Contracte temporal en frau de llei
Sabies que el 91% dels contractes inscrits al desembre del 2008 eren contractes temporals? Si el teu contracte és temporal i t’obsessiona l'imminent “no renovació de contracte”, no et deprimeixis i passa a l’acció: l’acomiadament a l'Estat espanyol és lliure... però no gratuït!
En Carles treballa a jornada completa de dependent al mostrador de l’empresa de construcció “CONSTRUFÀCIL S.L”. Fa tres anys que hi treballa, però té un contracte d’obra que va renovant de tant en tant i cobra 990 euros al mes. La Llúcia treballa d’ajudant de dependenta a temps parcial a la botiga de roba “QUE FASHION SÓC S.L”. Té un contracte temporal (eventual per circumstàncies de la producció) a temps parcial i cobra 500 euros mensuals. En els darrers temps, en Carles i la Llúcia tenen por: en Carles, perquè sap que la seva empresa va malament i s’està desfent de personal a l’espantós ritme d’una persona al dia; la Llúcia, perquè li han dit que la seva empresa mai fa indefinides les seves treballadores, ja que prefereixen contractar gent nova cada nou mesos.
Ambdós es veuen al carrer en poc temps, i malgrat que estan habituats a no tenir una feina estable, aquesta vegada tenen més por que en ocasions anteriors. Per què? Perquè han llegit els diaris i han vist com les xifres de l’atur estan creixent exponencialment. Saben que els serà molt difícil trobar una nova feina en aquestes circumstàncies.
El que no saben en Carles i la Llúcia és que la Llei els protegeix. Com que no ho saben, quan els seus respectius caps decideixin no renovar-los el contracte, en Carles i la Llúcia signaran la seva liquidació i se n’aniran cap a casa. Cada un d’ells cobrarà una miserable indemnització de 8 dies per any treballat des de l’última renovació del contracte. Previsiblement, cap dels dos marxarà a casa amb més de 500 euros a la butxaca. I encara pitjor: estaran convençuts que han rebut un tracte just. I com en Carles i la Llúcia, milions de persones es trobaran en la mateixa situació: amb una liquidació paupèrrima i sense perspectives de trobar feina.
Els caps d’en Carles i la Llúcia es creuen molt llestos. Els seus assessors van recomanar que els hi fessin un contracte per obra a ell i un contracte eventual per circumstàncies de la producció a ella. Per què? Perquè quan els acomiadin (o, com diuen ells, quan “no els hi renovin el contracte”), només hauran de pagar la indemnització de 8 dies per any treballat, a comptar des de l’últim contracte, enlloc dels 45 dies per any treballat amb què es paga l’acomiadament improcedent d’un treballador amb contracte indefinit (que és el famós “contracte fix”, com es coneix en llenguatge popular). Sort que a l’empresa tenen un assessor, i saben com aprofitar la llei al seu favor!
El que no saben els caps d’en Carles i la Llúcia (tot i que, possiblement, sí que ho sàpiga el seu assessor) és que els contractes que han signat els seus empleats estan en frau de llei. La majoria de contractes temporals a Espanya estan en frau de llei, i no perquè siguin temporals, sinó perquè no compleixen els requisits per a justificar la seva temporalitat. L'absència en aquestes contractacions del principal requisit que ha d'acomplir un contracte per tal que pugui ser temporal, n'és la causa.
Si en Carles estigués treballant en una obra (com diu el seu contracte) i no de dependent, la causa estaria justificada, perquè una obra dura el que dura, i quan s’acaba, tots cap a casa. Si la Llúcia hagués estat contractada per a cobrir les rebaixes de desembre, i no com a dependenta habitual de la botiga, la causa de la temporalitat seria lògica. Però com que no ha estat així, en Carles i la Llúcia tenen una opció que no s’han plantejat: el dia que els donin la liquidació, poden signar amb un “NO CONFORME” i demandar la seva empresa per acomiadament improcedent. Perquè com el seu contracte estava en frau de llei (la causa de la temporalitat era falsa) ells tenen, en realitat, un contracte indefinit, i a la finalització improcedent d’un contracte indefinit li correspon una indemnització de 45 dies per any treballat. I com ells, milions de treballadors i treballadores tenen la mateixa opció.
Sona bé? Doncs això no és tot. Si demandes la teva empresa per acomiadament improcedent, aniràs a judici. La sentència trigarà un parell de mesos a arribar. Quan l’empresa no pugui demostrar la causa de la temporalitat del teu contracte (que els correspon a ells justificar, i no a tu, ja que la temporalitat no es dóna per entesa), i tingues-ho clar, si la temporalitat és falsa no podran demostrar-la, aleshores l’empresa t’haurà d’abonar la corresponent indemnització per acomiadament improcedent (els 45 dies!) més els salaris de tramitació (o sigui, pagar-te el sou dels mesos que han transcorregut des que va finalitzar el contracte fins a la sentència). A més a més, hauràs cotitzat els mesos d’espera. Tot això sense comptar la part que et correspon per vacances, pagues extres, etc. I a més, amb dret a cobrar l’atur, si has cotitzat prou dies.
Et sents identificat amb aquesta situació? Tens un contracte temporal sense causa justificada? Et fa por l’inevitable acomiadament que s’aproxima? Aleshores, llegeix atentament. Quan et presentin la liquidació, firma-ho tot amb un “NO CONFORME” i posa la data a sobre la signatura. Tens 20 dies, ni un de més, ni un de menys, per presentar una demanda per acomiadament improcedent. Pots representar-te tu mateix al judici o buscar-te un advocat (d’ofici, si proves que no tens recursos, o pagant-li tu mateix). Pots trobar un advocat d’ofici a qualsevol col·legi d’advocats. Si perds el cas (altament improbable, perquè els jutges no són pas rucs i saben que als treballadors se’ls explota tant com es pot), el més habitual és que el jutge condemni l’empresa a pagar els costos del judici. Si el guanyes, hauràs de pagar al teu advocat fins a un màxim de la tercera part dels diners que hagis rebut (tret que hagis pactat una altra cosa amb ell –o ella-). També, pots anar a un sindicat per tal que t’orientin una mica i et proposin un advocat (que hauràs de pagar en un tant per cent estipulat en funció de que siguis o no siguis afiliat al sindicat). O pots anar a un bufet privat per tal que porti el cas. S'acostuma a recomanar de pactar un preu o un percentatge amb el teu advocat (fins i tot si és el d’ofici) per tal que dediqui una mica d’atenció al teu cas.
I grava’t això a la memòria: no és una “no renovació de contracte”. És un acomiadament. Improcedent, per acabar-ho d’adobar. I l’acomiadament improcedent es paga car. Tens dret a la tutela judicial (o sigui, que un jutge decideixi si el teu acomiadament és o no és procedent, i que no ho decideixi l’empresari). No renunciïs als teus drets (que ja són prou escassos) i aprofita-ho abans que al Govern no se li acudeixi de canviar els pocs avantatges que té la legislació laboral vigent. I recorda sempre: l’acomiadament a l’Estat espanyol és lliure, però no gratuït. Si no defenses els teus drets, qui ho farà per tu?
www.podem.cat/publi17m/contractes-temporals-en-frau-de-llei