Continuen les campanyes mediàtiques contra les vagues. També contra la de l’ensenyament
Els sindicats catalans es rebel·len contra la llei educativa autonòmica
Els directors triaran docents i els centres públics podran tindre gestió privada
SEBASTIÁN TOBARRA - Barcelona - 04/02/2008.- Els sindicats han posat les espases enlaire davant de la que serà la primera llei d'educació de Catalunya. La situació està encrespada des de fa setmanes. Els sindicats han declarat una guerra sense quarter als canvis anunciats per la Generalitat. No els agraden i han convocat vaga de mestres i de professors en escoles i instituts el 14 de febrer amb l'objectiu de paralitzar els centres escolars. Les centrals sindicals demanen que la Generalitat retiri el document de bases de la futura llei. La norma es desenvoluparà sota el paraigua del nou Estatut català i de l'estatal Llei Orgànica d'Educació (LOE).
Més d'un milió d'alumnes no universitaris poden veure's afectats per l'aturada. Des de l'angle dels docents, l'efecte de la vaga s'ha de veure, encara que pot ser important. A Catalunya, un de cada quatre docents està afiliat a un sindicat, segons CC OO. A més, recolzen l'aturada les majors centrals: USTEC, CC OO, UGT, Aspepc-Sps i CGT. Només USOC -lligat a l'estatal USO i amb gran presència en la privada concertada- s'ha desmarcat de la convocatòria.
De poc han servit fins ara les crides al diàleg fetes pel conseller d'Educació, Ernest Maragall. De paraula i per escrit, el conseller ha reiterat la seva oferta de diàleg a totes les entitats que van firmar fa dos anys el Pacte per l'Educació, inclosos UGT i CC OO. L'última vegada, dimarts passat a través d'una carta enviada un dia abans que els sindicats presentaren la petició de vaga.
El primer dels punts que rebutgen els sindicats serveix de clau de volta per a la resta i és la forma que ha triat la Generalitat de potenciar l'autonomia dels centres escolars. Això es tradueix que els centres podran decidir part del currículum escolar. Les centrals asseguren que l'autonomia obri la porta per a posar a competir entre si als col·legis i instituts públics.
Però, a partir d'ací, hi ha altres propostes de la reforma plantejada que també rebutgen: potenciar el poder de les direccions dels centres, avaluar els resultats de mestres i professors, donar capacitat dels centres per a sol·licitar professors amb determinats perfils (que sàpiga informàtica o anglès, per exemple) i també la possibilitat de gestió privada de centres públics que obri la llei. En aquest últim cas, la gestió privada es limitaria a entitats sense ànim de lucre.
Però no totes les entitats estan contra les propostes de la Generalitat. La junta de directors de centres de secundària les abona i també l'associació de directors de centres AXIA, lligada a l'estatal FEDADI. A més del rebuig d'USOC a la vaga, tampoc la recolzen les entitats de renovació pedagògica ni, per descomptat, les associacions de pares d'alumnes.
La Generalitat manté el calendari previst per a la llei. A aquestes altures de l'any sembla difícil que s'aprovi un projecte abans de les eleccions generals del 9 de març. El calendari previst pel Departament d'Educació és sotmetre el text a discussió amb el sector educatiu, esperar el dictamen del Consell Escolar de Catalunya al llarg d'aquest mes i enviar després un text al Parlament català. La meta és que la llei estigui aprovada abans d'acabar l'any.
La situació està enrarida perquè hi ha altres assumptes que enfronten a sindicats i Generalitat. Les centrals sindicals rebutgen també el pla per a crear aules separades de les actuals escoles i instituts per a immigrants que no sàpiguen català i castellà. La Generalitat ha dit que vol aplicar la mesura de forma transitòria als alumnes estrangers que arribin amb el curs començat en les ciutats de Reus i Vic. Els sindicats també s'oposen a la reducció d'hores de llengua castellana, catalana i història en el batxillerat a partir del curs pròxim. Les llengües estrangeres, anglès de forma majoritària, seguirien amb el seu actual horari i quedarien per damunt de les llengües vernacles en hores de classe setmanals.
Els canvis
- Els directors podran definir els perfils professionals que necessiten
- Autonomia dels centres per a decidir part del currículum i la metodologia
- Avaluació externa dels centres i els professors
- Possibilitat de gestió privada de centres de titularitat pública per entitats sense ànim de lucre
El Punt / dilluns, 4 de febrer de 2008
Què us heu pensat que és, l'educació?
Mirin, senyors polítics, una assignatura com la filosofia també pot servir, a través dels textos dels diferents autors, per veure quins són els comportaments desitjables i quins són els comportaments rebutjables en la nostra societat
tribuna - Llicenciat en filosofia
MIQUEL VERDAGUER TURRÓ..
L'any 1995 va sortir publicada una novel·la titulada El món de Sofia. Era una novel·la que tractava, tenint com a base una historieta d'intriga, de la història de la filosofia. Només començar, l'autor, Jostein Gaarder, hi diu això: «Qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d'història viurà a les fosques la resta de la seva vida.» Potser això ja era una espècie de predicció de la utilitat que pot tenir la filosofia en les nostres vides. Des de llavors fins ara, en el nostre país, la filosofia ha anat perdent pistonada. En l'actualitat quasi ha quedat relegada, en els plans d'estudis, a una espècie de ventafocs.
Els diferents governs que s'han anat succeint amb el pas del temps, tant els governs de progrés com els governs més aviat conservadors, han anat deixant la filosofia reduïda a la mínima expressió. Això mateix és el que volen fer ara amb el català i el castellà. Parlen de manca de comprensió lectora dels nostres alumnes, i no se'ls acut res més que suprimir hores de català i de castellà, i de filosofia, que són assignatures que poden ajudar els nostres alumnes a fer millor aquesta comprensió lectora. On volen anar a parar?
El cert és que l'educació, avui dia i des de ja fa un cert temps, sembla un calaix de sastre on tot té cabuda. Cada curs ens introdueixen canvis nous, que fan anar malament tothom. Els que manen volen una educació «d'excel·lència», com recordo que va dir l'actual conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, però el cert és que cada dia que passa s'esforcen per fer-ho més malament. Com es pot exigir una educació d'excel·lència –penso que ja és prou bona, gràcies als companys mestres i professors que s'hi esforcen cada dia– des d'una política de mediocritat? Potser si fessin un tomb per les aules de Catalunya, potser si demanessin el parer a la gent que cada dia s'esforça per fer la seva feina ben feta a les aules, veurien que amb la seva política de marejar la perdiu un any rere l'altre no aconseguirem una educació d'excel·lència.
Tornant a la filosofia, vull dir que sembla que sigui la dolenta de la pel·lícula. Ara introdueixen una assignatura anomenada educació per la ciutadania com a mesura per intentar pal·liar la violència i els mals comportaments que s'observen en determinats alumnes. Mirin, senyors polítics, una assignatura com la filosofia també pot servir, a través dels textos dels diferents autors, per veure quins són els comportaments desitjables i quins són els comportaments rebutjables en la nostra societat. Filòsofs com ara Plató, Aristòtil, Kant o qualsevol dels tants i tants altres que ens ha donat la història ens poden ajudar a fer una reflexió amb els nostres alumnes sobre els temes que més els i ens poden preocupar en relació amb la manera de ser i de comportar-se dels nostres alumnes.
Però sembla que, com gairebé sempre, la política va per un costat i la societat per un altre. Ara també ens volen privatitzar l'educació. Però què s'han cregut que és, l'educació? L'educació mereix un acord profund entre totes les forces polítiques d'aquest país. Però no un acord excloent d'alguns, a l'estil de Convergència i Unió, sinó un pacte de tots amb tots. No creuen que seria molt més assenyat? Per cert, l'educació dels nostres alumnes és quelcom molt més important del que vostès es pensen. No és una qüestió que un dia un senyor s'aixequi i digui que ha tingut una idea, i així ho anem fent un any rere l'altre. És quelcom molt més important, és el futur d'un país. Penso que l'educació, gràcies als seus professionals, funciona molt bé; si us plau, senyors polítics, no feu els possibles per espatllar-ho tot.
Senyors polítics, els ho demano si us plau: haurien de fer quelcom perquè no acabem tots pensant com Josep Pla i com Friedrich Nietzsche. Pla era un profund crític de la tasca dels polítics, i afirmava que no havia estat mai capaç de comprendre l'interès que susciten els polític, perquè en qualsevol altre estament hi ha gent de més valor. Nietzsche afirmava que la política és el camp d'acció de cervells mediocres. Sense l'ànim de generalitzar, ni de bon tros, ni tampoc d'ofendre ningú. Però s'han plantejat per què en cada contesa electoral hi ha menys participació? Alguna cosa deu voler dir, això.
Potser, doncs, que ens posem les piles d'una vegada. Tants canvis no poden ser bons. L'educació és molt important, molt més del que vostès es pensen. Potser ja ha arribat l'hora de demostrar-ho. I no precisament a través de marejar la perdiu amb tants canvis, tampoc de la privatització del món de l'educació, sinó de veure quina seria la millor manera d'arribar a un gran pacte per una cosa tan important com és l'educació del nostre país. Estem a prop de l'excel·lència i no volem tornar a caure en la mediocritat. Per aquest camí de canvis i de privatització segur que anirem enrere. Jo penso que s'hauria d'anar cap a la consecució d'un pacte de totes les forces polítiques per l'educació, però no un pacte per una llei com la que ara s'han tret de la màniga. Penso que hem de lluitar per l'educació del nostre país, però també penso que potser una vaga no és la millor manera. Hauríem de fer altres accions a través de les quals poguéssim demanar al Departament d'Educació que no només no volem aquesta nova llei, sinó que d'una vegada reivindiquem la dignificació de la figura dels mestres i professors del nostre país.
Per acabar, vull agrair a la gent, als professionals del món de l'educació, tant a secundària com a primària, la seva gran i diària tasca amb els alumnes, la seva dedicació abnegada a potenciar els coneixements dels nostres alumnes, i els vull encoratjar a continuar lluitant per ser com són i a continuar aquesta tasca d'educació que fan dia a dia.
El Punt - diumenge, 3 de febrer de 2008
Camins necessaris per a una llei necessària
Compartint la idea que cal una llei d'educació de Catalunya i les idees del conseller Maragall, alguns no acabem de compartir el camí que s'ha emprès, negligint un bagatge imprescindible: temps, companyia i confiança
opinió - Presidenta diputada de l'àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona
CARME GARCIA..
Comencem per l'evidència: en educació, Catalunya necessita millorar. No m'estendré en les dades, prou conegudes, que justifiquen aquesta necessitat. Comparteixo la idea que cal evitar una xarxa escolar dual que amenaci la nostra cohesió social i també la necessitat d'un fort increment pressupostari per arribar a la mitjana que la Unió Europea dedica a educació. Jo mateixa, com a diputada al Congrés, vaig presentar una esmena en el procés d'elaboració de la LOE per incorporar-hi aquest objectiu.
És una necessitat de millora que exigeix un gran acord polític i social per fer-la possible. Aquest és l'esperit amb què es va subscriure, al març de 2006, el Pacte Nacional per a l'Educació. Poc després, el nou Estatut reconeix, per primer cop, la capacitat de legislar des de Catalunya en educació. Per tant, per fer camí, tenim el consens necessari (el Pacte) i l'instrument d'intervenció que ens cal (l'Estatut).
Compartim la idea que cal una llei d'educació de Catalunya i també la idea, expressada pel conseller d'Educació, Ernest Maragall, que ens cal una llei de país, duradora en el temps, que ens permeti avançar en equitat i en excel·lència, que ens permeti avançar alhora en termes educatius i de cohesió social. Però, tot i compartir intencions, alguns no acabem de compartir el camí que s'ha emprès, negligint un bagatge que considero imprescindible: temps, companyia i confiança.
Temps, per construir consensos polítics i socials sòlids, capaços de respectar i incorporar allò millor de la complexa realitat educativa en què vivim, i també de resistir pressions que qüestionin la necessitat de construir un servei públic educatiu universal i equitatiu. Hi hauria d'haver, per tant, una cura especial de la conselleria a no apressar calendaris.
Companyia, perquè hi hem de ser tots. Hi hem de ser totes les administracions, els partits, els professionals docents i dels diferents àmbits de l'educació, els sindicats, hi ha de ser el conjunt de la comunitat educativa, hi han de ser tant els centres públics com els concertats, que hauran de ser finançats amb els mateixos fons públics per treballar amb les mateixes responsabilitats socials. Hi hauria d'haver, per tant, una actitud més dialogant de la conselleria, buscant mantenir la representativitat que el Pacte va assolir.
Confiança, per saber i compartir el full de ruta, perquè ens creguem cada passa del camí, evitant sorpreses o moviments en fals, sabent que tothom és reconegut i escoltat, que les decisions són participades i basades en una clara coresponsabilitat. Faria bé d'evitar la conselleria camins que només ella coneix, o on només ella marca el ritme o les fites, com ara la qüestionable experiència pilot de centres per a nouvinguts que desconeixíem fins i tot els mateixos companys de govern del conseller.
Hi ha camins coneguts que cal que fem junts. Hi ha una llei d'educació necessària que volem fer junts. Hi ha un consens social que ens reclama que passem de les paraules als fets. Fem camí, doncs, amb el rumb que ens marca el Pacte Nacional per a l'Educació: no hi faltarà, en cap cas, el temps, la companyia i la confiança dels ajuntaments i les administracions locals de Catalunya.
Hi hem de ser tots, les administracions, els partits, els professionals docents i dels diferents àmbits de l'educació, els sindicats, el conjunt de la comunitat educativa, els centres públics i els concertats
El Punt - diumenge, 3 de febrer de 2008
Rosa Sensat demana a Educació que obri un debat sobre la LEC
EL PUNT. Barcelona.
L'Associació de Mestres Rosa Sensat va demanar ahir al Departament d'Educació, que encapçala el conseller Ernest Maragall, que «iniciï un veritable procés de participació» per debatre la futura llei catalana d'educació (LEC). En una nota feta pública ahir, l'entitat assenyala que no es pronunciarà «ni a favor ni en contra de la vaga del 14 de febrer» convocada pels sindicats de mestres, però recorda la seva oposició al Pacte Nacional per a l'Educació. Segons Rosa Sensat, la realitat escolar actual és «positiva», sobretot a l'escola pública. L'entitat demana al departament que obri el debat perquè «la societat catalana tingui l'oportunitat d'opinar i, per tant, de renovar la confiança en el sistema».
3cat24.cat - 3 de febrer de 2008
Dimarts es convocaran oposicions a mestres i professors amb 2.000 places més de les previstes
Actualitzat a les 20:56 h 03/02/2008
El govern català aprovarà aquesta setmana convocar oposicions per cobrir 6.740 places per a personal docent. Són 2.200 places més de les previstes inicialment amb l'objectiu de reduir amb més rapidesa la xifra d'interins, com demana la comunitat educativa. La mesura es considera un gest de la conselleria cap al sector, molest amb els últims informes sobre l'estat de salut de l'ensenyament i amb la futura Llei d'educació catalana, que ha motivat la jornada de vaga prevista per al 14 de febrer.
Educació es proposa donar resposta a una de les principals reclamacions del sector: reduir l'interinatge. Si el curs passat el 24% dels professors eren interins, aquest curs representen el 16% del total. Amb aquesta nova convocatòria de més de 6.000 places s'intenta que els docents en situació d'interinatge representin, el curs vinent, només un 10%.
De les places que sortiran a concurs aquest any, 5.570 són per a mestres de primària i unes 1.100, per a professors de secundària i formació professional. Respecte a l'any passat, doncs, surten encara més places per normalitzar la situació a Primària. En la convocatòria d'enguany s'oferiran també 106 places per a professorat d'escoles oficials d'idiomes i 98 per a docents de tallers d'arts plàstiques i disseny.
Amb l'actual convocatòria pública de 6.740 places per a personal docent, la d'aquest 2008 es converteix en la segona més important dels últims anys, darrere la del 2007.
3cat24.cat - 3 de febrer de 2008
Directors més preparats i centres més autònoms, la fórmula per obtenir uns bons resultats en ensenyament
Actualitzat a les 19:27 h 03/02/2008
L'elevat nombre de docents interins és un dels punts febles de l'ensenyament públic català, segons ha detectat l'últim informe de la Fundació Bofill. El seu responsable, Ferran Ferrer, aposta per canviar el model actual de gestió de les escoles, un dels punts que el govern té sobre la taula. En una entrevista a Televisió de Catalunya diu que cal preparar millor els directors i donar més autonomia als centres.
