CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Corralito” a Xipre com a conseqüència del rescat, perill a l’Eurozona

Dilluns, 18 març, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

A Xipre rescat vil amb sorpresa. Robatori sense precedents directament en els estalvis de les persones.

Han ficat la mà en els diners de la gent i sense avís previ de cap tipus, vulnerant fins i tot les pròpies lleis fixades per la Unió Europea que garanteix els dipòsits de fins a 100 mil euros que es troben en els bancs. És el problema de qui fa les lleis i qui té el poder que casualment solen ser els mateixos.

Tot això, a més, tot just tres setmanes després que els poders europeus s'asseguressin que els prorescat, la dreta, guanyés les eleccions, derrotant als comunistes antirescat.

De vegades, potser, part de la població, possiblement la majoritària, mereix moltes de les coses que li passen, quan una cosa tan òbvia com que un rescat sol havia de portar problemes i robatori per a la ciutadania, comptés amb el suport majoritari del poble que després hauria de patir. Sobretot tenint els exemples de Portugal, Grècia, etc. El problema és que, amb això, aquests votants arrosseguen a tots els altres.

Tot indica, a més, que aquesta mesura és un avís a navegants de cara a futurs rescats que poden ser sol · licitats per altres països amb problemes de la UE, tal com, per exemple, l'estat espanyol.

Gran lliçó, per descomptat, per a la resta de països de la perifèria Europea, la aprendrem? ho dubtem ...

Aquesta és la notícia d'Agències:

Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro van acordar un rescat de 10.000 milions d'euros per a Xipre, però a canvi de l'ajuda multimilionària dels seus socis, el nou Govern de Nicòsia ha hagut de creuar una línia vermella i acceptar una treva a tots els dipòsits.

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va informar després de més de deu hores de negociacions que el rescat inclou "ambicioses mesures" en l'àmbit de la consolidació fiscal, les reformes estructurals i les privatitzacions, així com "accions determinants" per salvaguardar l'estabilitat financera .

El nou president de Xipre, el conservador Nikos Anastasiadis, ha estat a Brussel·les després de la cimera europea per seguir de prop les negociacions i estar en contacte permanent amb el seu ministre de Finances de Xipre, Michalis Sarris.

Finalment, l'Eurogrup ha aconseguit reduir la suma total de l'assistència dels 17.000 milions d'euros inicialment calculats fins a 10.000 milions d'euros, va explicar Dijsselbloem.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha explicat que proposarà "una contribució" de la institució al rescat, encara que no ha pogut avançar la quantitat, ja que la proposta acordat avui "és sostenible" en l'interès de l'economia xipriota, proveeix el finançament apropiada i distribueix adequadament la càrrega amb les lleves sobre els dipòsits.

El vicepresident de la Comissió Europea i comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, va assenyalar que, al seu entendre, el Govern rus està disposat a contribuir al rescat mitjançant la reducció de les taxes d'interès del préstec concedit a Xipre, però que " no he vist fins ara voluntat d'anar més enllà ".

Els Disset van pactar un paquet de mesures que inclou un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un de 6,75% per als de menys, així com un augment de l'impost de societats del 10% al 12,5%.

En ser preguntat pel fet que amb aquesta mesura els dipòsits de fins a 100.000 milions d'euros ja no quedaran garantits per fons de garantia de dipòsits com estableix la mateixa Unió Europea (UE), Dijsselbloem va explicar que és una "situació especial" i que la grandària del seu sistema bancari va requerir un "programa específic".

La taxa s'aplicarà només una vegada i s'imposarà per dipositants residents i no residents de Xipre.

Dijsselbloem explicat a més que la taxa especial sobre els dipòsits permetrà aportar uns 5.800 milions d'euros, mentre que el membre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE) Jörg Asmussen va dir que l'impost s'imposarà a partir de dimarts.

També va explicar que les taxes seran "congelades" per garantir que puguin ser recaptades, però que la resta dels dipòsits estaran "lliurement disponible" per als clients.

El Banc Central de Xipre té un "pla de contingència" per controlar els fluxos de dipòsits diaris i evitar fugides de capital, va assenyalar Asmussen.

L'Eurogrup explica que l'impost tan elevat s'ha hagut d'aplicar donat la gran grandària del sector bancari de Xipre.

El ministre xipriota de Finances va dir en roda de premsa després de la reunió que amb totes les mesures de recaptació que aplicarà Nicòsia el país arribarà als 17.000 milions d'euros que necessita.

Sarris va assegurar que la decisió d'acceptar les treus, a les que Xipre sempre es va oposar, "ha estat molt difícil", però ha recalcat que es podria haver perdut molt més diners en una fallida del sistema bancari o del país.

En qualsevol cas, va explicar, els dipositants rebran com a compensació accions pel valor equivalent a la lleva que hauran d'assumir els clients.

El rescat estableix a més un augment de l'impost anticipat sobre les rendes del capital, la reestructuració i recapitalització de bancs i treus per als tenidors de deute júnior.

El rescat preveu "mesures excepcionals" per fer front a la fràgil situació del sector bancari, però sense posar en risc la sostenibilitat del deute del país, va dir Dijsselbloem.

Donat la gran grandària de la banca xipriota respecte al seu PIB, hi haurà una "reducció apropiada" d'aquest fins arribar a la mitjana de la Unió Europea (UE) de cara a 2018, va indicar.

També hi ha un acord sobre les subsidiàries gregues dels bancs xipriotes, mitjançant una transacció d'adquisició d'actius i assumpció de responsabilitats sense cap càrrega per al deute grega.

El president de l'Eurogrup va dir que l'eurozona confia que el rescat i el seu "estricta implementació" permetrà que el deute públic de Xipre, que es preveu arribi al 100% del PIB el 2020, romangui en una via sostenible, milloraran el seu potencial de creixement i garantiran estabilitat financera a llarg termini.

L'Eurogrup espera que el consell de governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) aprovi la proposta per al marc de l'assistència financera fins a la segona meitat d'abril.

Articles amb més informació:

Corralito a Xipre com a conseqüència del rescat, perill a l'Eurozona

L'Eurogrup ha aprovat el rescat a Xipre, cinquè rescat dins dels països de l'Eurozona, però aquest rescat, de 10.000 milions d'euros, és un rescat que canvia les regles de joc establertes fins ara dins de les línies d'ajuda de la UE / FMI amb els països afectats per la crisi financera i de deute públic.

El rescat de Xipre porta inclòs en el lot 1 corralito parcial sobre els dipòsits bancaris , fins al punt que cada saldo dipositat en compte veurà com se li col · loca una taxa única en funció de l'import . Els saldos que superin els 100.000 euros pagaran una taxa del 9,99% i els inferiors a 100.000 euros un 6,75%. Aquesta maniobra de corralito o taxa sobre els dipòsits, repercuteix directament en la butxaca dels estalviadors i passen a ser els paganinis directes del descomunal forat que tenen els comptes públics xipriotes.

Per evitar la desbandada en massa dels dipòsits a Xipre, que afecta tant a residents com no residents, es s'ha establert un bloqueig previ de saldos , sense comptar al mateix temps que aquesta llei s'aprovarà a Xipre avui i que dilluns és festiu, de manera que el dimarts al matí, s'haurà realitzat la recaptació d'aquest atracament als comptes xipriotes.

El Govern xipriota es planteja en simultani canviar aquesta taxa als dipòsits per accions de les entitats financeres rescatades i han previst una recaptació al voltant dels 5.800 milions d'euros amb aquest corralito. Per la seva banda, l'FMI exigeix ​​a Xipre també que augmenti l'impost de societats al 12,5% (ara al 10%) i que estableixi majors controls als fluxos financers. Ara com ara Xipre té un sistema financer excessiu i que s'està utilitzant com a tapadora i rentat de diners des de diversos països europeus.

La mesura que ha adoptat la UE és una mesura que pot crear un incendi greu a la resta de països , ja que en lloc de fer un impagament i treu sobre el deute públic emès, recordem que l'augment d'aquest deute ve provocada per la lleva que va realitzar Grècia i també per les ajudes al seu sector financer, es trasllada el problema final a tots els dipositants de Xipre. Què passarà ara amb els següents rescats de l'eurozona? ¿Tan greu és que un país amb un PIB anual de 17.000 milions d'euros i 7.000 milions en venciments de deute faci un impagament? Realment incomprensible, es miri per on es miri.

FONT: EL BLOG SALMON

La decisió més irresponsable de la història de la Unió Europea

La decisió de rescatar Xipre, incloent entre les mesures a aplicar la confiscació de part dels comptes bancaris de tots els ciutadans del país, és la decisió més irresponsable i catastròfica que haja pres mai la Unió Europea. Una autèntica bomba de rellotgeria en tots els terrenys: el financer, l’econòmic, el polític i el democràtic.

Aquesta decisió ha fet miques la seguretat dels dipòsits, que és la peça clau del sistema bancari universal. Fins divendres podies confiar que, passàs què passàs, l’estat respondria dels teus estalvis i t’asseguraria fins a 100.000 euros en un compte bancari, si és que els hi tenies. Però, després d’això que ha passat, qui pot confiar ja en la garantia del fons de cobertura de dipòsits? Quina classe de seguretat jurídica podem presumir a la Unió Europea i, en conseqüència, als nostres estats?

La troica prova de fer creure a la desesperada que el cas xipriota és un cas únic, que no admet comparació enlloc de la Unió Europea i que tanta duresa naix del fet que l’illa ha esdevingut una enorme màquina d'emblanquir diners russos. Tanmateix, això no justifica de cap manera que paguen tots els ciutadans, sense ni tan sols respectar aquest límit dels 100.000 euros que fins divendres era creïble.

I tot plegat en realitat demostra quin desastre que és el control econòmic de la Unió. Que no ho sabien, abans de divendres, que a Xipre s'hi netejava capital? I si ho sabien --que ho sabien--, què han fet les institucions europees d'ençà del 2004, quan Xipre entrà a la Unió? Com és que han permès aquesta anomalia durant una gairebé una dècada? I si ho sabien com l'hi van deixar entrar, Xipre, en aquestes condicions, a l'euro?

No he sabut trobar ni recorde ni una sola vegada que la comissió europea hagués exigit cap mesura de control als bancs xipriotes. Cosa que no m’estranya, però que m’indigna. Perquè la mateixa comissió que és tan exigent amb la reducció del dèficit i amb la imposició de sacrificis als ciutadans, resulta que sempre és increïblement complaent amb la banca. I si en calia cap prova, ací la tenim. A Xipre.

Finalment, des del punt de vista democràtic i polític, em fa la impressió que això és un desastre impossible de reparar. L’escenificació és la pitjor possible. Amb els alemanys exigint i escridassant els xipriotes com si fossen una potència colonial. Amb la sensació que tot plegat havia estat planificat perquè passàs un divendres de començament de pont llarg, parant per tant un parany als ciutadans. I, una vegada més --i ja són unes quantes--, just després d’unes eleccions en què la Comissió Europea ha donat suport descaradament a un candidat que les ha guanyades prometent coses que pocs dies després d’arribar al poder ha traït greument.

L’hora és doncs molt important. Transcendental. Xipre ens pot semblar un país petit i allunyat, però les conseqüències del terratrèmol que s’hi ha viscut aquest cap de setmana em fa l'efecte que les rebrem tots. Lamentablement.

PD. I, tot això dit, el problema no s’acaba ací. Primer perquè ja veurem si Xipre accepta aquesta imposició. I un no del parlament podria obrir una crisi sense precedents car Europa només podria reaccionar ja deixant caure Xipre. Tot i sabent que les conseqüències d’això afectarien tota la zona euro, començant per Grècia. I, en segon lloc, només ho apunte, perquè cal veure si la mesura presa per la Unió Europa és legal o si ni això no han respectat.

Vicent Partal,
Director de Vilaweb

FONT: VILAWEB.CAT

Altres articles sobre el tema:

Las claves del corralito de Chipre
Un article de Eduardo Garzón
http://www.lamarea.com/2013/03/17/las-claves-del-corralito-de-chipre/

El "experimento Chipre".
Depósitos acorralados por rescates bancarios

Un article de Daniel Albarracín
http://vientosur.info/spip.php?article7792

Un corralito en Europa
Un article d'Ignacio Escolar
http://www.eldiario.es/escolar/corralito-dentro-Europa_6_111698833.html

Impost sobre dipòsits a Xipre podria provocar reacció en cadena a tota la UE:

Text complet a: http://actualidad.rt.com/economia/view/89345-putin-injusto-impuesto-ahorros-chipre

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció