Criminalitzar, l’objectiu de la nova reforma del codi penal
La gestió de la crisi financera per part dels governs europeus, rescatant als bancs i retallant drets socials, provocarà sens dubte un empobriment d'amplis grups de la població i, cap esperar, augmentarà la conflictivitat social. El govern del PP ja està pensant en aquests termes i ha llançat en conseqüència una proposta de reforma del codi penal. L'Observatorio Metropolitano , ja anunciaven en un llibre recentment publicat, Spanish Neocon, que davant les escasses perspectives de millora econòmica, la dreta podria començar a construir un discurs que posi el focus sobre la gent que està pagant la crisi i les qui protesten contra les mesures del govern, utilitzant termes tals com “delinqüents”, “dropos” i “violents”.
És una vella estratègia, ben coneguda a EEUU, per la qual els pobres són culpabilitzats del seu atur, manca de casa o necessitat de suport social. El que no té ocupació passa a ser “un dropo” o un “paràsit”, els que es mobilitzen són considerats “delinqüents” o “busca-bronques”. Es crea una línia divisòria entre aquells que mantenen l'ocupació o un petit negoci, “gents de bé”, i qui posen “en risc” la seva tranquil·litat: els aturats, els que protesten per la situació, els que recorren al petit robatori, a la compra-venda alegal o a la menuda. Aquesta estratègia busca fer oblidar les causes polítiques i econòmiques dels actes d'aquestes persones i convertir la crisi-estafa en un problema d'ordre públic.
Així, s'han anunciat reformes contra els petits robatoris i contra les mobilitzacions. Entre les primeres, trobem que qualsevol furt serà delicte al marge de la quantitat que s'hagi sostret -ara s'exigeix que se superi els 400 euros- si l'autor ho executa sense saber “el lucre il·lícit que obtindrà”. Per exemple, el que es dugui una bossa cometrà un delicte independentment que en el moneder hi hagi tres euros o mil. Es crearan tipus penals especials i agreujats per a algunes formes de robatoris, furts i apropiacions indegudes. I s'adoptaran “mesures cautelars immediates, inclosa la presó provisional, en supòsits de multirreincidencia”. No s'ha escoltat res sobre augmentar les penes dels corruptes. I per als grans defraudadores una amnistia fiscal. Qui és el criminal?
Per la part dels revoltosos, es considerarà “com delicte d'atemptat contra l'autoritat la resistència activa o passiva gran davant les forces de seguretat” i serà delicte de desordres públics penetrar o obstaculitzar l'accés a establiments públics. És a dir, impedir de forma temporal l'entrada a una oficina de banc per a denunciar un desnonament, concentrar-se davant de la Conselleria d'Educació o romandre en una plaça en contra de l'opinió de la policia serà un delicte. Tal com va deixar clar el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, convocar concentracions per Internet que alterin “greument l'ordre públic” seran considerades “delicte d'integració en organització criminal”. Un clar missatge al 15M i a tot tipus d'organització ciutadana a través de les xarxes socials.
Ja s'han aixecat veus crítiques des de judicatura, per exemple, Ximo Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia ha exposat que la Delegació del Govern «ha de garantir el dret de manifestació encara que no estigui comunicada. A més, si és pacífica ha de prevaler aquest dret a uns altres si no es vulneren flagrantment». Amb aquesta reforma penal, Ghandi aniria a la presó; es dificulta precisament la possibilitat d'una protesta pacífica.
El control del carrer és tasca dels sectors més durs de la dreta a nivell polític i mediàtic. Els neoconservadors ho saben i volen aprofitar la seva oportunitat per a aconseguir major pes polític. Però omplir els ja paralitzats jutjats amb casos menors i activistes pacífics és el pitjor que li pot passar al nostre sistema judicial. Els detinguts, jutjats i empresonats no surten barats. Gastar recursos públics en qüestions penals menors, quan es fan retallades en educació i serveis socials és un clar símptoma del tipus de gestió de la crisi que pretenen portar a terme el govern. Aquest modus operandi contribueix a generar un ambient en el qual la prioritat sembla ser controlar “una espiral de violència” en paraules de Jorge Fernández Díaz, i no salvar el que veritablement importa: la societat i la democràcia.
http://madrilonia.org/2012/04/criminalizar-el-objetivo-de-la-nueva-reforma-del-codigo-penal/