‘Contra los pastores, contra los rebaños’, un llibre de Albert Libertad que denúncia les limitacions de la democràcia representativa

Contra los pastores, contra los rebaños

Albert Libertad

Pepitas de Calabaza, 2014, 268 pàgs.

Albert Libertad és la gran revelació del periodisme llibertari, un lúcid analista de la realitat política. El problema, per dir-ho d'alguna manera, rau en el fet que aquests textos van ser escrits fa més de cent anys. No els coneixíem pas però ara, Pepitas de Calabaza, treu una antologia d'articles en premsa d'aquest activista francès, de veritable nom Joseph Albert (1875-1908).

El títol de la tria és prou eloqüent: contra els pastors, contra els ramats. En terme generals, denuncia el sistema democràtic, amb les seves eleccions per sufragi universal, els partits polítics, els programes i les campanyes electorals, i les seves limitacions: el ramat és la massa de la gent (inclosa la classe treballadora) que es deixa enredar amb un imaginari polític, la democràcia, que no és altra cosa, que la formalització del contracte social on les classes poderoses ostentaran el poder i mantindran els mecanismes d'opressió de sempre, mentre les classes popular seguiran en la seva situació d'eterna misèria. El pastor (del ramat) és el candidat polític i, per extensió l'amo.

Albert Libertad és un autor de gran categoria literària; alguns dels articles estan escrits en prosa poètica i són molt agraïts de llegir. També tenen al seu favor la desinhibició moral; és a dir, la capacitat de dir les coses pel seu nom, críticament, sense complexos, denunciant obertament tots les corrupcions del sistema. Ens agrada molt, en aquest sentit, l'article “El Hombre y la masa”, la història tràgica d'un home que caçava furtivament en les terres de l'amo per alimentar la seva família i contra el qual va actuar tot el pes del Sistema: els policies, els jutges, els mitjans de comunicació, l'opinió pública, etc. Tots ells posaren en marxa una espiral de violència política que portaren aquest home a la autodestrucció. Un article escrit fa cent deu anys que podria ser d'avui mateix.

* Ressenya de Josep Estivill publicada al núm. 174 de la revista Catalunya.