CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Crònica de l’acte del 14 de juliol a Girona

Dijous, 15 juliol, 2010

jpg_DSC09121.jpg

Aquest 14 de Juliol, dia commemoratiu de la Revolució Francesa, la CGT ha organitzat a la Plaça Miquel Santaló de Girona una consulta popular a on s'invitava al públic a designar a qui se li retallaria els privilegis, retalls simbolitzats per una guillotina on es va ajusticiar un ninot representat per tots i cadascún dels estaments privilegiats d'enguany.

L'acte va gaudir de la simpatia de nombrosos vianants desitjosos d'expressar el seu rebuig als privilegis, escollint l'estament o institució més dignes de la sentencia pública. Vist l'èxit de la iniciativa s'ha optat per seguir la consulta per Internet l'enllaç de la qual se'ls comunicarà en breu.

Es tractava de denunciar la injustícia que representa la coexistència de privilegis desorbitants amb el brutal empobriment de la classe treballadora, fuetejada per tot tipus de retallades socials i per la destrucció de l'ocupació.

L'acte ha suscitat tal interès que ha superat les nostres expectatives.

Adjuntem:

Fotos. Text difós. Ban. Cartells dels estaments.

També podeu veure un vídeo de l'acció anant a:
www.alalbagirona.blogspot.com/

Sindicat Únic CGT Girona


Acte participatiu de la CGT a Girona de les efemèrides d’un 14 i d’un 19 de juliol

Crònica de Miquel-Dídac Piñero

A partir de les cinc de la tarda del dimecres 14 de juliol membres de la CGT de les comarques gironines i gent que passava per la plaça Miquel Santaló, al centre de Girona, amb una creixent concurrència, van començar a participar en una mena de consulta popular contra els estaments dirigents, com ara la monarquia, l’Església catòlica, els banquers i els especuladors així com la classe política. Hi havia xíndria i meló per a tothom. A partir de tres quarts de vuit del vespre va començar un espectacular perfomance, amb una guillotina i un ‘botxí’ cobert d’una caputxa de seda negra , amb un maniquí per a ‘decapitar-lo’, el qual portava un barret de copa. Un grup feia d’obrers amb samarreta negra i un casc al cap. Aquest piquet portava el maniquí mentre unes noies, amb gorres roges i negres de miliciana, aplaudien.

Per la seva banda, la Marianne anava amb mono blau de miliciana de l’estiu de 1936 i amb la gorra vermella i negra. Aquesta miliciana va desplegar una mena de pergamí per llegir el bàndol, que feia de decret revolucionari, per donar a conèixer el veredicte popular. A continuació va començar una ‘execució’ teatral. Finalment, amb una música triomfal, la Marianne, coberta amb una grandiosa bandera roja i negra, com a símbol del 19 de juliol de 1936, al davant de la nombrosa concurrència aplegada va donar una volta a la plaça Santaló, tot simbolitzant que anem a assaltar la Bastilla de París el 14 de juliol de 1789, mentre sonava l’equip de so, al costat la guillotina de fusta instal·lada a sobre una tarima. Tot aquest show en el cor del comerç de la ciutat i davant de l’hotel Carlemany i la clínica Girona.

En opinió del company Jordi Callol, que va actuar en aquesta perfomance, la militància de la CGT de les comarques gironines no es va tallar un pèl en transgredir i profanar la història oficial republicana francesa, ja que pensa que malgrat la manipulació, utilització i prostitució que la jacobina, imperialista, militarista i burgesa República francesa ha fet des de el mateix moment de la seva bicentenària fundació, aquesta importantíssima fita històrica de l'assalt de la Bastilla el 14 de juliol de 1789, té sentit unir dos grans esdeveniments d'insurrecció popular com l'assalt de la Bastilla de París i el 19 de juliol de 1936 a Catalunya i exaltar-los en el present per intentar aconseguir que la gent identifiqui els moments actuals amb els moments que exaltem i que recordin i visualitzin que, tal com es va fer en el seu noment en el passat, també ara és un deure inexcusable per a la supervivència i, per tant, que és possible i necessari acabar amb les classes privilegiades que ens han situat en l'incert caos actual del capitalisme.

Segons el comunicat de premsa de la CGT per explicar el significat polític d’aquesta perfomance simbòlica, l’actual situació social, política i econòmica, amb el descrèdit d’una classe política convertida en nova oligarquia al servei del tot poderós Capital que dirigeix la política mundial a cops de ‘doctrina del xoc’, amb greus retrocessos socials i avenç de l’autoritarisme més caduc, la persistència del poder de l’Església catòlica i la monarquia; el poder judicial actuant despòticament contra els drets del pobles i altres consideracions, s’assembla cada vegada més a les societats estamentals, basades en els privilegis i el domini econòmic, que van provocar les revolucions populars del 1789, a París, i el 19 de juliol de 1936, a Catalunya. Des de la CGT doncs, es manifesta que volen reivindicar aquests fets amb una PERFORMANCE participativa i una CONSULTA POPULAR ambientada en la Revolució francesa i adaptada als temps actuals. Convidaven a participar activament i havia fruita refrescant pel qui votava. Rot plegat amb motiu de l’aniversari de la presa de la Bastilla el 14 Juliol, i de la revolució social ibèrica el 19 de Juliol

Des de les cinc de la tarda fins a les nou del vespre tothom qui volia va participar en aquesta mena de consulta popular i en la magnífica performance organitzada per la CGT.

Agressions racistes a l’andana de Flaçà

A les 21:13h del dimecres 14 de juliol, quan tornaven en tren direcció Figueres - Portbou de la celebració anarcosindicalista al centre de Girona de les efemèrides de l’assalt a la Bastilla de 1789 i de la revolució social proletària a Catalunya del 19 de juliol de 1936, dos agents de seguretat contractats per Renfe o ADIF han encès els ànims de la bona gent que anava en els dos combois de Renfe, el nostre i que anava de Figueres a Girona, que a l’andana de l’estació de Flaçà entre ambdós trens linxaven per a la cara, amb odi racista d’elements ressentits i fatxendes amb uniforme de seguretat privada, a cops de porra al cap a dos minyons de color. Ràpidament, van saltar a l’andana persones que viatjaven en ambdós combois aturats, mentre altra gent cridava des de les portes dels vagons, crits com ara ‘atac racista’ o ‘feixistes assassins’, dirigits als dos agressors de les porres. Finalment, aquests dos agents de seguretat privada van haver de fugir de la gent congregada a l’andana i es van refugiar en el nostre tren. Per desgràcia, encara hi ha gent covarda i d’altre còmplice panxacontenta que no es va moure i solament es preocupava pel fet de les pedregades que hi havia a l’andana contra els dos agressors, doncs en el tros nord de l’andana de Flaçà on hi va haver les agressions dels agents privats de seguretat de Renfe o ADIF és una part on no hi ha el terra enrajolat i es troba el sòl cobert de rocs, per sort dels dos minyons agredits.

Fets d’aquesta mena, en que el monopoli de la violència per part de l’Estat capitalista i els seus diversos cossos repressius i militars passen a les empreses privades de seguretat, conegudes a Bagdad com contratistes, elements criminals famosos pels seus assassinats a l’Iraq i altres regions del planeta on fan de sicaris del Capital, ens recorden els pistolers de la patronal catalana i del Sindicat Lliure del temps de Martínez Anido en contra l’anarcosindicalisme.

La privatització de la violència del Capital, de l’Estat a les empreses privades genera una situació social insostenible que dóna raó a la gent que pensa que entre les futures nocivitats del capitalisme en la seva decadència autodestructiva hi haurà el regne del terror d’empreses de seguretat i el domini de la violència de bandes de contratistes, tot plegat els pistolers del Capital. A l’estació de Flaçà es va viure un exemple d’aquesta deriva capitalista nociva.

Attached documents