Crisi global, article de Ramón Fernández Durán, Luis González Reyes i Luis Rico García
Aquest article ens presenta una visió de la crisi - i de les seves possibles sortides- des de l'ecologia social i el compromís mediambiental. Els autors plantegen "castrar" l'economia especulativa, però amb la consciència que això no és la panacea per a avançar cap a "un món realment sostenible, solidari i just".
"El que és gairebé segur és que es produirà (de fet ja està ocorrent) una forta concentració bancària, el que significa acumular més poder en poques mans altament irresponsables. És a dir, que unes poques persones podran seguir enriquint-se especulant amb els diners propis i aliens. A més l'especulació amb l'ambiental s'està remenant com una eina més de "sortida" a tot això, com és el cas del creixent mercat de compravenda d'emissions de CO2.
Finalment, des d'un punt de vista ambiental (i social si tenim en compte a tota la humanitat) les polítiques keynesianes no són sortida a aquesta crisi, ja que es basen en un major desplegament de l'actual model productiu i territorial, i en el increment del consum. Atenent que una crisi és una oportunitat de canvi, és el moment de preguntar-se si volem seguir deixant que uns pocs especulin amb els estalvis de la resta, controlin els llocs de treball i tinguin a la humanitat segrestada. Les polítiques de castració de la economíca especulativa poden obrir portes per als canvis reals que necessitem, amb l'objecte de viure millor i en equitat amb menys; en pau amb el planeta."
L'article ha estat publicat en els materials de reflexió del Rojo y Negro de febrer 2009.