CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Contra les noves retallades en les nostres condicions laborals. Per un ensenyament públic de qualitat

Dimarts, 17 gener, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Com ens afectaran les retallades del 2012?

El 30 de novembre, el Govern de la Generalitat comunicava en la Mesa general de la Funció Pública una sèrie de mesures temporals i estructurals que, després d’una paròdia de negociació, concretava el 16 de desembre i han esdevingut material bàsic de les nostres noves retallades que quedaran reflectides en els Pressupostos Generals de
la Generalitat.

Representen un nou atemptat a les nostres condicions laborals, noves reduccions salarials i una degradació de la cobertura social dels treballadors i treballadores de l’Administració de la Generalitat amb la finalitat de treure’ns de la butxaca 625 milions d’euros.

Les mesures de major calat són: els acomiadaments d’interins (que no han volgut quantificar; però la consellera Rigau està donat pistes en parlar públicament d’incrementar una hora lectiva més amb la consegüent reducció dràstica de personal interí); la reducció salarial en les dues pagues addicionals que poden suposar de l’ordre d’un 3%
del nostre salari anual (ja que es pensen estalviar 306 milions
d’euros).

N’hi ha d’altres que ens arrabassen drets i millores socials que en altres èpoques vàrem aconseguir: la supressió de les millores per incapacitat temporal; és a dir, la complementació econòmica que l’administració fa
perquè el nostre salari no pateixi una reducció del 25% a partir del quart més de baixa per malaltia; i , la modificació de la retribució durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura de fill (es passarà del 100% al 80%) que ens mostra com és de difícil, per CiU, l’equilibri
entre la catòlica defensa de la família i de la maternitat i la neoliberal defensa del interessos de la família (de la mateixa classe social).

El projecte de pressupostos de la Generalitat dóna una àmplia discrecionalitat (addicional 7a) al Departament d’Ensenyament per reduir la seva despesa. A la Mesa sectorial, la consellera Rigau ha plantejat una substancial reforma dels estadis: el primer es cobrarà als 9 anys de servei, la resta als 6 (com ara); però augmentaran els crèdits exigits (6 crèdits de serveis i 4 de mèrits al 2013; 6 i 5 al 2014; i, 6 i 6 al 2015) S’introdueixen modificacions significatives com l’avaluació «dels
resultats o dels rendiments educatius del centre», «les avaluacions externes dels alumnes» o «l’avaluació externa de l’exercici docent» en la línia de la LEC, de la jerarquització i el control de les direccions i les
inspeccions.

No hem d’oblidar, quan analitzem aquestes propostes de futures retallades, que des de mitjans de l’any 2010 estem cobrant entre un 5 i un 7% menys (per decret del Govern Zapatero) i que des de l’inici d’aquest curs, fem una hora lectiva més (amb les seves corresponents de preparació, correcció, avaluació) amb més alumnes, menys recursos,
menys plantilles i major degradació de la qualitat (per instrucció de la consellera Rigau) També, que l’augment de l’IRPF, decretat pel govern de Rajoy, ens suposarà (a partir de febrer) una nova reducció salarial (entre el 2 i el 3% del salari brut)

Mentides per justificar l’espoli social

El gran argument és novament la crisi i la voluntat del Govern Mas de ser els més repel·lents de la classe i d’acomplir amb un dèficit de l’1,3%. Fer quadrar els números es pot fer de moltes maneres. Menteixen quan ens repeteixen fins a la sacietat, que només hi ha una sortida per tal que ho assumim com a veritat única. El Govern de la Generalitat té
marge de maniobra per recuperar l’impost de successions, per incrementar els impostos sobre les rendes més altes (en l’última dècada, les rendes del treball aporten pràcticament el 80% de la recaptació impositiva), per no privatitzar serveis públics, per no donar més ajuts a bancs i caixes, per fer pagar la crisi a qui l’ha provocada.

Segons dades del IDESCAT, el PIB català de 2010 va ser 209.727 mil·lions d’euros, un 12,5% superior a la mitjana europea UE-15 en poder de compra per habitant. Catalunya és un dels territoris més rics d’Europa i del món. En plena crisi, el PIB 2010 va ser l’1,20% superior al del 2009. En canvi, la pobresa a Catalunya també creix. Un de cada cinc catalans (més de un milió i mig de persones) viu amb menys de 530 euros al mes. Això vol dir que la riquesa a Catalunya està mal repartida i que els seus governs han invertit només el 17% d’aquest PIB en despesa pública social (sanitat, ensenyament, serveis socials, dependència...) quan correspondria un 29%, segons la mitjana de la UE-15. No es tracta, doncs, de què tenim un Estat del benestar per sobre de les nostres possibilitats. Mai no hem tingut el que ens corresponia en funció de la riquesa generada perquè una part se transvasa a les grans fortunes (rebaixant els seus impostos, donant-los més possibilitats de desgravacions i exempcions, permetent-los portar-se una part de la gestió dels béns públics...)

En fi, la immensa majoria de la població catalana (entre ells, la majoria de les treballadores i treballadors de l’administració de la Generalitat) no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i la societat catalana es mereix uns serveis socials dignes.

Què es retallin ells i els seus amics poderosos i privilegiats!

Si aquestes retallades haguessin de servir per millorar les rendes dels més desfavorits o per repartir el treball en solidaritat amb els aturats, es podrien discutir. Però no és el cas. Aquestes retallades només serviran per transvasar prop de 1.000 milions d’Euros de les rendes del treball a les rendes del capital. Han de fer calaix pels seus, pels poderosos, pels autèntics privilegiats (econòmicament, socialment i
políticament) i ho pensen fer retallant-nos salaris i drets socials!

Si com prediquen s’han de fer sacrificis, què comencin per si mateixos i per la gent i les corporacions financeres, industrials, militars i religioses que defensen!

Què la por i la resignació no ens paralitzin: lluitem contra els atemptats socials!

El dimecres 18 de gener us convoquem a la manifestació de la funció pública contra les retallades, a les 17:30 h a la plaça de l’Àngel/
Llibreteria (metro Jaume I), Barcelona.

El dissabte 28 de gener a la manifestació social contra la dictadura financera, aturem les retallades, a les 17 h. a la plaça Catalunya de Barcelona.

Necessitem donar continuïtat a les mobilitzacions amb un pla de lluita ferm perquè la nostra veu es faci sentir i perquè el Govern Mas tingui clar que no pararem fins aconseguir que retiri les seves retallades.

CGT Ensenyament proposa:

- assemblees de centres i zones per recollir, estudiar i aprovar propostes; tancades, accions i concentracions (d’educació, amb altres sectors públics i amb la ciutadania) per localitats i comarques.

- incrementar les mobilitzacions, amb vagues parcials o totals abans de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, en el marc d’un calendari de mobilitzacions més ampli.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/cgtense

>>> En documents adjunts butlletí L'Esquerda sobre retallades i mobilitzacions i cartell manifestació 18 de gener

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print