Davant de l’atac de Zapatero, CGT crida a manifestar-se el 16 de maig a Madrid
Zapatero presenta el seu rostre neoliberal i es rendeix davant els mercats i el capital. Atac, atropellament, atracament, autoritarisme… tot menys respecte pels drets laborals, socials i democràtics de la classe treballadora, de les classes populars i població en el seu conjunt.
CGT NO ROMANDRÀ DE BRAÇOS CREUATS I FA UNA CRIDA ALS TREBALLADORS, PENSIONISTES, FUNCIONARIS, JOVENTUT… PER A PARTICIPAR EN LA MANIFESTACIÓ CONVOCADA CONTRA LA CRISI EL DIUMENGE 16 MAIG EN MADRID.
El president del govern, aquest 13 de maig, ha presentat les últimes mesures del pla d'estabilitat que li condueixi a reduir fins al 3% el dèficit públic el 2013, un pla d'austeritat per a les capes socials més febles que aplicarà rigorosament segons les seves pròpies paraules. En aquest Pla, el govern no contempla cap mesura seria per a augmentar els ingressos de l'estat sinó només el control de les despeses. Per tant, tornem a ser els treballadors i treballadores, el funcionariat, els i les pensionistes i els grups socials més precaris qui paguem la crisi que el propi capitalisme ha generat.
Les noves mesures estrella que planteja Zapatero són:
- Reduir el sou el 5% en 2010 als funcionaris
- Congelació salarial el 2011
- Congelar les pensions el 2011 (excepte les mínimes i les no contributives)
- Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial
- Eliminar l'ajuda per naixement de 2.500 euros des de gener de 2011
- Reduir despeses en farmàcia adaptant les dosis per al tractament
- Reduir les despeses per prestacions de dependència a l'excloure la retroactivitat
- Reduir en 600 milions d'euros l'Ajuda Oficial al desenvolupament els anys 2010 i 2011
- Reduir en 6.045 milions la inversió pública estatal el 2010 i 2011
- Estalvi de 1.200 milions d'euros de les Comunitats Autònomes i Locals
- En resum, el 2010, es redueix el dèficit del 11,2 % al 9,8%.
El govern planteja que cal reduir 15.000 milions en els dos anys pròxims (5.000 el 2010 i 10.000 el 2011), el que significa reduir el dèficit fins al 6% en aquests dos anys. Tot això s'aprovarà per Decret – Llei, oblidant les regles mínimes d'una societat democràtica, passant per sobre dels drets socials, laborals, sindicals, civils dels treballadors i la població en general.
Aquestes mesures, s'uniran a altres mesures prèvies per a configurar un pla d'estabilitat per a reduir el dèficit des del 11,2% fins al 3% el 2013. Aquestes mesures prèvies eren:
- El 2010, segons els pressupostos generals de l'estat, reducció del 4% en despesa pública, el que suposa 7500 milions d'euros (0,7% del PIB).
- Des de Gener, reducció de 5000 milions d'euros (0,5%) del PIB, com acord de no disponibilitat en tots els ministeris.
- Reducció de 1500 milions com pla de racionalització de la despesa farmacèutica (0,15% del PIB).
- Reducció de l'oferta d'ocupació pública en 13.000 places, el que suposa una taxa de reposició del 10% de les vacants (estalvi de 300 milions d'euros)
- Reducció simbòlica dels alts càrrecs ja que no suposa cap estalvi significatiu.
- Per a augmentar els ingressos, pujarà l'IVA des de juliol, mentre que les mesures contra el frau fiscal o la pujada d'impostos al capital no es valoren en xifres, resultant una vegada més merament demagògiques.
Per a CGT, ara més que mai, cal seguir la lluita, cal ocupar el carrer, cal mobilitzar-se, cal participar en la MANIFESTACIÓ del 16 a Madrid, cal demostrar que el sindicalisme segueix viu, que no s'ha agenollat davant el govern i la patronal, que la lluita sindical és el camí triat per a recuperar els nostres drets com treballadors i treballadores, que la VAGA GENERAL I LA MOBILITZACIÓ SOCIAL és possible i necessària.
Manifestació estatal el dia 16 de maig, a les 13 hores, amb començament en la Plaça de Cibeles i finalitzant a Pueorta del Sol, on es llegirà el manifest i haurà actuacions musicals.
Secretariat Permanent de la CGT
El Govern retallarà el dèficit públic a costa dels salaris
Zapatero demana un esforç "especial, singular i extraordinari" que és necessari "precisament ara", quan s'estan veient "signes" que posen de manifest l'inici de la recuperació econòmica.
Els socialiberals tornen a a mostrar la seva especialitat en política econòmica: socialitzar les pèrdues per a garantir els guanys dels rics. Les mesures que s'indiquen, seran aprovades en el Consell de Ministres del divendres i seran d'aplicació immediata després de la seva publicació en el BOE, pel que algunes mesures les notaran els empleats públics tant en la seva nòmina com en la paga extraordinària de juny.
FETAP-CGT
Kaos en la Red
Zapatero descarrega la crisi del capital sobre treballadors i pensionistes: per a quan la vaga general?
Com fidel servidor del capital, Zapatero s'ha desproveït de la seva demagògica màscara i ha mostrat el seu veritable rostre, anunciant un dur paquet de mesures de tall neoliberal que farà recaure la crisi del capital essencialment sobre els treballadors públics i els pensionistes, per a satisfacció dels diferents portaveus del capital en l'àmbit internacional: la UE, el FMI, els governants europeus… i fins al propi Obama.
Com era d'esperar la reacció de la patronal i de la borsa han estat entusiastes. Després de concedir successives rebaixes d'impostos al capital i de tolerar l'escandalosa evasió fiscal que patim (rebaixes de l'impost de societats i del tipus màxim de l'IRPF, supressió de l'impost del patrimoni, frau fiscal multimilionari legal i il·legal com els ridículs impostos que paga el gran capital de les SICAV…), d'atorgar ajudes multimilionàries a la banca, principal causant de la crisi, Zapatero es despenja amb un pla d'ajustament, a instàncies precisament de qui han provocat la crisi i volen recobrar els seus escandalosos beneficis, que rebaixa el sou a aquells treballadors dels quals és la patronal, els empleats públics, una mesura sense precedents que incompleix fins i tot l'acord que va signar fa tot just fa uns mesos, al mateix temps que, entre altres mesures com l'anunciat increment de l'IVA per a juliol o la supressió de la jubilació parcial, congela les magres pensions dels treballadors jubilats, seguint la senda marcada pel pla d'ajustament grec i les directrius d'un gran capital europeu del que la gran burgesia espanyola forma part.
Què faran ara els Toxo i Méndez? Seguiran negociant la reforma laboral com si gens passés? Convocaran una mobilització testimonial només per als empleats públics, com si el problema fora només d'ells? Seguiran donant suport a Zapatero com mal menor, davant la temible dreta de Rajoy?
La vaga general, com part d'un pla de lluita sostingut fins a fer retrocedir els plans del govern, és l'única resposta possible davant un atac d'aquest calibre, un camí que obri la via per a fer realitat un clam popular que és d'elemental justícia: Que la crisi la paguin els seus responsables! Que la crisi la paguin els rics! Que la crisi la paguin els capitalistes!