CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Cròniques des de Tunísia (4). La UGTT: entre la traïció i la lluita

Dilluns, 18 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), el fins avui sindicat únic a Tunísia, s'ha mogut durant molts anys en l'ambigüitat de ser part de l'aparell de l'estat dictatorial amb múltiples vinculacions amb el partit al poder i al mateix temps ser un espai de convergència del sindicalisme combatiu i independent.

Tots dos pols han coexistit perquè s'han necessitat mútuament. L'aparell burocràtic dirigent de la UGTT ha necessitat i necessita, ara més que mai, d'aquest vernís de combativitat i lluita que li dóna el sector combatiu, per mantenir la seva porció de poder dins l'aparell estatal, així com per sobreviure a la dictadura a circumstàncies com les actuals. Per la seva banda, el sector combatiu ha trobat en la UGTT una infraestructura imprescindible per arribar als treballadors i una cobertura legal, que en moltes ocasions no ha evitat la repressió, en un context de manca total de llibertats.

Una mica d'història

Com en la majoria dels països del Nord d'Àfrica, el primer sindicat tunisià es crea seguint l'estela del sindicalisme francès. Mohamed Ali El Hammi i Tahar Haddad creen el 1924 la primera organització sindical tunisiana, la Confederació general dels treballadors tunisians (CGTT) que ràpidament va ser reprimida per les autoritats colonials.

Ja en 1946, després de dos anys de procés de creació de sindicats des del sud al nord, es crea la Unió general tunisiana de la feina, el primer sindicat en el nord d'Àfrica, amb Farhat Hache, assassinat per colons extremistes francesos, i Ahmed Tlili al seu cap. La UGTT neix íntimament lligada al moviment nacionalista i marcada per la supeditació de la lluita de classes a la lluita per la independència nacional, la qual cosa determina aquesta dependència de l'aparell del nou estat nacional.

Durant la dictadura de Burguiba són contínues les tensions entre la seva submissió al partit únic i certa autonomia que li permet exercir pressió sobre el poder en els anys 60 i 70. Les vagues generals del 78 i la revolta del pa de 1984 van suposar les màximes cotes d'enfrontament i de repressió dels sindicalistes de la UGTT amb el poder, molts dels quals van patir llargs anys de presó.

La UGTT amb Ben Ali

El règim de Ben Ali va aconseguir, el 1989, imposar al capdavant de la UGTT una direcció submisa, encapçalada per Ismail Sahbani que va col.laborar en l'aplicació d'una política econòmica neoliberal i combatre ferotgement a l'esquerra sindical. Jutjat i condemnat per malversació, va ser reemplaçat en el congrés de Djerba, el 2002, per l'actual secretari general, Abdeslam Jerad.

El doble joc de la direcció de la UGTT

La història de la direcció de la UGTT és una història de traïcions i maniobres. Des del suport a les candidatura de Ben Ali en les eleccions de 2004 i 2009, a la reforma de la seguretat social a l'aplicació de mesures econòmiques neoliberals fins l'abandonament dels sindicalistes de la UGTT de Gafsa, empresonats durant l'aixecament de 2008, limitant-se a una simple petició de llibertat dels presos.

Sorpresa pels aixecaments de Sidi Bouzid i Kasserine, només quan el moviment de rebel s'havia estès a tot el país i molts sindicats locals estaven directament implicats, la direcció va permetre vagues a nivell local o regional i reclamar reformes democràtiques. Fins al mateix 14 de gener no es va convocar la vaga general a la capital. El mateix dia 13, Abdeslam Jerad, secretari general de la UGTT, va estar amb Ben Alí buscant sortides a la situació Una setmana abans, havia permès que estudiants i aturats, que s'havien tancat al local de la UGTT a Tunísia, foren desallotjats violentament per la policia, i molts d'ells torturats i empresonats.

Després de la fugida de Ben Ali, la direcció va acceptar participar en el govern d'unió nacional de Mohamed Ghanuchi amb 3 ministres abans de retirar d'ell els seus representants sota la pressió del carrer i dels seus quadres més radicals. Mentre al carrer es lluitava contra el govern Ghanouchi, la direcció de la UGTT reivindicava un "govern de salvació nacional", sense aclarir en què consistia ni definir la seva composició, procurant acontentar a tots.

La implicació de la UGTT en la revolució tunisiana

Com explicàvem en el primer paràgraf, en la UGTT sempre ha existit un espai de convergència d'un sindicalisme combatiu i de lluita contra el poder. Prohibits la majoria dels partits polítics d'oposició, prohibida qualsevol altra opció sindical i ofegada qualsevol estructura organitzada no controlada pel poder (com ara la Lliga Tunisiana de Drets Humans, reduïda al seu local central de Tunísia, vigilat sempre per la policia política , i impedida de realitzar qualsevol acte públic), la UGTT quedava com a únic espai des del qual era possible la lluita contra el sistema i des d'on les diferents opcions combatives estaven obligades a treballar juntes per fer front a la burocràcia sindical.

Aquesta realitat històrica de la UGTT ha permès la formació en el si del sindicat d'un corrent que des de fa anys lluita per uns objectius comuns: per la radicalització de la UGTT, per acabar amb la dictadura i per la democratització interna del sindicat i que, al preu d'enormes sacrificis (presó, exclusions, etc.), ha reforçat la seva presència en els graons intermedis (sindicats generals, unions regionals, etc.) i, com a conseqüència, en la Comissió administrativa nacional.

I tot això ha motivat que la UGTT jugués un important paper polític en la revolta popular de Tunísia. Implicada des del començament de l'aixecament de Sidi Bouziz, els seus locals han estat oberts, en la majoria dels casos, a l'organització i al punt de partida de les mobilitzacions, ha organitzat concentracions, marxes i vagues generals regionals en diferents províncies i actualment està participant en els comitès de salvaguarda de la revolució.

Per on anirà la UGTT?

La convivència de tendències tan oposades dins de la mateixa organització ha estat possible en una situació de dictadura i de manca de llibertats. Encara és aviat per saber el resultat del procés de transició democràtica tunisià, així com del procés del proper congrés de la UGTT, però és clar que ambdues qüestions influiran en el manteniment de la UGTT com a sindicat únic.

Els processos d'autoorganització popular en curs, com el de la Unió de diplomats en atur o els comitès de salvaguarda de la revolució, en la mesura que es mantinguin i es consolidin, tindran una influència en el futur de la UGTT-

Tot i tenir en compte el pes d'una tradició d'unitat sindical en la UGTT, més tard o més d'hora, en condicions de llibertats democràtiques, es manifestarà la impossibilitat de coexistència d'un sindicalisme burocràtic, dependent de l'aparell estatal amb un sindicalisme combatiu i autònom.

Altres opcions: la CGTT

El 2006, un grup d'ex dirigents de la UGTT decideix crear la CGTT com una opció sindical alternativa a la dependència de la UGTT amb el poder.

No obstant això, el rebuig de la legalització del sindicat va suposar una paralització de la seva activitat, centrada gairebé exclusivament en la celebració cada any d'una universitat d'estiu de formació sindical per mitjà de l'associació "Club Mohamed Ali de la cultura obrera".

L'1 de febrer de 2011, la CGTT ha rebut la seva legalització i començat el seu treball d'organització. Però queda pendent l'elaboració d'una línia sindical clara i, el que és més preocupant, la seva actitud distant i a l'expectativa de l'actual procés revolucionari en el qual no està implicada. Del 3 al 5 de desembre, té previst el seu primer congrés on quedarà definida la seva línia i la seva pràctica sindical.

També l'ex secretari general de la UGTT, Ismail Sahbani, ha creat un tercer sindicat, la Unió de Treballadors Tunisencs (UTT) com un aparell burocràtic més a competir en un possible marc de democràcia purament formal.

Si el procés revolucionari tunisià segueix avançant, els treballadors tunisians sabran trobar la millor manera d'organitzar-se. Si aquest retrocedeix o es paralitza, les diferents burocràcies sindicals continuaran jugant el seu paper d'evitar l'organització autònoma dels treballadors tunisians.

Mouatamid, Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

www.rojoynegro.info/articulo/sin-fronteras/cronicas-tunez-4-la-ugtt-la-traicion-la-lucha

* Propera crònica (5) "La dona tunisiana i la seva revolució"

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció