, per recordar i immortalitzar tots els fets que representen la nostra història; aquest acte ha de servir també per fer-nos ferms avui més que mai en el nostre projecte anarcosindicalista, que segueix vigent i pel qual cal lluitar en aquest segle XXI.

No sense dificultats hem acabat els darrers 25 anys del segle passat, la CGT és aquest fruit germinat d'aquell frondós arbre que van voler abatre, som com el plantó que malgrat totes les adversitats brolla verd i vigorós. La societat actual, manipulada, consumista, acrítica, desorientada, necessita la nostra aportació, com nosaltres necessitem fer una anàlisi de les característiques de l'actual classe obrera i les seves prioritats, apropant-nos amb un llenguatge clar i entenedor als moments que corren, prioritzant la tasca amb la joventut, el col.lectiu més agredit pel capitalisme,

Per això no renunciarem al nostre objectiu, de canviar el món sent exemple de coherència, respecte i humanitat. El millor homenatge desprès de conèixer d'on venim, es superar totes les dificultats i reforçar-nos en el nostre compromís de seguir construir tot el que representa la CGT.

Companyes, companys, Secretari General del Comitè Confederal de la CGT, Secretari General de la FL de Barcelona de la CGT, amigues i amics, gràcies a tots per la vostra atenció a aquestes paraules que avui em surten del cor en memòria dels qui van lluitar per la justícia social.

Salut i anarcosindicalisme.

Bruno Valtueña, Secretari General de la CGT de Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció