CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Convoquem la primera vaga a un menjador escolar de Barcelona

Dimecres, 18 juny, 2025

Aquest dimecres 150 persones s’han concentrat davant la seu d’AE Sant Andreu per denunciar el que consideren una agressió directa a les condicions laborals de les monitores de menjador. El motiu de la protesta: una denúncia sobre la precarització estructural del sector del lleure educatiu a Catalunya i concretament una retallada del 20% del sou prevista per al curs vinent.

"Patirem una retallada de sou mentre l’empresa continua generant beneficis. No hi ha cap voluntat real d’evitar-la. Han decidit que, davant aquest conflicte, el que menys importa són les condicions de vida de les treballadores i el projecte educatiu dels infants. Només els interessen els números", deia una treballadora en vaga al final de l’acte.

Les empreses i els sindicats majoritaris, al centre del debat

Durant la concentració, s’ha posat també el focus en el paper de les empreses del sector i dels sindicats CCOO i UGT, en la perpetuació d’un conveni de lleure que les treballadores consideren "de misèria". Tal com s’ha exposat, el conveni no és una imposició externa, sinó el resultat d’una negociació entre la patronal —que representa les empreses com AE Sant Andreu - i els sindicats de la derrota.

"És important que les treballadores entenguin que aquest conveni, que condemna milers de treballadores del lleure a sous indignes i inestabilitat, ha estat acordat i signat. I això no serà així per sempre", ha afirmat una de les portaveus del col·lectiu en vaga.

Davant d’aquest escenari, la resposta de les treballadores no ha estat resignar-se. Ans al contrari. La mobilització d’avui ha servit també per fer una crida clara: organitzar-se com a treballadores del lleure per recuperar poder col·lectiu i millorar les condicions.

"La millora de les nostres condicions no vindrà de dalt. No la regalaran les empreses, ni els grans sindicats. Si volem canvis reals, ens toca fer-los nosaltres", han remarcat des del micròfon central, animant altres escoles i equips a sumar-se fent seccions sindicals i presentant-se als comitès d'empresa.

El conflicte actual ens ensenya una lliçó fonamental: res no canvia si no és per la força de les mateixes treballadores. Cap empresa regalarà millores. Cap conveni es negociarà a favor nostre si no som nosaltres les que ens organitzem, pressionem i fem sentir la nostra veu.

Assenyalen que "​​​​​​​aquesta vaga no és només legítima: és imprescindible. No només defensa unes condicions concretes, sinó que posa en marxa un mecanisme de reapropiació col·lectiva. Les treballadores, en mobilitzar-nos, estem prenent el control d’allò que els afecta directament. Ja no esperem que algú ens defensi. Ho fem nosaltres mateixes".

Denúncia de pràctiques antisindicals

La protesta ha estat, també, una resposta frontal a les pràctiques antisindicals que denuncien patir des de l’inici del conflicte: control de qui secundava la vaga, persecució de les mostres de suport, amenaces i coaccions, manipulació de la informació enviada a les famílies, negació del dret a fer arribar la seva versió dels fets com a treballadores, i fins i tot l’acomiadament d’un treballador implicat en la mobilització.

"El missatge és clar: qui aixeca el cap, rep. Qui defensa els seus drets, és castigat. Però no tenim por. Estem més organitzades i més decidides que mai", ha sentenciat una altra monitora, envoltada d’aplaudiments.

Decepció entre les famílies

Un altre element destacat del matí ha estat el contacte amb famílies de diverses escoles que treballen amb AE Sant Andreu. Segons testimonis recollits, moltes d’elles es declaren "estupefactes" davant la incapacitat de l’empresa de gestionar un conflicte laboral d’aquesta magnitud sense generar tant enrenou ni perjudicar la qualitat educativa.

"Té 42 anys d’història i ni una mica de cintura? Com pot ser que no es trobi una solució dialogada?", es preguntava una mare. Altres famílies han expressat el seu suport directe a les treballadores: "Valorem molt la feina que fan. Si l’empresa té beneficis, el mínim que pot fer és prioritzar el benestar del personal que cuida els nostres fills cada dia".

Un final de curs que no tanca res

Les treballadores han tancat l’acte deixant clar que la seva lluita no acaba amb el curs escolar. Amb el cap alt, han recordat a l’empresa que encara hi ha temps per revertir la situació:
"La porta al diàleg real continua oberta. Però nosaltres no ens aturarem. Si ells no cedeixen, nosaltres tampoc. Aquesta vaga és només el principi".

El final de curs no significa el final del conflicte. Tot al contrari: representa només la primera fase d’una mobilització que vol qüestionar les condicions estructurals del sector i impulsar una transformació profunda del conveni col·lectiu.

“Acabar el curs no és acabar la lluita. La nostra precarietat no té vacances. Seguirem organitzades durant l’estiu i el que faci falta”, assegura una treballadora en vaga. El seu missatge és clar: més enllà d’aturar una retallada concreta, les treballadores volen reconstruir el lleure des de la dignitat.

Aquesta dignitat implica reivindicar un millor sou de 15 € l’hora, vacances remunerades reals, baixes mèdiques cobrades des del primer dia i el pagament de totes les hores extres. “El que demanem no és un luxe. És el mínim per poder viure amb una mínima estabilitat, per poder cuidar-nos i fer bé la nostra feina sense viure amb l’ai al cor”, afegeix una altra monitora.

 

 
 
 
 
 
Ver esta publicación en Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de CGT Catalunya (@cgtcatalunya)