CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Crisi econòmica i resposta popular

Dimecres, 6 maig, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió planteja tres classes de mesures contra la crisi.


Segurament un dels aspectes de la crisi més controvertits i debatuts són les respostes que es pot donar a la mateixa des de la classe treballadora organitzada i els moviments socials. Les causes de la crisi són complexes però estan clares. D'una banda, una caiguda de la rendibilitat del capital productiu i un desplaçament de les inversions cap a un sector financer desregulat i volàtil. Per altra banda, ja en l'Estat espanyol tenim una caiguda del salari real aguditzada per l'increment salvatge dels preus, així com un creixement desproporcionat d'un sector clau en l'economia com és la construcció, fruit d'una estructura productiva desequilibrada amb ínfim pes de la indústria.

És sobre la base d'aquests paràmetres que es pot buscar una resposta a la crisi. Des de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió creem que l'ajustament de la crisi no hem de pagar-lo els treballadors. En aquesta línia llancem una sèrie de propostes per a resoldre la crisi al nostre favor, dirigides que serveixin de guia d'acció per a sindicats combatius i moviments socials.

Tres tipus de mesures

D'entrada creiem que, com afectats per la crisi, és necessari assessorar-se bé i organitzar-se per a plantar cara a les conseqüències de la crisi. La recerca de solucions individuals i la divisió dels treballadors només afavoreixen els interessos dels capitalistes. Les nostres propostes s'estableixen entorn de tres eixos que podem denominar com reformistes, progressives i transformadores per a ser aplicades segons la correlació de forces.

Les mesures reformistes es plantegen com una forma de posar en escac a l'Estat, perquè es posicioni i s'adoptin mesures a favor de la classe treballadora després de tants anys adoptant-les en la seva contra. Aquestes mesures persegueixen la redistribució de la renda i l'augment de la protecció social. Un exemple de mesures reformistes és incrementar els impostos als empresaris i als rics.

Les mesures progressives persegueixen enfortir la posició del moviment obrer en general, i dels sindicats assemblearis en particular, qüestionant les estructures jeràrquiques de les altres organitzacions sindicals i afavorint el funcionament mitjançant assemblees i amb un control permanent de les bases. Un exemple d'aquestes mesures seria l'eliminació de les ETT i l'establiment de borses de treball controlades pels sindicats.

Finalment, les mesures transformadores van encaminades a substituir la gestió a les mans dels capitalistes i de l'Estat per altra dirigida pels treballadors i la societat. Un exemple de mesures transformadores seria l'ocupació i autogestió d'empreses davant un tancament.

Les nostres propostes així, s'englobarien en sis àmbits que considerem fonamentals per a plantar cara: llibertat sindical, atur, control de preus, redistribució de la renda, recuperació econòmica i despesa pública.

Finalment, entenem que encara que és necessari fer propostes avui per a resoldre la situació de la millor forma possible per als treballadors, l'única forma d'acabar amb l'explotació, les classes socials i les crisis econòmiques, és acabar amb el capitalisme. Per tant, aquestes mesures progressives i transformadores han de ser imposades a la patronal segons la correlació de forces, sense perdre mai de vista l'objectiu final de substituir el capitalisme per un sistema econòmic basat en l'autogestió obrera i social.

Lluis Rodríguez, al Diagonal núm. 100

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7684

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció