Criminalitzant…que és gerundi.
Entre el mes de desembre de l'any que ha acabat i el mes de gener d'aquest recent estrenat any, els conductors d'autobusos de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) han realitzat set dies de vaga en els que han reivindicat dos dies de descans setmanals, ja que actualment només disfruten de cinc dies de descans al mes.
L'augment de descans té fàcil solució: augment de la plantilla de conductors. Però a això no està disposat per l'augment en salaris, ni la direcció de TMB ni l'Ajuntament de Barcelona, Ajuntament que no dubte a l'hora de tindre l'alcalde que més cobra de tots els de l'estat espanyol. TMB tampoc repara en gastos a l'hora de pagar uns sous desorbitats als seus directius, això sí, cada any puja el preu del transport per a continuar sent el més car de tot el territori espanyol.
Però entrant a fons en l'assumpte, cal destacar que la lluita que han mantingut els treballadors ha sigut exemplar, decidint en tot moment per mitjà d'assemblees els passos que s'ha de seguir, sense que ningú decideixi per ells. Per aquests motius els dono tot el meu suport i mon solidaritzo amb ells en la lluita que encara els queda per davant.
I els queda molta lluita perquè la direcció de TMB, mostra una actitud dèspota i dictatorial davant de la demanda d'aquests treballadors. Per a això compte, i ha comptat, amb el suport d'una sèrie de personatges que han fet un gran treball en els mitjans de comunicació per a criminalitzar als conductors.
Entre ells podem destacar el periodista Alfred Bosch, que no ha dubtat a escriure en el Diari Avui que “els conductors han protagonitzat alguns episodis de kale borroka”, o l'escriptor Joan Josep Isern, que en el seu bloc hi ha titlat al president del comité d'empresa de TMB (i conductor d'autobús) de “individu perillós…cínic i poca vergonya…”, o el periodista Joaquín Roglan, que en La Vanguardia llança contra els conductors adjectius com "cobardicas", piquets de perdonavides o funcionaris privilegiats.
Però el que ja és una mostra que vivim en una falsa democràcia, és l'actitud dels mossos d'esquadra i de la fiscalia. Els primers detenen a un conductor acusant-lo que els va agredir amb un paraigües (quan són ells els que li donen una palissa), i la fiscalia per demanar presó a aquest conductor per la suposada agressió.
En que país vivim en el que es criminalitza a treballadors que lluiten per millores laborals, inclús demanant-los presó, i en canvi queden sense resposta per part de la Justícia casos com el del bisbe de Tenerife, que en el diari ‘La Opinión' acusa a adolescents de 13 anys de ser els que provoquen i desitgen que s'abusi sexualment d'ells. O casos que no es resolen per (sembla) haver-hi interés d'algunes persones perquè no es resolguin, com el del jove Pedro Álvarez, assassinat fa ja 15 anys a l'Hospitalet per un policia.
Ací queda la reflexió.
Antonio Aranda