CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Crònica, vídeos i fotos de l’homenatge a Quico Sabaté a Sant Celoni

Diumenge, 6 gener, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

IMGP1573.jpg

Desenes de persones han participat el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l'acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté.

Són moltes les accions que s'han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d'en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l'Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d'homenatge, així com també l’any 2000 per part d'una comissió celonina en el 40 è aniversari.

Més recentment, en el 50è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d'un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.

Volem destacar que al Vallès Oriental hi han més exemples de persones que van formar part de la resistència dels maquis. En aquest sentit, cal fer esment a la figura del granolleri Ramon Gonzalez Sanmarti “Nano” que va pagar amb la seva vida ( com altres companys/es ) la lluita per la construcció d'una societat més justa.

En el context actual, volem reivindicar, que només amb la lluita i l'organització, podrem fer front els atacs de la classe política i empresarial que ens governa.

Assemblea Llibertària del Vallès Oriental

http://assllivo.blogspot.com.es/2013/01/cronica-i-fotos-homenatge-quico-sabate.html

>>> Per a conèixer més sobre Ramon González aneu a http://www.estelnegre.org/documents/gonzalezsanmarti/gonzalezsanmarti.html

Crònica Tramuntana Vermella

El 4 de gener al cementiri vell de Girona, un homenatge específicament revolucionari Homenatge al moviment revolucionari unificat de resistència llibertària de gener de 1960.

En 53 aniversari de l’assassinat per part de la Guàrdia Civil dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal que una vegada entregats van patir turment fins a la mort.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2013 Girona (Gironès).

Aquest divendres al migdia al cementiri vell de Girona just a la fossa on van enterrar els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el mas Clarà i a can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres de grups anarquistes i autònoms, amb una bandera vermella i negra, s’han rendit homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de resistència de desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat de seguir el combat proletari vers una necessària i urgent revolució social que porti al comunisme llibertari. Res a veure amb el reconeixement de la Segona Restauració Borbònica i qualsevol acte interclassista parlamentari de la dictadura democràtica burgesa que patim.

Es va recordar emotivament la pèrdua el passat estiu a Palafrugell de l’amic Josep Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat alliberador.

Els cadàvers assassinats dels companys anarquistes enterrats en una fossa al cementiri vell de Girona van ser portats per soldats que feien el servei militar aleshores des del mas Clarà i els seus entorns (Sant Martí de la Mota, a Palol de Revardit), indret on Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van ser assassinats a mans de la Guardia Civil. Ruiz degollat pels agents, ferit, una vegada s’havia entregat el 4 de gener, després de tapar-li el cap amb una saca que havien trobat en aquesta masia. Conesa, ferit des del dia 3, va ser arrastrat camí avall fins caure mig mort en un gual de la riera, moment en que va ser rematat per uns guàrdies que ballaven sobre el seu cos, abans del tret de gràcia final, segons el testimoni d’alguns soldats d’intendència desplaçats en el mas Clarà.

Finalment, camí amunt, entre can Verdera, on hi havia el comandament de l’operatiu militar franquista de contra guerrilla, i el mas Parades, una vegada torturats per trobar les típiques implicacions de les xarxes llibertàries clandestines entre l’Exili i l’Interior, la Guàrdia Civil va cosir a trets els companys Miracle i Madrigal, disparant ràfegues des de la dreta i l’esquerra del camí, en l’aplicació de la tradicional ‘llei de fugues’.

Aquests quatre joves anarquistes s’havien entregat com a guerrillers, deixant les armes i uniformats regularment com a soldats de la guerrilla d’alliberament, a l’exèrcit espanyol però van ser assassinats en un crim de guerra que mai caducarà per més amnisties que signin diputats i governants, doncs els fets del mas Clarà no corresponen a cap enfrontament en un operatiu policial, simplement es tracta d’un acte criminal de guerra ja que l’exèrcit va instal•lar metralladores de peu a l’entorn d’aquesta masia de muntanya i fins i tot en un puig dominant hi havia una peça d’artilleria a punt de destruir la casa i matar els anarquistes i el matrimoni de masovers, els quals el company Sabaté va cobrir en un racó amb matalassos i taules a fi de salvaguardar les seves vides, tot plegat en un encerclament militar de guàrdies civils, militars i voluntaris del Sometent, que sumaven la xifra d’uns cent setanta efectius armats enfront de cinc anarquistes atrinxerats en la masia.

Tot va començar quan el confident del mas Parades va comunicar a la Guàrdia Civil la presència de gent forana al mas Clarà el 3 de gener en un moment en que la Guàrdia Civil havia buidat les seves casernes del Nord-est per organitzar patrulles amb uns tres-cents efectius mobilitzats. Tot seguit, trenta set guàrdies, comandats per un expert en enganxar pescadors contrabandistes de la Costa Brava, el capità José Blázquez Pedraza, conegut pels pescadors com ‘El Gato con Botas’, el qual va enregistrar per TVE un jove Jesús Hermida i que es casaria amb la mestressa d’un hotel de Roses, ciutat de la Costa Brava on ara viu jubilat (la seva ubicació telefònica surt al llistat de la província de Girona, carrer i telèfon a nom seu), que va tenir la poca vista de disparar contra l’escamot guerriller anarquista en el moment en que abandonava la masia, després de pagar el menjar, ja que era una casa on s’hi feien trobades i festes per part de la gent dels contorns, cosa que va provocar un replegament guerriller dins de la masia i així poder activar la resistència d’autodefensa llibertària.

D’aquests trets de la Guàrdia Civil varen resultar ferits els companys Conesa, Ruiz i Sabaté, però aquest darrer, ferit d’una cama, de l’encerclament militar i agafar un tren a Fornells, abans de ser abatut a traïció pel sometent Abel Rocha, ja que aquest propietari d’una gestoria va disparar primer i sense previ avis, el qual encara avui en dia es felicita per haver mort una persona greument ferida i caçada quan encara estava d’esquena sortint d’una casa, com és el cas del company Quico Sabaté Llopart.

Homenatge a Quico Sabaté davant la seva tomba a Sant Celoni

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/01/2013 Redacció Sant Celoni (Vallès Oriental).- Més de cent vint persones han participat aquest migdia al cementiri de Sant Celoni, al peu del Montseny, en l’homenatge al company Quico Sabaté en el 53 aniversari del seu assassinat a traïció pel sometent d’aquest municipi Abel Rocha, propietari d’una gestoria local.

En l'acte d’avui, presidit per la bandera negra amb el símbol de l’Anarquia i la vermella i negra del moviment llibertari Jaume Arnella ha cantat una balada a Sabaté i els altres quatre anarquistes assassinats, una vegada s’havien entregat, per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota de Palau de Revardit (Pla de l’Estany), mentre Juanito Piquete també ha cantat una cançó dedicada a aquests companys.

Després de recitar uns poemes dos poetes de l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat natal de Sabaté, i el poeta Joan, hi va haver algunes intervencions sobre els fets de gener de 1960 i un emotiu homenatge en memòria de Josep Terrades, que va morir l’estiu passat i que durant anys havia estudiat el crim de guerra de la Guàrdia Civil al mas Clarà el 4 de gener de 1960.
Per finalitzar l’acte, Alba Sabaté, filla d’en Quico, va animar a cantar ‘¡A las barricadas!’, que va seguir per la gent congregada.

Són moltes les accions que s'han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals anarquistes i el comat revolucionari del company Quico Sabaté cada 5 de gener.

— 

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print