Cròniques des de Tunísia (5). La dona tunisiana i la seva revolució

A les escales del Teatre Nacional, a l'avinguda Habid Burguiba, grups de joves, homes i dones, parlen lliurement, trucant a continuar la revolució. Diferents grups debaten. Una jove estudiant debat amb diversos conservadors islamistes sobre el paper de la dona en la revolució. Es debat amb força però tothom s'expressa.

Manifestació a la plaça de la Kasba. Dones amb vel i sense vel, joves i grans, vestides de totes les maneres. La dona és present als carrers de Tunísia.

Asma, una jove estudiant, ens parla amb expressivitat en una terrassa de l'avinguda Habid Burguiba. Ens explica, com per a ella, el concepte laic és un concepte occidental sorgit davant la realitat d'una institució religiosa com és l'Església Catòlica que pretenia influir en l'estat. L'Islam no és una institució, no existeix l'Església en l'Islam. No podem analitzar altres societats des de la nostra concepció occidental del món. L'Islam a Tunísia sempre ha tingut una tradició de pluralitat i de respecte a la diversitat. Asma es declara sense partit però d'idees socialistes. Podria ser, pel seu aspecte, una jove universitària espanyola, però el molesta que parlem de laïcisme.

Molesta aquesta visió de superioritat del patriarcat occidental, aquest "victimisme" amb el que parlem de les dones als països de l'Islam. Molesta aquest interessat "oblit" d'Occident sobre la influència en la realitat actual d'aquests països de la colonització, del sotmetiment polític i econòmic a Occident, que ha impedit els processos d'evolució autònoms i propis en aquests països i que ha potenciat tendències de l'Islam regressives dels drets de la dona com a oposició al patriarcat occidental amb el seu vernís igualitari.

La dona tunisiana present a la revolució

Ja la manifestació de dones a Gafsa durant la revolta de 2008, va suposar una fita important en la participació de la dona en la lluita. Va ser aquesta manifestació, protagonitzada gairebé exclusivament per dones, el punt culminant de l'aixecament popular de la conca minera de Gafsa, preludi clar de la revolució de la dignitat i de la llibertat.

Quan les dones de Thal estaven volent portar al cementiri els cadàvers dels seus morts, per protegir els seus fills i marits, fins i tot trencant la tradició, estaven mostrant la seva determinació a participar en la transformació del seu país. I ho estaven fent en les zones més allunyades de qualsevol influència occidental, a l'interior del país.

El feminisme tunisià: l'Associació Tunisiana de Dones Demòcrates (ATFD)

Ens trobem amb les companyes de AFTURD (Associació de dones tunisianes per a la recerca i el desenvolupament) . Són dones universitàries, de gran formació que, des de 1989 promouen una reflexió crítica i d'investigació sobre la condició de la dona a Tunísia per a una participació efectiva en tots els àmbits. Treballen en estreta relació amb la ATFD.

El moviment feminista tunisià sorgeix en principi lligat a la creació d'un comitè de la dona dins de la UGTT. És a partir dels anys 90 que trenca amb el poder i crea la seva expressió autònoma amb la ATFD. Patint totes les pressions del poder però amb el marge que li dóna l'aparador prooccidental del règim de Ben Ali, la ATFD ha portat una lluita constant per la defensa de valors igualitaris entre homes i dones, contra la discriminació existent en l'herència i per la repercussió especialment negativa de la crisi sobre les dones.

I tenint clar que la revolució és un procés en construcció del que les dones formen part, la ATFD ha llançat la iniciativa d'una "Comissió de la veritat", autònoma i alternativa a l'oficial per investigar els crims de la dictadura de Ben Ali. S'han fet reunions públiques a Sidi Bouzid, Kasserine, Bizerte ..., per recollir testimonis de la repressió soferta, entre elles, violacions de dones realitzades per la policia de Ben Alí.

Al mateix temps, la ATFD està impulsant una campanya "Per la igualtat i la ciutadania", tractant d'arribar als barris marginals i zones de l'interior del país a través de tallers de sensibilització sobre els drets de la dona.

També la ATFD està participant en la comissió preparatòria dels canvis constitucionals, defensant dues idees bàsiques: la separació del religiós i del polític i la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits, cosa que no passa actualment on les desigualtats persisteixen, pel que fa als drets successoris en particular.

Ja hi ha hagut importants avenços en el text que s'està elaborant. En principi, es recull la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes. I un pas més, encara que formal: els partits estan obligats a presentar una llista electoral igualitària d'homes i dones, en ordre altern. Mesures com aquesta, que van molt més lluny de les propostes europees, tiren per terra els prejudicis occidentals sobre la desigualtat inherent de la dona als països islàmics.

L'amenaça de l'islamisme polític

Igual que a Europa el fanatisme cristià i catòlic avança, amb la seva violència, els seus mitjans de comunicació, les seves ferotges campanya contra l'avortament, la seva criminalització dels no creients (denúncia contra els convocants de la processó atea a Madrid i les ocupants de la capella universitària), també a Tunísia hi ha grups minoritaris, fanàtics de l'islamisme polític.

Se sent aquest perill però se sent també la confiança en la societat tunisiana, amb una secular tradició de tolerància i amb un moviment de dones que està participant activament en el disseny del futur polític, econòmic i social del seu país.

Realment hi ha condicions perquè les reformes constitucionals, que no deixen de ser normes formals, garanteixin la igualtat i els drets de tots els tunisians i tunisianes en tots els àmbits.

La dona tunisiana no està disposada a ser desposseïda de la revolució.

MH

Mouatamid

Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

www.rojoynegro.info/articulo/sin-fronteras/cronicas-tunez-5-la-mujer-tunecina-su-revolucion

* Propera crònica (6): "El moviment dels i les aturades: un procés incontenible"