Cròniques des de Tunísia (3). Sidi Bouzid i Redeyef: al centre de la revolució
Sidi Bouzid, 50.000 habitants, capital d'una província de 450.000 habitants, al centre-sud de Tunísia. El 70% de la població es dedica a l'agricultura i ramaderia. Allà es va immolar el 17 de desembre l'aturat Mohammad Bouazizi, avui convertit en símbol de la revolució de la dignitat.
Al local de la UGTT ens trobem amb el comitè de salvaguarda de la revolució. Des del 14 de gener, data de la caiguda de Ben Ali, diferents organitzacions van constituir aquest comitè amb dos objectius clars: defensar les conquestes de la revolució i ampliar-les, desenvolupar-les.
Des del comitè de Sidi Bouzid, es va impulsar i es va participar en les concentracions de la Kasba 1 i Kasba 2 que van aconseguir derrocar el govern Ghanouchi, que representava la continuïtat de Ben Ali i del seu partit, el RCD.
Es manté ferm l'exigència de dissolució de la policia política de la dictadura, la publicació dels seus documents secrets i el descobriment dels diferents tipus de policia secreta creats (S'ha notícies que hi havia fins a 6 tipus de policies, part d'ells, totalment secrets). I al costat d'això, la detenció i el judici dels responsables dels assassinats de manifestants i de la corrupció, del robatori i la destrossa del país.
El govern de Beji Caid Sebsi segueix mantenint la impunitat de l'aparell de Ben Ali. S'ha alliberat als presos polítics, s'ha canviat de governadors i de caps de policia, s'ha dissolt el RCD però els responsables de crims no estan a la presó. Molts governadors són antics militants del RCD i aquest s'ha camuflat en 5 o 6 partits que han estat legalitzats.
Cap confiança en aquest govern. Fins avui, cap canvi econòmic que beneficiï al poble. L'atur segueix igual i els símbols de la corrupció continuen. La premsa i la TV ha canviat de llenguatge però segueixen controlades.
També a Sidi Bouzid, el consell municipal està dissolt i el comitè de salvaguarda de la revolució ha proposat les persones per constituir-lo. Però no se'ls dóna pressupost, es paralitza qualsevol acció. El poder no s'ha oblidat del paper de Sidi Bouzid en la revolució i tracta de castigar.
Però a Sidi Bouzid, com en gran part de Tunísia, el més important són els processos d'autoorganització popular.
Ja s'ha creat un comitè preparatòria per a la creació d'un sindicat d'agricultors que defensi els seus interessos de manera autònoma, els diplomats en atur també s'han organitzat i mantenen una acampada reivindicativa amb una botiga al centre de la ciutat i es prepara la Kasba 3 per seguir pressionant per les reivindicacions no conquerides i expressant el rebuig a l'actual govern.
I sobretot, l'ambient de debat, de discussió, d'aprendre. Saben que falta formació sindical, que necessiten crear una nova cultura, una nova mentalitat que respongui a les necessitats del procés revolucionari. No tenen por de l'islamisme radical ja que pensen que l'Islam de Tunísia sempre ha estat tolerant i respectuós de la pluralitat.
Redeyef: la conca minera de Gafsa, antecedent pròxim de la revolució
L'espontaneïtat del procés revolucionari a Tunísia és més aparent que real. Són molts anys de sembra, de processos d'acumulació d'experiències i de lluites, de repressions ocultes però que van creant arrels profundes que, en determinades circumstàncies, brollen i surten a la llum.
Aquest és el cas de Redeyef que ja va viure un aixecament popular el 2008, que va ser brutalment reprimit però que va ser l'anunci de l'actual procés revolucionari.
En el senzill local de la UGTT trobem els grans butaques del local del partit de Ben Ali que han estat confiscats pel poble. Antics miners presos amb l'aixecament contra la reestructuració de les mines i l'atur (En aquesta zona, l'únic treball és la CPG, la companyia de fosfats de Gafsa, i una agricultura de subsistència en una terra molt àrida i pobre) ens acullen, juntament amb el comitè local dels diplomats en atur i el primer "blogueur" de la revolució
9 persones gestionen la vida del poble, 7 homes i 2 dones. És provisional i voluntari i la llista s'ha enviat al governador de la província.
Els diplomats en atur ens parlen de la seva lluita des del 2004 en què comencen a organitzar-tot i la repressió. Hi ha uns 3.000 diplomats en atur a la província de Gafsa. Es preparen per pressionar al govern, organitzant-se en tot Tunísia. El comitè està format per 4 homes i 4 dones.
La dona ha guanyat al carrer el seu paper fonamental en la lluita. Va ser el 2008 quan una manifestació quasi exclusivament de dones, algunes amb els seus fills en braços, va sortir al carrer per expressar la seva solidaritat amb els miners de la conca de Gafsa. La brutal repressió policial que van patir va provocar les revoltes de Gafsa que van durar diversos mesos.
El comitè de salvaguarda de la revolució ha presentat un dossier amb tot el que va passar el 2008, amb denúncies concretes, noms i cognoms, dels responsables de les morts i tortures. No obliden aquest dossier al qual s'uneix, en un altre dossier, el de la repressió de desembre de 2010 i de gener de 2011.
A Redeyef es va sembrar la revolució amb morts i presos. Avui es comencen a recollir els fruits.
MH
Mouatamid
Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
* Propera crònica (4): "La UGTT: entre la traïció i la lluita. Altres opcions: la CGTT "