CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Crida a la mobilització fins aconseguir l’anul·lació de les sentències franquistes

Dijous, 22 abril, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Aquest dissabte 24 d'abril s'ha convocat a la ciutadania per a donar suport i defensar al jutge Garzón pel seu processament com instructor de la causa seguida en el Jutjat nº 5 de l'Audiència Nacional per les desaparicions i assassinats del franquisme, processament promogut per grups falangistes i profranquistes.

Per a CGT, el rellevant no és el processament d'un jutge, sinó que ens reiterem que és un processament a les víctimes del franquisme i deixar un missatge clar a tota la judicatura: A L'ESPANYA ACTUAL NO ES POT OBRIR NI TRACTAR UN PROCÉS CONTRA EL FRANQUISME.

Amb l'actuació final del jutge Garzón al considerar-se incompetent en la causa que va obrir i va instruir a finals del 2008 contra el franquisme, es va tornar a aixecar un mur d'obstacles a les famílies de les víctimes, ja que, tornava a remetre als Jutjats Territorials la investigació, obviant que a la majoria de les víctimes ja se li havia denegat en els seus territoris l'empara judicial.

Per això, amb el processament de Garzón es pretén donar per tancada la investigació i continuar sense aclarir ni condemnar tant al règim com als franquistes que van participar en la desaparició i mort de més de 150.000 persones l'únic delicte de les quals era no ser seguidors del feixisme.

Els treballadors de la CGT, familiars també de milers i milers de militants víctimes i desapareguts del franquisme, seguirem participant en les manifestacions, denunciant i exigint en el carrer la condemna del franquisme, la recerca de les persones desaparegudes en cunetes i fosses comunes, l'ANUL·LACIÓ DE LES SENTÈNCIES I JUDICIS SUMARÍSSIMS, la revisió de processos com el de Granado i Delgado, la derogació de la lleis de punt final aprovades en la democràcia (la Llei d'Amnistia de 1977 o la Llei de Memòria Històrica de 2007).

En aquest mateix sentit, estem difonent la campanya de recollida de signatures de suport a la Carta a la Ciutadania Europea per l'anul·lació de les sentències franquistes que es presentarà davant el Parlament Europeu (es pot signar a: http://memorialibertaria.org/spip.php?article1330)

Per a CGT, el veritable dany s'està fent una vegada més a les víctimes del franquisme, per tant, fem que siguin les veritables protagonistes en les mobilitzacions.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT


PROCESSAMENT A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME

CGT es persona en la querella contra el jutge Varela

La indignació no permet apreciar la magnitud de la decisió del Tribunal Suprem a l'asseure en la banqueta al jutge Garzón. Per a CGT, podem trobar-nos davant una decisió històrica perquè amb el processament del jutge Garzón no s'ataca a un jutge sinó a les víctimes que van confiar en la reparació de la memòria i la dignitat de les seves familiars a través de la via judicial.

Amb independència de l'avaluació global negativa que fem de les actuacions del jutge Garzón en altres causes i procediments, CGT seguirà al costat de les víctimes i, per això, es personarà, al costat d'altres Associacions memorialistes, en la querella contra els magistrats del Tribunal Suprem, Juan Saavedra i Luciano Varela, com principals impulsors de la causa contra aquest jutge.

És abril i pensem que també és 1939. De nou la bota del franquisme aixafa les idees els anhels de justícia. Una banda de seguidors del feixisme es creuen amb el dret i l'obligació de continuar calcigant a les víctimes i assassinats comesos pel règim franquista durant la guerra i durant els 40 anys de dictadura.

CGT no és que confiés en l'acció judicial d'aquest país, com el temps ha demostrat, per a aconseguir la condemna del franquisme per cometre delictes contra la humanitat, encara que hauríem d'acabar en la justícia internacional. Ja fa anys que organitzacions i institucions internacionals han denunciat la passivitat de l'estat espanyol davant els crims comesos durant l'època més grisa de la història d'aquest poble. Han recordat, en diverses ocasions, al govern espanyol la necessitat que s'obri una investigació sobre les massacres succeïdes a Espanya i que, amb el pas de les dècades, continua sense resolució.

Seguim sofrint una llei d'amnistia que ha permès que continuï tot com estava durant la dictadura. I això porta a que després de 70 anys segueixin enterrats en cunetes milers de persones que van lluitar per la llibertat i continuïn sentenciats sota pronunciaments judicials de militars i jutges completament parcials que no permetien ni defensa als encausats.

La CGT es pregunta, si no ho jutja l'Audiència Nacional, qui, a Espanya, jutjarà al franquisme? Però la qüestió és diferent. És possible jutjar i condemnar al franquisme? Per ventura no existeix el delicte de desaparició forçada? I qui investigarà la desaparició de 150.000 persones per tot el territori espanyol? El Sr. Varela fent una interpretació literal de les normes de competència considera que no hauria d'haver-se obert un procés sobre les desaparicions del franquisme (al que per cert ha tingut accés ell i els profranquistes de Manos Limpias, veient els noms dels desapareguts com dels denunciants).

No s'ha de jutjar un delicte aïllat sinó una estratègia d'extermini del contrari ideològic, com s'ha recollit en el manual d'ús del “Movimiento”:extinguir al rojo para que no se reproduzcan sus genes.

Però no sabem què és el que està en dubte. Que es van produir afusellaments i judicis amb total impunitat? Que hi ha més de 150.000 persones desaparegudes durant aquests anys? Que hi ha fosses comunes en cunetes i camps? Que els cementiris tenen fosses comunes en les que el mal actuar ha fet que fossin retirades sense control les restes o tapades amb construccions?

En resum, que no és que sigui el jutge Garzón sinó que no es pot tocar ni enjudiciar i condemnar el franquisme. Que després de 70 anys cal oblidar i seguir oblidant perquè els de sempre puguin seguir on estan i no es remogui gens. Així és la justícia espanyola. L'important no és descobrir la veritat sinó tapar-la. Dóna igual que es produís un genocidi polític.

És impossible no estar assegut en la banqueta en aquest moment amb independència del jutge que estigui al teu costat assegut. Està sofrint en les seves carns tot l'odi que la “derechona” té contra els “contraris”, tant als que estan en les cunetes com als que encara enarboren la bandera de la llibertat i els principis de la justícia social. La llei de memòria històrica aprovada és en el fons responsable de la situació actual en la qual es troben les víctimes al ser una llei de punt final.

Des de fa anys CGT porta lluitant per un reconeixement real i oficial dels crims del franquisme i l'anul·lació de les sentències franquistes i la reparació dels danys causats a les víctimes, fets que nega radicalment la llei de memòria. Actualment treballem per a la presentació d'una Carta a la Ciutadania Europea davant el Parlament Europeu i assolir un nou pronunciament exigint al Govern espanyol l'anul·lació de les sentències franquistes. Només amb anul·lació de les sentències, aquesta democràcia trencarà definitivament amb el llast del franquisme.

Comissió de Memòria Llibertària de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció