Crònica de CGT-Osona de la vaga a l’empresa Esfosa

CRONICA D’UNA VAGA A LA COMARCA D’OSONA

La situació de les treballadores i treballadors del sector porcí a la comarca d’Osona esta marcada pel caciquisme de l’empresariat osonenc. Emparant-se en el (suposat) potencial econòmic i de desenvolupament (insostenible) d’un sector agroalimentari centrat en el porc, diversos escorxadors, controlats per les famílies de tota la vida de la comarca, exploten als treballadors/es com si el segle XIX encara fos vigent.

Contractes fixes, temporals i falsos autònoms de falses cooperatives suporten jornades de treball de fins 10-11 hores, amb unes condicions infrahumanes per uns sous que en contades ocasions arriben als 900 euros.

Situats els escorxadors als polígons industrials, els treballadors/es han de suportar en el trajecte a la feina totes les inclemències climatològiques possibles per, després d’hores de feina dura, tornar-les a patir de tornada a casa. Hem de tenir present que la immensa majoria són treballadors/es immigrants, sense recursos per poder tenir un cotxe ni que sigui de tercera mà. Les bicicletes aparcades a l’entrada dels escorxadors és una imatge típica en aquesta comarca.

ESFOSA (Escorxadors Frigorífics d’Osona SA) és un d’ells i durant un parell de dies s’han vist sorpresos per una vaga que, en la seva prepotència, é s pensaven que no tindria èxit. Aquest escorxador és propietat de les famílies Tarradellas (pizzas i fuets), Baucells (pinsos) i Montronill (Casa Tió).

El sindicat COS té la majoria al comitè d’empresa i va proposar a la CGT d’Osona si donaria suport a una vaga de dos dies per reclamar una negociació de la jornada irregular de treball, el correcte pagament dels plus de nocturnitat, la posada en servei del comitè de prevenció, entre d’altres.

CGT no té afiliats ni representació a les empreses càrnies de la comarca. La invitació a participar amb la nostra solidaritat la vam acceptar. El desenvolupament de la convocatòria de vaga, amb una assemblea de treballadors/es que va expulsar als representants (que no treballadors/es) dels sindicats de concertació, ens va semblar un bon punt de partida.

I allà ens vam presentar el dilluns 28 d’abril a les 10 de la nit, a fer un sopar popular, tot esperant que fossin les 12 per començar la vaga. Vam barrar l’entrada als camions que transporten els animals i ens vam disposar com piquet informatiu a les portes de l’escorxador. No van fer falta gaires explicacions, els treballadors ja estan farts de tanta explotació, en la seva majoria immigrants de Ghana i Senegal, ho tenien clar: “STRIKE!” era la paraula més usada i cantada. Sota un fred que és ficava als ossos no va entrar cap camió ni cap treballador fins que es va fer de dia i l’empresa va destrossar una entrada pel darrera per que poguessin entrar els camions, ja era igual, a dintre no hi havia ningú per fer la feina. La vaga era un èxit.

Els següents torns tampoc van entrar i tant el primer com el segon dia l’empresa va trucar a treballadors i treballadores amb amenaces de acomiadament si no venien a treballar, va contactar amb empreses temporals, i els van citar a una hora i lloc on els recolliria un autobús. Allà ens vam desplaçar com piquet informatiu. Tot i amb moments de molta tensió vam aconseguir que, no un sinó dos autobusos, marxessin buits. Ho havien, havíem, aconseguit.

Durant els dies de vaga les amenaces per part dels gerents van ser constants: “ a tí te pienso devolver a Africa a que te mueras de hambre”, “ a vosotros os voy a meter cuatro tiros”, fins i tot als mossos d’esquadra els van amenaçar també amb “fotre quatre tiros”(suposem que per que no ens fotien d’hòsties i acabava tot això tant desconcertant per ells). Tot això està denunciat i demostra el talant autoritari, racista i feixista d’uns empresaris acostumats a passejar-se pel territori com si fos el seu “cortijo” particular. Naturalment en cap moment va ser convocat el comitè de vaga per negociar, no saben.

Es va rebre el suport de Capgirem-Vic, grup municipal de la CUP i Procés Constituent. A través de les xarxes socials col·lectius i persones van fer actes de presencia portant menjar i beure, sobre tot cafè per suportar les llargues i fredes nits. La Directa va ser present des del primer moment, la premsa local també va fer acte de presencia i TV3 va emetre reportatges.

El reconeixement de la participació de la CGT, que sense tenir afiliats va ser allà en tot moment, va ser un mèrit de l’afiliació del sindicat que va participar com un més en tots els aspectes de la vaga.

Ara queda gestionar l’èxit, el més difícil, i nosaltres ja hem estat invitats a aportar les nostres reflexions.

VISCA LA SOLIDARITAT I LLUITA OBRERA!

Vic, 31 de març del 2016

SOV de la CGT d’Osona

>>> Per a més informació del conflicte, uns articles de la Directa:

"Ara podem entrar a l'escorxador amb el cap ben alt i sentint-nos persones"
https://directa.cat/actualitat/ara-podem-entrar-lescorxador-amb-cap-ben-alt-sentint-nos-persones

Nit de piquets a l'Illa Càrnia
https://directa.cat/node/31248

La plantilla d'Esfosa s'alça contra l''aristocàrnia'
https://directa.cat/node/31247