Ferrran Ferrer és el responsable de l'informe de la Fundació Bofill que va donar un toc d'alerta sobre l'estat de l'educació catalana poc abans que un altre informe -aquest internacional, el PISA- confirmés els mals resultats. Els arguments que s'han donat per explicar-los, un baix nivell cultural de la societat en general i unes taxes d'alumnes immigrants molt altes, no li semblen vàlids.
La seva tesi la sustenta en el fet que comunitats com l'Aragó, la Rioja i Navarra, on també han tingut aquests fluxos migratoris, els resultats en ensenyament han estat molt bons.
Possibles solucions
El responsable de l'informe de la Fundació Bofill sobre l'ensenyament públic a Catalunya creu que és necessari fer un gir important en el sistema educatiu que passa per disposar de direccions més preparades per gestionar una "situació que és molt més complexa i diferent de la que teníem fa deu o quinze anys". Una altra de les coses que diu l'informe internacional PISA és que és important per a l'èxit incrementar l'autonomia dels centres educatius.
La llei d'educació que prepara el conseller Ernest Maragall entra de ple en aquests punts. Els sindicats s'hi oposen i ja han convocat una vaga per al 14 de febrer perquè, diuen, promou la privatització de l'escola pública. Ferrer entén les reticències del sector docent, però alerta "que la por que això pugui derivar en un model que no ens agradi a ningú dels que estem en el món de l'educació no ens faci quedar en models de fa vint o trenta anys".
Servei públic d'educació
"L'administració sap que els diners que dóna a la privada no cobreixen el 100% de la seva despesa, i, a canvi, mira cap a un altre cantó amb el tema del cobrament de les quotes, que no s'hauria de fer." Diu que s'han d'ajustar a la realitat els diners públics que rep l'escola concertada, i en contrapartida exigir-los més compromís social i l'eliminació de les quotes.
"Hi haurà centres privats que estaran molt contents d'adscriure's a aquest sistema, però hi haurà altres centres privats als quals això no interessi i que preferiran sortir del sistema i continuar cobrant quotes, fins i tot més altes, als pares."
Què demana als polítics?
Ferrer insta els polítics a abordar el futur de l'ensenyament amb un tractament d'Estat, no un tractament de partit. I se'n va fins a Finlàndia, on es diu que els infants són els "bons de l'Estat".
El govern incrementa l'oferta de places fixes per a docents a una setmana de la vaga
| Educació aprova demà la convocatòria per cobrir 7.000 places | El 16% dels docents són interins | La xifra haurà de baixar al 8% en dos anys
Redacció
El govern aprovarà amb tota probabilitat demà la convocatòria d'oposicions per cobrir gairebé 7.000 places de mestres, professors d'ESO i batxillerat i professors tècnics de FP, escoles d'idiomes i arts plàstiques i disseny. La convocatòria, molt similar a l'aprovada a finals de març del 2007, va dirigida als més de 10.000 docents que treballen amb contractes eventuals i suposa un increment de més de 2.000 places respecte a la projectada inicialment. La iniciativa del departament d'Educació vol reduir el nombre d'interins en exercici, que el curs passat se situava en un 24% dels docents i actualment representa gairebé el 16% del total. El director general de gestió del personal docent, Alberto del Pozo, va explicar ahir que la nova convocatòria d'oposicions forma part dels acords firmats pels sindicats i el departament d'Educació per aconseguir que l'any 2010 la proporció de professors interins en exercici s'hagi reduït al 8%.
Plantar cara a l'aturada
L'anunci de la convocatòria d'oposicions i l'augment del nombre de places arriba just abans de la jornada de vaga convocada pel sindicats més representatius del sector ( USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT) per reclamar la retirada de les bases de la llei catalana d'educació. Cal recordar que els sindicats consideren que la proposta legal del departament d'Educació no introdueix mesures per millorar l'escola pública, sinó que en fomenta la privatització.
La convocatòria d'oposicions del curs passat es va anunciar a finals de març i oferia 6.856 places.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dilluns, 4 de febrer del 2008