CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Curs 2015-2016: Volen que la precarietat sigui normalitat

Dimecres, 23 setembre, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amb més precarietat, ofegament del professorat i nomenaments a dit

Amb l’inici del nou curs la Consellera «anuncia normalitat i plantilles adaptades a les necessitats dels centres». Però la realitat és molt diferent: segueix augmentant el nombre d’alumnes en 12.796 i l’augment del professorat és de 790 (del total de 1.180 professionals previstos). Aquest augment tot just permet no empitjorar les condicions de treball, però això no és suficient. El resultat és que tenim 76.306 alumnes més que fa 5 anys (curs 2010-2011) i 2.164 docents menys (1) .

D’aquesta manera el que inicialment ens va presentar el Govern com a «mesures excepcionals» davant la crisi, ara ja és «normalitat». La realitat és que tenim les classes més que plenes, que l’augment d’horari lectiu de fa tres cursos ens ofega, que hem perdut més del 20% del poder adquisitiu, que fins i tot es penalitza econòmicament el fet de caure malalt, que les substitucions es cobreixen tard i que
els recursos de suport educatiu han anat minvant al mateix temps que augmentaven les necessitats d’atenció del nostre alumnat que no és immune a les conseqüències del deteriorament social.

Només el retorn a l’horari lectiu anterior representaria la recuperació de 2.000 llocs de treball, a part de millorar les nostres condicions laborals i la qualitat de la feina.

S’han tancat aules de P3 els darrers tres cursos, tot mantenint les aules a 25 i sense suports (TEIs...). Sense referir-se a aquests tancaments, el gran argument de la Consellera és que abans teníem el 13% d’aules de P3 per sobre de 25 i ara només en tenim el 7%. Això vol dir que s’ha aprofitat la baixada demogràfica per tancar unitats i centres i no per reduir les ràtios i millorar la qualitat i l’atenció dels infants.

A la secundària la massificació desborda els centres. No hi ha instal·lacions preparades, («ja s’ha baixat» a 996 barracons -només 90 centres sencers-», ens diu la Consellera), ni tampoc el professorat suficient. A més, la dotació econòmica de què disposen els centres per al seu funcionament ha patit un 20% de reducció els darrers 5 anys.

La Consellera argumenta que han crescut els recursos per a l’escola inclusiva, i fins a 48 milions (no arriba al 10% d’increment) els diners de beques de menjador, però les
AMPA’s que els gestionen denuncien la insuficiència d’aquesta partida i els retards en el pagament.

Finalment, la Sra. Rigau destaca que s’’han acabat les destinacions d’ofici». És a dir, la selecció del professorat a dit des de les direccions que permet el Decret de Plantilles ja afecta a la pràctica totalitat dels nomenaments d’estiu. El procés d’adjudicació de vacants i substitucions ha estat un autèntic malson per centenars de professors/ mestres provisionals, interins.. pendents que a darrera hora se’ls comuniqués si seguien o no al centre.

Aquest sistema a la vegada es converteix en un condicionant sobre tots i totes que els obliga a acceptar tot el que se’ls digui des de l’equip directiu, sense discutir. El model de fer i callar s’imposa.

Més diners i mesures per a la concertada

Però si a l’ensenyament públic falten diners i les retallades han estat dràstiques, el finançament a la concertada (no ens referim als sous del professorat) no ha rebut el mateix tracte. El curs 2009-2010 un 64,1% d’alumnes anaven a centres públics, i el 2015-16, un 66,6% (segons declara la consellera Rigau). Però la despesa en l’escola concertada ha passat del 16,3% al 2009 (dades del MECD) al 18,7%... (Informe Bofill 2014). I en els pressupostos del 2015 es va incrementar un 17,53% més, superant així el 20% de la despesa pública.

La política del Departament al servei de la privada concertada s’ha intensificat per compensar els efectes de la crisi en el sector i la tendència a créixer el percentatge d’escolarització de la pública. Els tancaments de P3 públics no han parat, mentre que a la privada s’ha mantingut l’oferta: dels 20.000 alumnes que s’han perdut des de 2012, 17.000 són de la pública, però en canvi la concertada en puja quasi 1.000 (2). Aquesta política escandalosa ha estat denunciada pels sindicats i les AMPA’s de la pública, i està sent investigada pel Síndic de Greuges.

Amb LEC i LOMCE

La LEC se segueix desplegant i continua la privatització de la gestió dels centres públics (Decret de plantilles...), que el Departament complementa amb programes com els d’educació Financera al servei de la propaganda de bancs i caixes, o el de «serveis comunitaris» a l’ESO que fa del voluntariat quelcom obligatori.

També la LOMCE manté el seu pla d’aplicació malgrat les veus que diuen que té els dies comptats i les proclamacions de la Conselleria per aturar-la, qui a la vegada es fa còmplice en el desplegament curricular, introduint continguts religiosos en l’assignatura alternativa, per exemple. La realitat és que més enllà del tema de la llengua i de la distribució de competències, el Govern Convergent comparteix gran part del contingut de la LOMCE. Sempre hem denunciat que, en molts aspectes privatitzadors, la LEC n’era precursora.

Abel, no oblidem

El curs passat va acabar com ningú podia preveure: amb la mort d’un company. Tota mort és un fet únic e irrepetible, però es va voler impedir que es revisessin les condicions de treball en els centres i les mesures de prevenció de l’augment de tensió que vivim. La massificació dels centres, la precarietat laboral, la manca de professorat i temps, el tancament de centres d’educació i sanitat que fan prevenció i suport... tots aquests factors han estat presents en la mort de l’Abel Martínez.

No el volem oblidar a ell que –acabat d’arribar en el centre- no va dubtar a donar un cop de mà a la companya de la classe del costat, ni tampoc les circumstàncies que envoltaren la seva mort i per això reclamem mesures concretes per tal que sigui molt difícil que un fet com aquest es torni a repetir.

Per tot això ens cal enfortir l’organització a centres i zones per tal de lluitar per tot el que ens han pres aquests darrers cursos:

* Recuperació de les 23 hores a primària i les 18 hores a secundària.

* Defensa de la salut: 100% de salari a les baixes i substitucions als centres des del primer dia.

* Prou discriminació de la pública en el procés de matriculació; recuperació de sous i recursos dels centres.

* Aturada immediata de l’aplicació de LEC i LOMCE.

Notes:

1. Irene Rigau fa referència a 1.477 de 2011 a 2015. L’altre valor s’obtindria de considerar que entre el 10-11 i el 12-13, el professorat es va reduir en 3.769 (Informe Bofill 2014), mentre que el curs 13-14 vam estar «congelats», el curs passat es van incorporar 815 docents més i pel proper s’anuncien 790.

2. La diferència la perd la privada no subvencionada, molt probablement amb augment de concerts.

Federació d'Ensenyament de CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/

>>> Us podeu descarregar el butlletí L'Esquerda d'inici de curs a l'enllaç: http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/esq_1509-inici_curs-colors.pdf

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció