CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Contra la criminalització de la desobediència civil. Després de les sentències del macrosumari 18/98

Dimecres, 3 setembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Us escrivim a la calor de les reflexions personals però transferibles que van sorgir en la trobada Transformació Social i Noviolencia celebrada els passats 27 i 28 de juny a Donosti, organitzada per diversos organismes: www.antimilitaristas.org/spip.php?article3843

Allí, una de les taules de debat va tractar la qüestió de la criminalització de la desobediència civil en el macroprocés 18/98. Molts ja coneixeu els detalls del procés judicial. Persones que coneixem molt bé, actives en la noviolencia i amb les quals compartim els mateixos anhels i projectes, han estat condemnades a penes de 9 i 10 anys de presó (1) per promoure la desobediència civil. L'acusació, kafkiana i absurda, és el oximoron de "col·laboració amb banda armada".


"Sense saber-ho tal vegada" com va arribar a suggerir el fiscal. Fins a aquí l'embogida i crua realitat. Llavors i ara, han estat moltes veus les quals, des de l'àmbit antimilitarista, jurídic i de defensa dels drets humans de tot l'Estat, s'han posicionat obertament contra una sentència insòlita i injusta en gairebé tots els seus aspectes. Les valoracions dels advocats europeus són, en aquest sentit, eloqüents: "anàvem a un judici sense proves i ens trobem amb un judici sense delictes" (2). Tanmateix, hem pensat a anar una mica més enllà en la denúncia de la criminalització de la desobediència civil i conjuminar els nostres esforços col·lectius per a amplificar la denúncia. Creiem que aquesta sentència marca un abans i un després per a les pràctiques de desobediència civil, una línia vermella de traç gros i groller que cal reconstruir.

La humil proposta de base que estem preparant és senzilla i àgil. Iniciar al setembre una campanya social de denúncia de la criminalització de la desobediència civil. Protagonitzada, en principi, per les persones que van ser jutjades, condemnades o absoltes en els processos judicials contra la insubmissió. La insubmissió reprenent la seva veu una vegada més.

La idea és un text senzill on els protagonistes d'una experiència de desobediència civil tan fèrtil i socialitzada com la insubmissió, facin escoltar i valer la seva veu solidària. És a dir, des del mateix cor de la desobediència civil denunciar la seva criminalització. Creiem que aquí neix la força i virtualitat d'aquesta iniciativa. Que sigui la pròpia insubmissió qui prengui la paraula. Que siguem centenars i centenars d'ex-insubmisos (encara que el terme ex no ho donem per bo en cap cas) qui alcem la veu. Fins a on puguem arribar, com sempre.

- Amb un manifest, on els (ex)insubmisos denunciïn una sentència i un procés injust, centrat en la criminalització de la desobediència civil com pràctica no violenta de compromís col·lectiu i transformació social.

- Que vagi acompanyada d'una autoinculpació que es remetrà a l'administració judicial (en aquests moments la sentència està recorreguda davant el Tribunal Suprem).

- Que, finalment, aquest posicionament col·lectiu es visualitzi social i mediàticament. Per descomptat que la iniciativa no és excloent i "només per a insubmisos i insubmises". Totes les persones, col·lectius, xarxes i moviments podran adherir-se al manifest. Però creiem que la veu dels que van ser perseguits, jutjats i empresonats té un valor gens menyspreable.

Per la nostra modesta part, el dia 1 de setembre iniciarem el Grup Impulsor a Catalunya (nascut de persones del moviment antimilitarista i pacifista) amb els útils mínims necessaris de difusió (blog, correu, adhesions i algun material) i un calendari de treball entre setembre i gener-febrer (coincidint tal vegada amb el 15 de febrer, data històrica recent de les mobilitzacions mundials contra la guerra).

Ens comprometem també a elaborar, difondre i col·laborar amb quants materials siguin necessaris. A partir d'aquí, llancem aquesta proposta, per a saber com us arriba, quina música li posaríeu i com la milloraríeu. Després la proposta de treball és, com sempre, en xarxa horitzontal, on cada espai i territori faci seva la campanya i la dinamitzi. Creiem que a més de possible i factible, és urgentment necessari donar una resposta col·lectiva davant l'injust d'una sentència que pretén avortar, precisament, opcions i alternatives no-violentes de canvi social. Això és el que ens juguem. Que no és poc.

Una enorme abraçada insubmísa i desobedient, des de Barcelona

Pepe Beunza, Gabriela Serra, David Fernández, Adolfo Montoliu

Us deixem els correus de contacte:

Pepe: pepebeunza(arroba)orange.es

David: itaka(arroba)mesvilaweb.cat

General: desobediencia.1898(arroba)gmail.com

Notes:

1. Condemnats en la peça "Desobediencia Civil" referent a les activitats socials de la Fundació Joxemi Zumalabe del sumari 18/98, instruït per Baltasar Garzón: Olatz Altuna, Sabino Ormazabal, Mikel Aznar, Alberto Frías i Mario Zubiaga, a 9 anys de presó i multa de 23 mesos a raó de 30 euros al dia, mentre que Fernando Olalde, Mikel Zuloaga i Iñaki O'Shea ho han estat a 10 anys de presó i multa de 24 mesos. La condemna puja a 17 anys, multa i 17 caps de setmana d'arrest en el cas de Carlos Trénor, al trobar-se encausat en dos de les peces, Egin i Zumalabe. Romanen a la presó Aznar (La Corunya), O'shea (Palencia) i Trénor (Port de Santa María). Es troba en parador desconegut Zuloaga, i estan en llibertat provisional sota fiança, tot esperant la resolució del recurs interposat davant el Tribunal Suprem, Altuna, Ormazabal, Frías, Zubiaga i Olalde.

2. Informe final i conclusions de la Iniciativa d'Observació Internacional sobre el procés 18/98, Barcelona, 6 de febrer de 2008 (a la vostra disposició).


"La desobediència civil no era el problema, per molt que alguns creguessin que amenaçava l'estabilitat social. El major perill, vaig rebatre, estava en l'obediència civil, en la submissió de la consciència individual a l'autoritat del govern. Era aquesta obediència la que desembocava en els horrors que vèiem en els estats totalitaris mentre que en els estats liberals duia a l'acceptació pública de la guerra quan l'anomenat govern democràtic així ho decidia"

Ningú és neutral en un tren en marxa

Howard Zinn

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció