Cròniques des de Tunísia (i 7): Els comitès de salvaguarda de la revolució. L’exemple de Bizerta
Al llarg del país a partir del 14 de gener, nombrosos comitès de salvaguarda de la revolució s'han anat constituint en moltes localitats. Amb varietat de formes, de constitució, de funcions.
Les institucions municipals han estat escombrades pràcticament en tot Tunísia, creant-se estructures provisionals de gestió dels ajuntaments. La forma i la composició d'aquestes institucions locals provisionals depenen de la correlació de forces en cada localitat: en uns casos, s'han creat a partir de les propostes dels comitès de salvaguarda de la revolució, en altres, lligats als antics cacics locals.
El comitè de salvaguarda de la revolució de Bizerta
Bizerta és una ciutat de 200.000 habitants (la província té 700.000), situada a la costa mediterrània a 66 kms. al nord-oest de Tunísia capital.
A la casa de la cultura, avui gestionada pel comitè de salvaguarda de la revolució, ens esperen unes 25 persones, en gran part dones, per intercanviar experiències i idees amb nosaltres s.
El comitè de Bizerta té un caràcter assembleari obert. Entre 500 i 1000 persones van a les assemblees que és on es prenen les decisions. Després, el comitè s'encarrega d'aplicar-les. La participació es dóna com a persones, no com a representants de partits i sindicats. La força principal és la Unió de diplomats en atur que han organitzat més de 10 seccions a la província, a més de la de Bizerta. Advocades, professors, sindicalistes, joves participen en la gestió provisional de la ciutat. En assemblea s'ha triat a 25 persones per al Consell Municipal, llista que s'ha presentat al governador de la província.
Es tracta de fomentar la participació i la democràcia directa. Cada persona té dret al seu vot en l'assemblea, es pretén defensar els interessos comuns per sobre d'interessos partidistes. I de participar en la quotidianitat. Se situa en una lògica de contrapoder i d'autoorganització social en construcció.
Una gran tasca per davant
Debatem sobre la manca d'experiència en assumir tantes responsabilitats, en la necessitat de formació i de cooperació.
D'una banda, hi ha el continuar el procés de dissolució de tot l'aparell repressiu de la dictadura. Ens parlen de l'exemple de Le Kef, ciutat on el comitè de salvaguarda de la revolució ha editat un dossier amb la foto de tots els corruptes i implicats en la repressió. Però també de la parcialitat de la justícia i del govern que ha posat en llibertat els policies i corruptes que el poble havia lliurat a la justícia.
De l'altra, abordar un procés de construcció d'una nova societat que porti una lluita conseqüent contra l'atur, que defensi els drets humans, que plantegi uns nous criteris econòmics i polítics i que potenciï una cooperació sòlida entre els i les treballadors i la població.
Tancament d'empreses
Més de 4.500 treballadors del metall de Merzel Burguiba, a la província de Bizerta, es troben en vaga davant l'amenaça de tancament patronal. La patronal respon amb acomiadaments i deslocalitzacions a la creació del sindicat en les empreses ia la situació de mobilització i participació dels treballadors.
Les drassanes han estat la indústria tradicional de la zona. Els empresaris veuen amenaçats els seus beneficis i pretenen traslladar-se a altres països o esperar millors temps i que la marea revolucionària amaini.
El suport mutu, una necessitat
Els companys de Bizerta ens diuen: « Hi ha hagut una insurrecció a Tunísia, ara cal la revolució ". I per això, necessiten ajuda: difusió, informació, formació, suports de tot tipus.
En el debat va sorgir la proposta d'agermanament d'algun ens europeu (federació, sindicat, associació ...) amb el comitè de salvaguarda de la revolució amb el compromís de mantenir una contínua relació d'informació i difusió de les activitats i necessitats del comitè, així com la pràctica del suport mutu.
Un cop finalitzat el debat, passem per l'antic local de la policia política que va ser cremat per la població. Aquí està expressada la força del poble contra la dictadura. Però ara queda el més difícil: aconseguir que aquest canvi no es quedi en conquestes purament formals i en façanes noves acabades de pintar, sinó que els canvis signifiquen una transformació real i profunda d'aquesta societat
En aquest camí, la nostra implicació i el nostre suport és necessari. Com? Seguint amb interès la realitat del que passa a Tunísia, participant en la campanya per l'absolució del deute extern tunisiana, en els agermanaments amb els comitès de salvaguarda de la revolució, amb la solidaritat i suport a les lluites dels treballadors, de els aturats i del poble tunisià. Però també, amb la nostra lluita aquí, combatent als nostres governs i multinacionals, còmplices de Ben Ali i que mantenen una visió neocolonial i de dependència dels països del nord d'Àfrica com a pati del darrere de la Unió Europea
Solidaritat i suport mutu amb el poble tunisià.
Mouatamid
Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
www.cgtandalucia.org/Cronicas-desde-Tunez-y-7-Los
