CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Crònica i imatges de manifestació 1r de Maig 2015 a Barcelona

Divendres, 1 maig, 2015

CRONICA DE L'1 DE MAIG A BARCELONA
 

Aquest any 2015 a la manifestació de la CGT a Barcelona han participat uns 1.000 companysi companyes. També han participat afiliades vingudes de comarques properes així com a persones dels moviments socials de la ciutat. S'han fet especial èmfasi en diverses reivindicacions: de solidaritat internacional amb els companys de Mèxic; referents a la repressió que estem vivint ia les lluites laborals en què ens trobem immersos. La primera acció que s'ha realitzat, pràcticament a l'inici del recorregut a la Plaça Sant Jaume, ha estat en record dels companys desapareguts en Ayotzinapa, s'han dipositat 43 flors blanques davant l'edifici de la Generalitat, llegit el comunicat dels compas i reclamat que "vius se'ls van emportar, vius els volem" i que no caiguin en l'oblit.
 
Durant tot el recorregut s'han cridat consignes antirepressives, contra la legislació laboral, la precarietat, mort a l'estat i visca l'anarquia, el poble organitzat funciona sense estat, etc. La coincidència amb l'anunci de 10 dies perquè es produeixi l'ingrés a la presó dels companys condemnats per protestar al Parlament de Catalunya ha estat especialment present, igual que la solidaritat amb tots els companys i companyes encausats per lluitar, recordant que la CGT de Barcelona té 5 imputats per diverses Vagues Generals i que hi ha centenars d'encausats per lluites socials i sindicals.
 
En els parlaments finals han intervingut Laura Gómez, secretària general de CGT Barcelona i encausada juntament amb Eva per cremar una caixa de cartró a la porta de la borsa, ia les que se'ls demana una pena de 2 anys i 6 mesos sent les dates de judici per als dies 6, 7, 8, 9 i 13 d'octubre. El company del Baix Llobregat, Juan Vázquez, condemnat a tres anys pels fets del Parlament, i al qual li ha donat l'Audiència Nacional 10 dies per a ingressar a la presó. El secretari d'Acció Sindical de Barcelona, ​​Joan Carles de la Pinta, Paco Selas de la FSIM per parlar de la vaga de la contractes de Movistar i el secretari general de la CGT de Catalunya, Ermengol Gassiot.
 
La repressió s'ha endurit per als que lluiten contra un sistema corromput des dels seus fonaments. La legislació s'ha modificat a aquest efecte i els jutges l'executen des de la més absoluta arbitrarietat. L'aplicació sistemàtica de presons preventives, l'augment del nombre d'encausats, condemnats i empresonats per mobilitzacions sindicals i socials ens retrotreuen a èpoques en què l'aparell judicial era un executor més de l'estat totalitari.
 
Les reformes laborals han servit perquè els empresaris aconsegueixin els seus objectius: tenir treballadors sense drets. Banquers i capitalistes segueixen augmentant els seus beneficis a costa del sofriment i de la misèria de gran part de la població. Cada vegada els rics són més rics i els pobres més pobres. Sense escrúpols i aliats per aconseguir els seus objectius amb la classe política, comparteixen els seus privilegis alhora que condemnen a amplis sectors de la població a la pobresa més severa, sostenint econòmicament als partits polítics a través de trames de corrupció que repugnen a qualsevol persona decent i de la qual surten indemnes, mentre jutges i fiscals fan els ulls grossos en la majoria dels casos.

L'ocupació d'espais en mans dels especuladors per al seu ús social, l'antiautoritarisme, la protesta al carrer, el dret a reunir-se ia manifestar-se, qualsevol acció de qualsevol signe que impliqui una resposta al sistema o proposi alternatives laborals, ecològiques, educatives, igualitàries, laiques, de desenvolupament humà i social, són fenòmens als quals es respon amb un únic criteri: repressió.
 
Les detencions contra anarquistes, okupes, treballadors i treballadores, estudiants, jubilats, els i les que lluitem, mostren que han de realitzar constantment muntatges fantasiosos que només existeixen en les seves ments pertorbades. No tenim por, ni als seus batudes, ni als seus operatius. Ni ha de tenir ningú en aquest país que pensi que rebel·lar-se davant la injustícia és una necessitat i mai un delicte. Per això, aquest 1r de Maig, també demanarem als carrers l'absolució i llibertat de tots i totes els encausats per la repressió de l'estat. Perquè la injustícia si és terrorisme, i s'organitza des de l'estat.
 

CGT-Premsa Barcelona
Barcelona 1 maig 2015


Manifestació del 1r de Maig de la CGT a Barcelona

1r DE MAIG SOLIDARITAT I LLUITA
MANIFESTACIÓ A BARCELONA
11 hores Via Laietana / Jaume I
Convoca: CGT-BARCELONA

(recoregut Via Laietana/Jaume I, Ferran, Rambles,Passeig Colom, Correus, miting final)

1 de Maig de 2015, objectiu: continuar amb la lluita. Contra l'augment de la repressió, la precarietat laboral i social, la corrupció generalitzada dels polítics, la privatització dels serveis públics, la misèria energètica, la falta d'habitatges, ens sobren els motius.

La repressió s'ha endurit per els qui lluitem contra un sistema corromput des dels seus fonaments. La legislació s'ha modificat a aquest efecte i els jutges l'executen des de la més absoluta arbitrarietat. L'aplicació sistemàtica de presons preventives, l'augment del nombre d’ encausades, condemnades i empresonades per mobilitzacions sindicals i socials ens porten a èpoques en què l'aparell judicial era un executor més de l'estat totalitari.

Les reformes laborals han servit perquè els empresaris aconsegueixin els seus objectius: tenir treballadors sense drets. Banquers i capitalistes segueixen augmentant els seus beneficis a costa del sofriment i de la misèria de gran part de la població. Cada vegada els rics són més rics i els pobres, més pobres. Sense escrúpols i aliats per aconseguir els seus objectius amb la classe política, comparteixen els seus privilegis al mateix temps que condemnen a amplis sectors de la població a la pobresa més severa, sostenint econòmicament als partits polítics a través de trames de corrupció que repugnen a qualsevol persona decent i de la qual surten indemnes, mentre jutges i fiscals fan els ulls grossos en la majoria dels casos.

L'ocupació d'espais en mans dels especuladors per al seu ús social, l’antiautoritarisme, la protesta al carrer, el dret a reunir-se i a manifestar-se, totes les accions de qualsevol signe que impliqui una resposta al sistema o proposi alternatives laborals, ecològiques, educatives, igualitàries, laiques, de desenvolupament humà i social, són fenòmens als quals es respon amb un únic criteri: repressió.

Quan en un país es desallotja a les persones dels seus habitatges violentament; es talla la llum, l'aigua o el gas a qui no pot pagar-les; quan omplir la cistella de la compra és un acte èpic; quan no existeix cap estabilitat laboral i l'acomiadament solament necessita de la voluntat de l'empresari; les pensions són miserables; la joventut emigra; augmenten les llistes d'espera als hospitals; l'educació es reserva als rics; l'ajuda a la dependència és una burla i les despeses militars i policials es disparen, la conclusió és que vivim en un estat d'excepció i d'exclusió, i que ha arribat el moment de dir que ja n'hi ha prou d'aquesta dictadura disfressada de democràcia.

Solament des de la lluita i la resposta contundent al carrer i en les empreses podrem afrontar els atacs i la barbàrie organitzada que ens imposen l'Estat i el Capitalisme. Ens va en això la llibertat i la possibilitat de viure des de la dignitat i la igualtat una vida que mereixi tal nom i en la qual els drets socials siguin la garantia del desenvolupament de les persones. Des d'aquesta lluita hem de potenciar formes organitzatives participatives, no jeràrquiques, on la igualtat i la cooperació siguin les eines que ens encaminin cap a una societat llibertària a la qual aspirem amb principis com l'autogestió, el suport mutu i la solidaritat.

Les detencions contra anarquistes, okupes, treballadores, estudiants, jubilades, les que lluitem, mostren que han de realitzar constantment muntatges imaginaris que solament existeixen en les seves ments pertorbades. No tenim por, ni a les seves batudes, ni als seus operatius. Ni ha de tenir-ho ningú en aquest país que pensi que rebel·lar-se davant la injustícia és una necessitat i mai un delicte. Per això, aquest 1 de Maig, també demanarem als carrers l'absolució i llibertat de totes les encausades per la repressió de l'estat. Perquè la injustícia sí és terrorisme, i s'organitza des de l'estat. 

Visca el 1r de Maig
Visca la classe obrera
Salut i anarcosindicalisme

Federació Local de Sindicats de CGT Barcelona

http://www.cgtbarcelona.org/

>>> En documents adjunts, cartell i octaveta.

Attached documents