CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Contra la política de fronteres europea, pel tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers, per l’absolució dels detinguts en l’acció del CIE de Barcelona

Divendres, 27 abril, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El passat 24 de juny de 2006, en el marc de la II Caravana Europea per la Llibertat de Moviment, va tenir lloc una acció no violenta de denúncia contra els Centres d'Internament per a Estrangers (CIEs) en la qual van ser detingudes 59 persones. L'acció va consistir en un desmuntatge simbòlic del CIE en construcció de Barcelona, situat en la Zona Franca, avui ja en funcionament. L'objectiu de l'acció era posar en evidència la cara oculta de les polítiques d'immigració del govern espanyol i europeu, manar un missatge de solidaritat i suport a tots “els sense papers” condemnats a l'expulsió i sumar-nos a les nombroses lluites quotidianes que emprenen els migrants contra el règim de fronteres.


Els CIE són llocs de privació de llibertat en els quals els immigrants poden romandre detinguts fins a 40 dies. La seva funció és la d'assegurar la seva expulsió física o jurídica: o fora del territori o condemnats a la il·legalitat. En l'Estat espanyol existeixen 9 CIE dispersos pel territori (a més dels establiments que en ocasions s'han utilitzat com centres clandestins). Les condicions d'insalubritat i de vulneració de drets que sofreixen les persones internades han estat reiteradament denunciades per diferents institucions i organitzacions socials.

Els CIE mostren com cap altre dispositiu l'arbitrarietat i la negació de drets que provoca el règim de fronteres europeu. La guerra contra la immigració il·legal i la subordinació de la possibilitat de ser subjecte de dret a la condició de treballador regular constituïxen els eixos centrals d'aquest règim. Els CIE juguen un paper clau com instrument de gestió de les migracions: d'una banda són el lloc des del quals s'organitzen les expulsions, per un altre, garanteixen la continuïtat de l'explotació de la mà d'obra immigrant, ja que les persones que no han estat expulsades després del seu pas per un CIE queden enquistades en un estat de vulnerabilitat.

Enfront de les mesures de control i submissió de la força de treball immigrant a través dels contingents i la contractació en origen, és fonamental reivindicar el dret de permanència per a tots, desvinculat de la relació de treball. Això hauria de traduir-se en l'obertura de les fronteres, l'accés lliure al mercat de treball per part dels immigrants (en les mateixes condicions que els treballadors autòctons) i la regularització permanent de tots els immigrants que es troben en territori europeu.

Per això considerem cada vegada més necessària l'articulació de les lluites socials contra la precarietat i per la llibertat de moviment. Des de fa anys la batalla contra el règim de fronteres i pel tancament dels CIE adquireix una dimensió europea, generant-se mobilitzacions i iniciatives que exigeixen als Governs la fi de les polítiques de detenció i deportació d'immigrants. També en l'Estat espanyol aquestes lluites tenen un paper protagonista, valguin com exemples: el campament de frontera de Tarifa, la vaga d'immigrants a El Ejido, les vagues de fam en els CIE de Moratalaz i La Verneda, la trajectòria de denúncies contra el CIE de Màlaga, els tancaments de 2001, 2002 i 2005, la Caravana Europea per la Llibertat de Moviment a Ceuta o les innombrables mobilitzacions contra la Llei de Extrangeria desenvolupades aquests últims deu anys.

El succeït al CIE Zona Franca mostra l'orientació repressiva de la política de fronteres també per la reacció policial contra qui assenyalen les aberracions causades per la seva aplicació, contra qui s'alcen i denuncien que aquesta política, suposadament feta en nom de la “nostra seguretat”, no ens representa. La detenció de les 59 persones en el CIE en construcció al juny de 2006, el tracte vexatori en les dependències policials, la prolongació de la detenció durant més de 48 hores en resposta a una acció pacífica i les acusacions abusives no poden sinó suscitar la nostra indignació i rebuig.

Per tot això, i perquè entenem que el procés contra els participants en aquesta acció és un judici contra totes les associacions i persones que defensen els drets dels immigrants, en solidaritat amb aquelles persones que emigren a Europa i es troben amb l'explotació i negació de drets, i en solidaritat amb les persones que van ser detingudes després de l'acció de denúncia del CIE de Zona Franca, exigim:
– L'absolució de tots els imputats
– El tancament els Centres d'Internament per a Estrangers
– La fi de la política europea de fronteres i la regularització sense condicions de tots els immigrants a Europa
– La derogació de la Llei d'Estrangeria

Campanya de suport als encausats en l'acció del CIE Zona Franca Barcelona el juny de 2006

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print